En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
El 1984, els arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón van realitzar la segona ampliació del Cementiri de Sant Pere, a Badalona. Aquesta se situa al costat est, notablement apartada de les altres agrupacions de nínxols del cementiri i separada per un seguit de places que porten la nova intervenció cap a la part més baixa del petit turó on s’ubica el conjunt.
El que configura l’estratègia principal del projecte és l’assentament que fa sobre el terreny existent. Es dibuixa un recorregut que, degut a la presència de successius desnivells i la forma en zig-zag del camí, és imprevisible. Aquesta imprevisibilitat s’aconsegueix a través de la forma natural del terreny domesticada per murs de contenció que encara accentuen més aquest joc visual que proporciona un recorregut, al cap i a la fi, més íntim i deixa l’espai dels nínxols, ubicat al final, més recollit.
El recorregut s’entén com una transició que parteix d’espais molt oberts i sobris, com la primera plaça de formigó, que passa a una segona plaça, encara oberta, però més recollida per la topografia i amb un gran mural al paviment, també de formigó, que segons els arquitectes representa una imatge sobre l’amor. Amb aquest gest, es dona accés a la zona dels nínxols, més dispersa i recollida entre vegetació. A diferència dels nínxols de les altres zones del cementiri, col·locats en filera, en aquest cas s’opta per una agrupació en blocs de formigó armat, aïllats, d’uns sis per set metres; això, sumat a la seva col·locació en pendent, fa de cada bloc un espai íntim i personal.
autoria desconeguda
Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà