El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La construcció de la Central Tèrmica de Sant Adrià per part de FECSA té lloc en ple desenvolupament industrial de l'economia espanyola: des de la dècada de 1960, la demanda creixent de mà d'obra a l'Àrea Metropolitana de Barcelona havia propiciat una immigració sense precedents a aquesta zona des d'altres punts de la geografia peninsular. El mateix municipi de Sant Adrià de Besòs va experimentar un increment d'aproximadament 20.000 habitants en aquest període, passant de 15.000 habitants el 1960 a prop de 36.000 el 1981. En conseqüència, la demanda d'energia elèctrica es va disparar durant aquests anys, donant lloc a projectes com la pròpia Central de Sant Adrià, o les plantes ubicades a Ascó, Serchs o Vandellòs.
Al principi, el projecte de la Central va suscitar una gran controvèrsia al municipi, donant lloc a un moviment d'oposició capitanejat pel president de l'Associació de veïns de la barriada de La Catalana. El motiu principal d'aquesta polèmica va ser la preocupació per l'increment de la contaminació atmosfèrica a la zona, però també van servir com a detonant les notícies d'alguns diaris, que insinuaven que la Central estava sent construïda sense llicència d'obres. Ja durant la construcció, l'abril del 1973, un obrer va morir en el transcurs d'un enfrontament entre treballadors i forces de l'ordre.
Tot i això, actualment les tres xemeneies de la Central s'han convertit en un símbol de Sant Adrià. Així ho certifica la creació, el 2007, de la Plataforma per a la Conservació de les tres xemeneies de Sant Adrià. Un any després, el 2008, els ciutadans del municipi van aprovar per referèndum mantenir les xemeneies dempeus, amb un resultat del 82% a favor.