En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Conjunt de dos blocs aïllats amb una sola escala i dos habitatges per replà cadascun, situats en una illa triangular de Barcelona. Tots dos blocs estan disposats a perpendicular entre si però sense arribar a tocar-se, deixant lliure un espai per a jardí comunitari, amb una zona de jocs per als nens. Aquesta solució conforma una illa oberta que segueix els postulats del Moviment Modern quan proposa una trama urbana resolta amb edificació aïllada, ja que millora la ventilació i la il·luminació i permet definir l'espai urbà sense tancar-lo. Però, en aquest cas, la poma disposa de tanques i el seu plantejament és aïllat respecte de la resta de la ciutat. Els edificis semblen dues Unités d’Habitation de Le Corbusier. Estan aixecats sobre pilotis de formigó que generen un porxo pintat de color gris fosc, amb un cel ras inclinat per amagar les instal·lacions. Els volums superiors estan pintats de color beix i les caixes d'escala acaben rematades per una volta de rajola ceràmica a la catalana. Les façanes són diferents en funció de l'orientació i l'emplaçament: les que donen al jardí gaudeixen de la millor orientació i estan formades per terrasses d'un extrem a l'altre, mentre que les façanes a les testeres i les que donen al carrer són completament planes i estan perforades per una diversitat de buits que les converteix en un llenç molt expressiu. Les caixes d'escala estan il·luminades amb unes peces de pavés que diversifiquen i enriqueixen encara més la textura de la façana.