-
Casa Cruylles
Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné
La casa se situa davant d’una caleta, al final d’un tàlveg que es va obrint al mar a mesura que s’hi apropa. Bonet interpreta les característiques del lloc a través d’una geometria trapezoïdal que afecta la configuració dels tancaments, les voltes dels sostres i fins i tot els paviments, assimilant tota la casa a una vasta composició de teules àrabs. Des d’una plataforma enjardinada es baixa a la casa a través d’una escala de cargol. En un nivell intermedi hi ha els dormitoris de tota la família, i uns graons més avall s’arriba a la sala d’estar, coberta per tres grans voltes. En un nivell més baix hi ha un porxo que fa de menjador d’estiu, connectat amb la rocalla que porta a la caleta. A la plataforma superior, una coberta esfèrica invertida sobre els dormitoris dels convidats completa la composició. Bonet empra la geometria per interpretar l’emplaçament i les complexes servituds d’un programa domèstic.1967 - 1968
-
Casa Llinàs
Situada en una petita parcel·la en pendent a la vora de la carretera, la casa adopta decididament la configuració d’un volum cúbic, arrebossat per la meitat posterior i vidrat per la meitat anterior. Una pèrgola metàl·lica encavalcada a la façana oest, que sobresurt notablement pels dos extrems del volum, fa la tasca de protecció i control de la llum solar directa que es projecta sobre la capsa vidrada. El programa, molt reduït, es reparteix en dues plantes, amb l’escala d’accés tangent al pla de façana. Llinàs investiga noves disposicions que transformin la imatge de la casa mediterrània i opta per elements arquitectònics trets directament de la tradició moderna. L’expressió de la casa evita els desglossaments de volums i els recursos llegats per la tradició, i la pèrgola assenyala de manera independent l’element predominant dels paisatges meridionals: la lluminositat dels raigs solars i els seus efectes en el condicionament dels espais.1978 - 1980
-
Casa Jori-Miserachs
Ignasi de Solà-Morales i Rubió
La casa es troba en un terreny de planta rectangular, uniforme i regular, amb un lleuger pendent cap al mar i orientat a l’est. El punt de partida del projecte és una traça lineal que travessa el solar de banda a banda i que determina l’establiment de les traces secundàries. Aquesta llarga recta vidrada esdevé alhora la façana de la sala d’estar i el corredor que porta cap als dormitoris. L’espai obert de la piscina i la terrassa obliga a donar a la sala d’estar una segona façana, que defineix la geometria que tanca la casa per la part posterior. La peculiar forma de la casa, aparentment arbitrària, és el resultat de l’acceptació de la llei de configuració suggerida pel programa funcional. La casa ofereix una imatge opaca des de totes les façanes, i l’únic espai obert que sembla que generi activitat és el racó privat de la terrassa i la piscina.1988 - 1990