Ca la Closa està formada per dos petits refugis destinats a dos germans que valoraven l'espai interior com l'exterior tan habitable. La parcel·la d'aquesta casa entre mitgeres és estreta i profunda. La façana oest té unes meravelloses vistes, però està exposada a un fort vent. L'est és la que connecta amb la vida del poble. Dins resistia un vell ametller que es va transformar a la part central de la casa. Es decideix situar dos cossos ceràmics a cada extrem del solar i a cotes diferents. La peça superior, la que dóna al carrer, és simple, però crea un gran porxo que recorda els accessos de les cases vernacles i permet justificar la plaça d'aparcament. En canvi, la peça inferior, que envolta l'ametller i se situa al fons del solar, és més complexa i està configurada per tres espais exteriors i tres d'interiors. Així, Ca la Closa es transforma en dues experiències vitals amb recursos compartits, que s'ajusten al pressupost disponible.