Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Martí Sanz Ausàs

Memòria

Martí Sanz Ausàs (Barcelona 1974) Arquitecte, combina l’activitat professional amb la docència, Professor de Projectes a l’ETSAB des de l’any 2007 i la recerca, Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic per la UPC 2008-09). La seva obra, d’edificació, paisatge i disseny tant d’àmbit públic com privat, ha estat premiada, publicada i exposada. 2006 Finalista Premis FAD de Ciutat i Paisatge 2007 1er Premi d’opinió dels Premis FAD d’Arquitectura. 2008 Seleccionat per l’Exposició Jovenes Arquitectos Españoles (JAE). 1er Premi de la 2ona Triennal del Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf en la categoria d’Habitatges. Obra Finalista als Premis Catalunya Construcció. 2011 1er Premi Triennal d’Arquitectura Maresme en la categoria de Paisatge 2012 Obra seleccionada als Premis FAD d’Arquitectura. Obra seleccionada a la 7ena Biennal Europea de Paisatge. 2015 1er Premi del jurat i de l’opinió dels Premis FAD en la categoria d’Intervencions Efímeres.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Piscines Municipals

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), DataAE, Claudi Aguiló i Aran, Claudi Aguiló Riu, Martí Sanz Ausàs

    Piscines Municipals

    Donades les reduïdes dimensions del solar, l’objectiu principal del projecte és el disseny d’una construcció compacta, que redueixi la volumetria potencial de l’equipament de gran superfície i que englobi, en una única forma, la diversitat del programa (piscines lúdiques + piscina competició amb graderies + sales de fitness + vestidors + bar + zones d’estètica + administració). Paral•lelament i utilitzant sistemes constructius contemporanis, la pell exterior expressa, mitjançant una finestra repetida, la variabilitat del seu interior. El projecte deambula i es recrea entre la unicitat i la variabilitat.
  2. Casa NA

    DataAE, Claudi Aguiló i Aran, Martí Sanz Ausàs

    Casa NA

    l projecte adopta la tipologia urbana dominant en l’entorn immediat, la qual es caracteritza per situar-se pròxima al límit de parcel•la que dona al carrer i per esgotar l’amplada edificatòria per tal de compactar l’edificació i maximitzar el jardí posterior. D’aquesta manera, s’aprofita l’alçada en que es situa l’edificació per gaudir de les vistes de l’horitzó i per albergar en el jardí una piscina relacionada amb la vida més extrovertida dels seus habitants. Simultàniament, el projecte introdueix un pati en el cos edificat de dues alçades, el qual en planta baixa queda tancat en els seus quatre costats i en planta primera és una U oberta orientada al sud. Aquest pati opera de la següent manera: - Elimina la dicotomia casa-jardí, introduint un espai entremig que des-densifica l’espai interior i allarga la vivència de la casa. - Introdueix llum i ventilació en la part central de l’edificació. - Resol els problemes de privacitat creant un espai íntim i protegit de les mirades veïnes. - Permet semi-soterrar l’edificació ja que les façanes laterals de la casa poden ser cegues per contenir terres i per tant, seguir les rasants actuals i per evitar la necessitat d’obrir finestres cap a les façanes veïnes.
  3. Casa AD

    DataAE, Claudi Aguiló i Aran, Martí Sanz Ausàs

    Casa AD

    Es proposa una organització del programa centralitzant les dependències menys privades de la casa en la primera planta introduint un pati-terrassa ventilat, el qual permet orientar la sala d’estar a sud i al mateix temps il·luminar el pis inferior on se situen un aparcament exterior, un espai polivalent i els dormitoris. En planta segona, se situa el dormitori principal a manera de suite. Construcció: Estructura vertical d’acer amb unions soldades a taller i muntada i cargolada en obra, amb sostres de fusta amb bigues microlaminades i taulers contraxapats tipus Kerto. Tancament exterior ceràmic amb acabat arrebossat i pintat, amb una protecció de lamel·les de fusta ventilades en les cares exposades a la radiació solar directa. Les coberta no transitables són enjardinades amb plantes de baix manteniment i les transitables són amb lamel·les de fusta ventilades.
  4. Parc del Turó del Sastre

    DataAE, Claudi Aguiló i Aran, Martí Sanz Ausàs

    Parc del Turó del Sastre

    El parc s’estructura mitjançant dos tipus de recorreguts: els responsables de la connectivitat directa entre la ciutat i el parc i els que ordenen els recorreguts a través del paisatge, enllaçant les diferents zones d’estar per arribar als punts més significatius. També es pot explicar la diversitat de recorreguts atenent a la diversitat de materials que els formen. Cada tipus de paviment correspon a un diferent recorregut amb una funció diferent dins el conjunt de la intervenció. Els recorreguts de connectivitat urbana es concreten amb materials d’origen mineral. Els recorreguts propis de la part alta del Parc del Turó del Sastre es defineixen amb materials d’origen vegetal.
  5. Institut Pere IV

    MIM-Arquitectes, Mariona Benedito Ribelles, Martí Sanz Ausàs

    Institut Pere IV

    L’edificació té una forma rectangular que situant-se enganxada a la mitgera nord-oest i paral·lela al carrer Batista aconsegueix completar l’edificació de l’illa, crear una continuïtat urbana al carrer Batista i formalitzar la cantonada amb el Camí Antic de València. Així mateix, l’edifici té una alçada adequada a l’amplada del carrer Batista (10m.) i crea una continuïtat amb l’edifici de la Cooperativa de Justícia i Pau, el qual té una alçada similar. Mitjançant el buidat de la forma, el projecte genera 2 patis que, a més de dotar de llum i ventilació a les aules, crea un distanciament amb els habitatges del carrer Batista i, d’aquesta manera, aconsegueixen la óptima privacitat per exercir la seva activitat. Finalment, amb la intenció de crear un espai d’accés protegit de l’aigua, el projecte practica un tercer buidat en cantonada que fa d’acollida i configura el perfil de l’edifici.
  6. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Casa AD

    DataAE, Claudi Aguiló i Aran, Martí Sanz Ausàs

  7. 79 Habitatges amb Protecció al Saló Central

    Estudio Herreros, MIM-Arquitectes, Mariona Benedito Ribelles, Juan Herreros, Jens Richter, Martí Sanz Ausàs

    79 Habitatges amb Protecció al Saló Central

    El programa, que es composa d’habitatges protegits i concertats en una convivència indiferenciada, demana pràcticament la colmatació del volum disponible. Aquesta limitació, juntament amb les exigències d’eficàcia i senzillesa que ens volem imposar, suposen un repte pel desenvolupament d’un projecte amb algun valor afegit. En aquesta recerca busquem les potències ocultes d’una proposta pragmàtica però sensible als lleus estímuls exteriors. Es traça una planta tipus de 12 habitatges que sacrifica la mínima superfície en comunicacions mitjançant la implantació d’un vestíbul passant amb un únic nucli central equipat amb dues escales entrellaçades, dos ascensors i dos nuclis d’instal·lacions. Es planteja un únic vestíbul passant i una única centralització d’escomeses en planta baixa que repercuteixen en la claredat de l’espai comercial i de l’aparcament sota rasant. Als habitatges, les sales i els dormitoris són exteriors, mentre que cuines, banys i accessos donen a les passeres que comparteixen cada tres veïns. Des d’aquest esquema, que solidifica el volum disponible, es realitzen operacions de sostracció que l’entallen per generar una nova morfologia amb generoses terrasses col·lectives i individuals, facilitant ventilacions creuades, vistes diagonals i un alleugeriment de la densitat original, que orienten l’edifici envers els seus paisatges més atractius. Les façanes exteriors són repetitives, acabades amb panell industrial ventilat. Es resolen amb grans paquets de finestres que en simplifiquen la imatge accentuant la seva dimensió horitzontal i confereixen una certa condició monumental al volum, afortunadament rodejat d’espai públic. El color és un ingredient important d’aquesta silueta característica i s’ha treballat amb un joc de tonalitats verdes que respon a les possibilitats de l’entorn. Les façanes dels patis i passeres tenen un color molt clar i lluminós i combinen dues tonalitats molt pròximes per crear una certa vibració que accentuï la seva alegria. La materialització li confereix un caràcter quasi pintoresc mitjançant l’ús de gelosies, enrajolats i paviments que formen un patró d’espiga d’àmplia tradició mediterrània. A l’interior dels habitatges les grans fusteries accentuen un desitjat efecte “balcó” que amplia notablement l’espai interior.
  8. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Institut Pere IV

    MIM-Arquitectes, Mariona Benedito Ribelles, Martí Sanz Ausàs

  9. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    79 Habitatges amb Protecció al Saló Central

    Estudio Herreros, MIM-Arquitectes, Mariona Benedito Ribelles, Juan Herreros, Jens Richter, Martí Sanz Ausàs

Societats