Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Blava

    Joan Escribà Serra, Miós Nadal

    Casa Blava

    Mínima ocupació en planta. Habitatge elemental que segrega allò que podria interferir el cartesianisme de la planta. Proposa una manera de viure tipus càmping: la major part del temps es fa vida a fora. La “roulotte” serveix per dormir, cuinar i per recollir-se, els vespres d’hivern. No hi ha una integració franca: el jardí és dominant sobre l’espai edificat. El Nord està cegat per la mitgera, el Sud i l’Est s’obren al jardí amb franquesa i el Ponent regula la llum amb compte, per preservar i controlar les vistes.
  2. Intervencions al Cementiri Vell de Girona

    Joan Escribà Serra, Miós Nadal

    Intervencions al Cementiri Vell de Girona

    En aquesta obra es va iniciar un procés interessant de prefabricació de nínxols, encaminat a aconseguir un element lleuger que pugui prescindir de revestiment i ofereixi unes cares lateral i posterior tan interessants com la frontal. El caràcter urgent de l’operació va servir d’excusa per posar en pràctica el sistema de prefabricats. S’ha tingut cura d’accentuar l’ambient recollit, fraccionant l’espai. Té interès el tractament de la cota més alta, dissenyada perquè hi tinguin lloc les cerimònies civils de comiat.
  3. Cementiri Nou de Girona

    Joan Escribà Serra, Miós Nadal

    Cementiri Nou de Girona

    Es continua emprant el sistema de prefabricació posat en rodatge en la finalització del cementiri vell, encara que el plantejament del projecte sigui ben diferent. Donada la morfologia del territori es proposen una sèrie de feixes, adaptades a la topografia, on s’hi implanten els nínxols amb cura de conformar un espai controlat i assequible, minimitzant la visual frontal dels enterraments. Es projecta un eix central edificat, destinat a tensar el conjunt enjardinat. L’edifici, en planta baixa, es destina a serveis complementaris com sales de vetlla, crematori i administració. Les plantes successives havien de contenir enterraments a l’estil italià. L’ajuntament es va equivocar en les previsions de creixement doncs va proposar un cementiri de gran capacitat per satisfer les exigències de 50 anys, sense tenir en consideració que les practiques mortuòries actuals requereixen molt menys espai . El resultat és unes dependències desaprofitades, amb aspecte piranesià i un paisatge més preservat. Es pot resumir que l’actuació s’ha limitat a restituir un espai natural malmès pel traçat de la N-2.
  4. Pastisseria Escribà Gran Via

    Joan Escribà Serra, Miós Nadal

    Pastisseria Escribà Gran Via

  5. Pastisseria Escribà Rambla de les Flors

    Joan Escribà Serra, Miós Nadal

    Pastisseria Escribà Rambla de les Flors

    Una petita joia, una antiga fàbrica de fideus modernista, que en la seva decrepitud va ser una modesta botigueta d’ultramarins una mica empolsada. La rehabilitació ha consistit en respectar al màxim la botiga i formalitzar de manera moderna la seva perllongació a la rebotiga. S’ha intentat que la intervenció a la façana fos molt discreta i, a la vegada, força afinada.
  6. Edifici d'Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles

    Xavier Canosa, Joan Escribà Serra, Miós Nadal

    Edifici d'Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles

    Quant a l’arquitectura de les diferents construccions s’observa un nivell mig prou satisfactori amb exemples aïllats veritablement notables. La sorpresa personal més agradable l’ha construït el conjunt edificat pels arquitectes Mª Dolors Nadal i Joan Escribà, que em permet una reflexió sobre l’arquitectura actual a Catalunya. Aquests edificis de Nadal i Escribà s’adscriuen al fil conductor de la millor arquitectura d’arrel nacional del nostre país, des del Modernisme, però amb una voluntat de creativitat contemporània que passa pel GATPAC, fins a Coderch, el Grup R i la més significativa arquitectura d’avui. La voluntat de conjugar l’experiència viscuda amb la projecció cap endavant és una constant d’aquestes arquitectures. Nadal i Escribà recullen les ensenyances de les propostes dels anys 60 a Catalunya interpretades en l’actualitat segons una síntesi de contemporaneïtat i de tradició evidentment eficaç. Una obra, aquesta, exemplar de l’avanç d’una cultura arquitectònica com la nostra, sense discontinuïtats abruptes i que no precisa replantejar-se a sí mateixa des de zero cada cinc anys, en una histèrica carrera renovadora que arrisca la superficialitat d’arquitectura de moda. Jo vull confessar aquí que, com a membre del Jurat, en temps del concurs no vaig saber apreciar els valors d’aquest projecte que llavors vaig considerar només correcte i avalat per la qualitat dels seus autors als qui havia conegut ja com a brillants alumnes en la meva docència. Un cop més, l’obra ha estat més eloqüent que el projecte i ha contribuït, sens dubte, a modificar la meva opinió tres anys després d’haver estat jurat en el concurs. * Extret de l’article de Federico Correa, ‘La Vila Olímpica de Banyoles 2 anys després’.
  7. Observatori als Aiguamolls de l'Empordà

    Joan Escribà Serra, Miós Nadal

    Observatori als Aiguamolls de l'Empordà

    Forma part del conjunt de projectes mínims i voluntariosos de l’estudi. És una petita filigrana estructural que, sostenible d’acord amb les polítiques del Parc, ha conservat i potenciat una de les torres d’assecatge d’arròs, mantenint, reforçant i posant en valor les llums amagades d’una pell tan fràgil.
  8. Escola Josep Pallach

    Joan Escribà Serra, Miós Nadal

    Escola Josep Pallach

    S’actua sobre un edifici que, després del seu origen com a fàbrica, ha estat durant molts anys un col·legi de monges. La justesa del pressupost ha obligat a una sobrietat de sistemes constructius i d’acabats que s’avé molt amb l’esperit de la casa. S’ha recuperat el pati-claustre, el qual ha passat a ser el nucli interior de relació de l’escola, s’ha actuat lleugerament en les façanes i sempre s’han superat amb subtilesa i un punt d’humor les mancances econòmiques presents a l’obra de rehabilitació . El luxe de poder fer la biblioteca a la capella neoclàssica de les monges, oberta a la plaça de l’antic escorxador, supera de molt les estretors de l’obra . El gimnàs, plantejat com obra nova, tenia un pressupost més ajustat a la realitat i s’ha tractat de manera més convencional. El seu mur de tancament constitueix l’actuació més evident de les obres efectuades.