Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • 63 Habitatges Pi Molist

  • 63 Habitatges Pi Molist

  • 63 Habitatges Pi Molist

Memòria

El solar es situa en una illa a mig construir segons una antiga ordenació especial d'edificis aïllats. Malgrat la qualificació urbanística vigent fixava una profunditat edificable de 22 m. i una alçada reguladora de 16,70 m. (planta baixa més 4 plantes), es van projectar dos blocs paral·lels de doble façana, sense patis interiors, que s'obren a l'exterior del carrer, centre d'illa i espai central entre blocs, abscrit en els seus extrems. Les vivendes, a excepció d'unes poques de menor capacitat, són de quatre dormitoris, dos dobles i dos senzills, un estar, un menjador, una cuina i un safareig, amb una superfície útil de 75 m². A l'espai central cobert entre blocs s'agrupen els dormitoris, per així conservar-ho net i silenciós. La porció d'edifici no ocupat pels habitatges, planta baixa i altell, es destinen a aparcament i locals comercials. L'espai central té el seu origen en el nivell de l'altell de la planta baixa, es cobreix amb una claraboia i s'utilitza com a vestíbul general de l'edificació amb accés per ambdós extrems. En el seu interior es construeixen unes torres verticals de comunicació amb escales i ascensors. La construcció s'ha realitzat amb materials de la màxima qualitat possible i millor conservació. Les façanes, sempre molt planes, són d'obra vista. Les finestres, grans en relació a l'interior, es relacionen entre si formant un teixit continu, per les seves dimensions afins, característiques constructives constants i el ritme de la seva posició.

Autor: Jordi Garcés i Brusés

Autors

Sobre el mapa