Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

  • Ajuntament de Salou

Memòria

L'edifici s'ha construït a l'avinguda de la Segregació, sobre la qual la façana principal s'allarga quasi cent metres, digna visualització de la importància de la Casa. L'obra es divideix en dos cossos, no pas iguals. El primer es destina a les àrees representatives, des del saló de plens i l'alcaldia fins a arribar al balcó, on s'escenifica la relació entre l'alcalde i la representació municipal amb els ciutadans en ocasió d'esdeveniments solemnes. A l'altre cos reunim totes les dependències necessàries per al funcionament normal i quotidià, amb un caràcter més funcional que representatiu. Unint aquestes dues parts hi ha allò que creiem més interessant des del punt de vista projectual. Es tracta del vestíbul, que, amb un format de notable amplada, decididament espaiós, separa aquells cossos i emmarca l'inici del corredor d'unió de les diverses edificacions reunides a l'illa municipal per excel·lència: l'Escola de Música, el Centre Cívic i l'Auditori. Dins d'aquest espai d'enllaç es resolen totes les relacions i comunicacions entre les diverses seccions de l'edifici. Hem volgut subratllar l'accés a l'alcaldia amb un pont amb què reforcem la poètica d'arribada o de sortida dels espais més representatius de la Casa Gran, és a dir, el punt d'unió de l'alcaldia amb les estances administratives, situades a l'altre costat. Per aconseguir una sala de plens sense cap pilar central, hem dissenyat unes grans bigues pretesades situades a la coberta, des de les quals penja el paviment de la primera planta. Amb aquest estratagema aconseguim no solament la sala dels plens sense cap pilar, sinó que aquestes bigues de l'exterior s'expressin de manera que acabin esdevenint peces fonamentals en el disseny de les dependències de l'alcaldia. Pels dos extrems, hem volgut que l'edifici, com si volés, arribi a una altura de set metres, amb la voluntat d'imprimir aquell mateix aire lleu i el sentit de la lleugeresa a un paral·lepípede que, per les seves dimensions, esdevindria tremendament feixuc. En uns volums potents, d'expressió dòrica i ferma, intervenim en punts molt determinats a fi de alleugerir-ne la massa i aconseguir un equilibri de forta expressió, de la qual tot l'edifici es beneficia. Per la banda del darrere, l'edifici conviu amb la volumetria de les altres construccions del complex municipal. El volum del conjunt, fortament expressiu, marca, però, una escala diferent d'intervenció, més petita, on cada racó constitueix un petit punt d'interès. Davant d'aquesta part, l'edifici s'articula en volums més petits, i d'una manera especial, el cos que organitza l'escala secundària, el pati de les instal·lacions i els sanitaris. Hem revestit aquest volum amb pedra negra de Sud-àfrica, que reforça l'impacte desitjat. En aquest cas l'especejament forma uns grans quadrats, que fan més palesa la fragmentació de la façana posterior.

Autor: Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats

Autors

Sobre el mapa