Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casa 127

  • Casa 127

  • Casa 127

  • Casa 127

  • Casa 127

  • Casa 127

  • Casa 127

  • Casa 127

  • Casa 127

  • Casa 127

  • Casa 127

  • Casa 127

  • Casa 127

Memòria

La casa és per un matrimoni amb tres fills – sense matisos programàtics remarcables- està ubicada en el típic eixample de cases obreres de primera meitat del segle XX propera al centre històric de la ciutat: carrers ortogonals i parcel·les llargues i estretes –quatre metres-. Les característiques de la parcel·la i el planejament generen habitualment habitatges marcats per la falta de llum natural i una nul·la relació, en termes d’espai i ventilació, entre les façanes. L’estratègia del projecte, es reconeix en la secció de l’habitatge: una disposició poc comú del programa per plantes, la incorporació d’un pati en planta baixa i la utilització de l’escala com a eina de il·luminació natural i de ventilació. Aprofitant que els fills dels clients ja són grans –deu anys el més petit- es va apostar per separar la suite de la resta de programa de dormitoris i situar-la a la planta baixa. El projecte va renunciar a la possibilitat normativa d’ocupar el cent per cent de la mencionada planta i incorporar un pati, al voltant del qual s’articula l’habitació suite i l’estudi del pare. En aquesta mateixa planta, es produeix l’accés a la casa des del carrer, convertint el garatge en vestíbul (o el vestíbul en garatge). Un espai fosc –negre- que admet cotxes i persones. La zona de dia es va col·locar en la primera planta, al nivell de la terrassa formada per la coberta de la planta baixa. La cuina, menjador i sala es relacionen entre si sense més impediments que els mínims i necessaris. Generant una successió d’espais diàfans i continus des de la façana al carrer –cuina- fins al fons de la parcel·la –terrassa-. L’escala no va ser interferència es va fer lleugera i precisa. Els tres dormitoris –individuals- dels nens es van situar en el segon pis, a la façana, vinculats a l’escala a través d’un estudi de generoses dimensions, que es converteix en zona comú de jocs. L’escala calada a partir de la planta primera, es defineix amb gran precisió, ja que se li exigeix una gran transparència, tant per permetre la màxima entrada de llum natural, com per no entorpir les relacions dels espais comuns de planta primera. Aqueta eina va vinculada a una gran claraboia captadora de llum i ventilació natural. Per afavorir aquests objectius, es va renunciar a la possibilitat normativa de realitzar unes golfes i es va rematar l’edifici amb una coberta planta invertida. La façana –les nostres façanes- en una situació urbana com la descrita, s’entesta en recuperar valors compositius de les façanes tradicionals de les cases de un cos del entorn. Finestres verticals, amb porticons opacs, sobre un fons que mai posa en qüestió el caràcter murari de les construccions veïnes. La façana quan tanca les seus porticons, tendeix al mutisme absolut, només alterat per la porta refosa i colorejada.

Autor: H Arquitectes

Autors

Sobre el mapa