Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Pel que fa al Programa es tracta d’una escola unitària de tres aules. Aquest tipus d’equipament remet a aquelles escoles de la Catalunya republicana, que plantejaren una alternativa a les concentracions escolars territorials, agrupant tota la mainada d’un poble en unes poques classes on els/les mestres s’escarrassaven en guaitar nous models d’aprenentatges compartits.

Respecte el lloc, a l’època el mercat del sòl no solia deixar emplaçar les escoles on caldria. Això feia, i fa que, massa sovint, l’escola hagués de redimir llocs urbans malmesos. A Medinyà, però, aquest no fou el cas. Un marquès, reciclat a les primeres eleccions democràtiques en alcalde, oferí oportunament al municipi el millor solar de l’indret. Es tractava doncs , paradoxalment, de no esquinçar l'encís ja existent que el lloc indubtablement posseïa.

El terreny limita a ponent amb un camí que, entre l'arbrat, envolta el turó coronat pel castell de Medinyá. Part d'aquest passeig s'aprofita per arribar a peu pla de l'escola. No s'hagués fet un camí nou millor que aquest; el costat de llevant, limita amb uns camps de conreu que garanteixen la visita del Sol des de primeres hores del matí; cap el nord el camí del cementiri permet l'accés rodat fins el solar.

La lleugera prolongació del desnivellat per sobre d'aquest camí, protegirà l'escola del vent de Tramuntana; el costat sud ofereix unes vistes que, per sobre de les teulades del poble, s'estenen fins la serralada. Orientació i vistes s'ha posat d'acord.

El solar, recobert de gespa, descendeix cap el sud fragmentant el terreny en dues feixes de terra, entre les quals l'escola ha trobat allotjament. El projecte, al cap i a la fi, nasqué de la mà de la secció. Sols hi mancava bressolar les mides, descobrir la llum. La resta importava menys.

Coda. Una dècada més tard arribà un nou encàrrec d’ampliació, consistent en incorporar un parell més d’aules, seminaris, serveis i vestidors. Aquell imaginari punt final de l’escola original esdevingué un inesperat punt i seguit. El lloc va fer el que va poder. L’arquitecte també.

Autor: Jordi Ros i Ballesteros

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Escola Santa Fe

    Jordi Ros i Ballesteros

    Escola Santa Fe

    Pel que fa al Programa es tracta d’una escola unitària de tres aules. Aquest tipus d’equipament remet a aquelles escoles de la Catalunya republicana, que plantejaren una alternativa a les concentracions escolars territorials, agrupant tota la mainada d’un poble en unes poques classes on els/les mestres s’escarrassaven en guaitar nous models d’aprenentatges compartits. Respecte el lloc, a l’època el mercat del sòl no solia deixar emplaçar les escoles on caldria. Això feia, i fa que, massa sovint, l’escola hagués de redimir llocs urbans malmesos. A Medinyà, però, aquest no fou el cas. Un marquès, reciclat a les primeres eleccions democràtiques en alcalde, oferí oportunament al municipi el millor solar de l’indret. Es tractava doncs , paradoxalment, de no esquinçar l'encís ja existent que el lloc indubtablement posseïa. El terreny limita a ponent amb un camí que, entre l'arbrat, envolta el turó coronat pel castell de Medinyá. Part d'aquest passeig s'aprofita per arribar a peu pla de l'escola. No s'hagués fet un camí nou millor que aquest; el costat de llevant, limita amb uns camps de conreu que garanteixen la visita del Sol des de primeres hores del matí; cap el nord el camí del cementiri permet l'accés rodat fins el solar. La lleugera prolongació del desnivellat per sobre d'aquest camí, protegirà l'escola del vent de Tramuntana; el costat sud ofereix unes vistes que, per sobre de les teulades del poble, s'estenen fins la serralada. Orientació i vistes s'ha posat d'acord. El solar, recobert de gespa, descendeix cap el sud fragmentant el terreny en dues feixes de terra, entre les quals l'escola ha trobat allotjament. El projecte, al cap i a la fi, nasqué de la mà de la secció. Sols hi mancava bressolar les mides, descobrir la llum. La resta importava menys. Coda. Una dècada més tard arribà un nou encàrrec d’ampliació, consistent en incorporar un parell més d’aules, seminaris, serveis i vestidors. Aquell imaginari punt final de l’escola original esdevingué un inesperat punt i seguit. El lloc va fer el que va poder. L’arquitecte també.
  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic
    Escola Santa Fe

    Jordi Ros i Ballesteros

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.