Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya (CMCiB)

    Calderon-Folch Studio, Pilar Calderon Martínez, Lluís Corbella i Jordi, Marc Folch Hernández, Pol Sarsanedas

    Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya (CMCiB)

    El Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya (CMCiB) es un edifici que allotja un centre d’investigació científica de primera línia. Es tracta d’un equipament de referencia basat en criteris ètics d’investigació, on la complexitat tècnica i funcional així com les prestacions de confort s’han resolt de manera eficaç, sostenible i sensible amb el lloc. La integració a l’entorn s’aborda des de la implantació del volum en la topografia, la definició d’una geometria orgànica i la seva materialitat. L’edifici es troba en una parcel·la de gran desnivell que limita amb la zona forestal al punt més alt del campus universitari; aquesta diferència de cota s’aprofita per conformar un edifici topogràfic que relaciona els diversos nivells, articulant els programa funcional al seu interior i generant el mínim volum aparent a l’exterior. Així, les plantes d’investigació -que requereixen condicions climàtiques estables- romanen ocultes sota una superfície de cobertes vegetals. El volum aparent, compacte i d’arestes arrodonides així com la façana de fusta integren l’edifici a l’entorn natural de la Serralada de Marina. El complex programa funcional i requeriments tècnics es resolen gràcies a la generació de dos nivells d’accés que divideixen l’àrea administrativa de la científica-tècnica. En relació a les persones usuàries, un dels reptes més importants en l’excel·lència en investigació científica és la consolidació del talent local i l’atracció de l’internacional i per això, es projecta un edifici amb altes prestacions de confort, que van des de la situació de l’edifici, a la conformació d’espais interiors lluminosos i atmosferes naturalitzades. Així mateix, amb l’objectiu de minimitzar les emissions de CO2, s’ha optat per sistemes de bioconstrucció -com ara una façana biosfèrica i una estructura prefabricada- i per múltiples mesures d’eficiència energètica.

    2013 - 2018

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.