Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Cal Belga

    autoria desconeguda

    Edificació en dos cossos principals en angle, amb construccions auxiliars annexes. Aquests cossos principals estan dedicats a habitatge i presenten murs de maçoneria irregular recrescuts amb totxo. La coberta és a una i dues vessants. Una inscripció sobre la porta ofereix la data de "1852". Al cens de 1860 apareix com una edificació de dos pisos i en el de 1877 com masia habitada, també de dos pisos. Els seus amos s'ocupaven de l'ermita vella de Sant Salvador del Quer, per això hi ha un camí que hi mena.

    1852

  • Cal Sorribes

    autoria desconeguda

    Conjunt d'edificis situat al peu de Sant Salvador del Quer, formant part del conjunt de la Vallseca. Edificació de planta quadrangular a la que s'adossen dues construccions d'interès. Al sud, una construcció presenta una galeria amb tres arcs de mig punt i al nord, una construcció de planta circular. Els paraments són de maçoneria irregular. El seu aspecte exterior parla de diferents fases constructives, de les quals sembla ser que les arcades no formen part de l'estructura més antiga del conjunt. L'edificació principal presenta tres pisos amb la teulada a doble vessant. Ha sofert reformes, sobretot en les construccions auxiliars, que mostren una composició de mateials sobris i de factura moderna. Figura al cens de 1860, amb dues edificacions d'una i dues plantes. Al de 1868 com a propietat de Salvador Sorribes.

    1860

  • Garges

    autoria desconeguda

    Conjunt de dues edificacions unides per un arc que les connecta. El cos principal, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant, compta amb tres altures. Es pot apreciar a les façanes sud i oest que hi ha dues fases d'edificació, una antiga, que formaria una casa de planta aproximadament quadrangular de dos pisos, i una segona, més moderna (datada el 1918, segons inscripció a la façana sud) en que es va allargar l'edifici i es va aixecar una tercera planta. En un cens de 1877 apareix com a "Gárjas", casa de dos pisos habitada. Segons informació oral havia estat propietat de la torre Gallifa.

    1877

  • Cal Virat

    autoria desconeguda

    Construcció situada a la zona de Mines de Potassa, vora la carretera B-423, en el quilòmetre 1,4 (desviament de la part nord-occidental). Masia de planta rectangular amb un cobert adossat a la part posterior. Consta de planta baixa, planta pis, golfes i coberta a dues vessants. A la porta té una ferradura. Ha sofert remodelacions en la pròpia estructura així com també als cossos annexes. Existeix una inscripció a la llinda d'una finestra amb la data "1884".

    1884

  • Les Cases Noves

    autoria desconeguda

    Construcció aïllada ubicada en la zona de les Cases Noves i Vallflorida, envoltada per la Riera del Tordell. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular amb coberta a dues vessant que forma part d'un conjunt en el que s'adscriuen diferents construccions més modernes i de diferents usos. L'edifici principal ha estat molt reformat. El més interessant del conjunt és una petita construcció de planta quadrangular, amb porta coronada amb timpà llis, sobre la que hi ha un respirall circular calat. Està coberta amb teulada a quatre aigües. La funcionalitat és la de pou per a donar aigua als safareigs construïts al seu costat (avui piscina) i el conjunt de cases. La data és de 1906

    1906

  • Cases Aparellades de la Colònia Santa Maria

    autoria desconeguda

    Grup de cases disposades entorn d'un carrer. Són 12 blocs que alberguen cadascun dues famílies, i tots ells de les mateixes característiques: són de fets de totxo, coberts a dues aigües amb teula, i duen una data a la part superior amb ceràmica vidriada: 1918. La seva característica principal és la partició del bloc per la meitat verticalment, i no per pisos. De planta rectangular, tenen un cos annex a cada lateral, també d'estructura rectangular. Cada bloc es voltat d'un petit jardí que delimita molt bé les cases, que són a peu pla, i tenen dues portes d'accés: una a la façana i l'altra al lateral, que dona a la cuina. Xalets Grup de cinc edificis o torres voltades i separades alhora per un ampli jardí. Són cases destinades als executius. Els cinc blocs obeeixen a la mateixa planta malgrat algunes petites excepcions. La característica principal és que cada bloc està partit verticalment per la meitat i alberga a dues famílies. Observant les façanes laterals i frontals s'observa la diferenciació de les tres plantes marcada per una sanefa que delimita exteriorment els pisos. La sanefa del primer pis recorre tota la casa mentre que la del segon tan sols recorre els laterals llargs. Als peus dels murs hi ha una espècie d'encoixinat de mig metre d'alçada. El tercer pis és més baix que els altres dos. Tot l'edifici està treballat amb totxo vista i els elements decoratius també. La coberta a dues aigües és de teula, algunes vidriades de color verd. També hi ha rajoles blanques i verdes a una part de la façana, combinades rítmicament. Fins l'any 1982 eren propietat de l'empresa, aquest any foren posades a la venta i comprades pels seus habitants.

    1918

  • Xalet Director de Mines

    Josep Firmat i Serramalera

    Conjunt format per dues cases aparellades situades al mig d'un jardí amb dos pisos i golfes. La planta està formada per tres rectangles, un de més allargat al que se li adossen perpendicularment dos més, formant com una U. Les obertures amb llinda presenten a sobre un arc de descàrrega . De tota manera, abunden les obertures amb arc, com les finestretes trífores als capcers de les golfes o al porxo de la planta baixa. Sota el ràfec, una faixa de ceràmica vidrada blanca i blava sobre un filet, constitueix el motiu decoratiu. La teulada, a dues vessants, és molt apuntada i presenta motius decoratius geomètrics en els careners, amb una diferenciació de color. Els xalets que van ser habitatge dels directius de les mines es comencen a construir l'any 1918. Formen part del concepte de ciutat obrera de la Solvay. Aquest va ser seu de la CNT - FAI el 1936, i el juny de 1938 en ell s'instal·là el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est.
  • El Campet

    Jeroni Martorell Terrats

    Habitatge situat a la cruïlla entre els carrers Pius Macià i Ignasi Abadal. Es tracta d'una construcció de planta baixa i tres plantes. La façana de les tres primeres plantes és de maçoneria de pedra amb les obertures ressaltades per brancals de maó vist. S'hi ha realitzat una remunta d'obra vista. Destaca la decoració de ceràmica vidriada en blanc i negre que s'emplaça a l'emmarcament d'algunes de les obertures. El nom prové del topònim del lloc. Els anys 1905 i 1906 aquell indret era conegut com el “Campet de l’Ermenter”. La casa “Villa Carmen” la va construir, cap a 1920, Lluís Fàbrega i Planas.

    1920

  • Església Sant Cristòfol de Súria

    autoria desconeguda

    L'església, ubicada al centre de la població, es de tres naus, estructura aprecia ble a la façana de tres cossos, el del mig perllongat pel campanar. S'hi accedeix per una gran escalinata doble als laterals. La nau central acaba amb un absis tot ell pintat, i el lateral dret té un cos annex que mig respecta l'estructura del seu absis, destinat a sagristia. El sistema constructiu és modern, i el material utilitzat fou el carreu, el ciment armat i el totxo. És difícil englobar-lo en un estil específic, ni tampoc podem considerar-lo eclèctic. L'any 1930 cediren els terrenys per l'església parroquial a uns 100 metres de l'emplaçament actual i distant també de l'escola parroquial pel que s'optà per la venta dels mateixos i compra dels terrenys colindants amb les escoles (ubicació actual). L'any 1935 s'inicia la construcció i per la guerra sols hi ha les estructures portants. L'any 1939-40 es cobreix l'església oblidant el suntuós projecte inicial. L'any 1941 s'acaba el campanar i l'any 1965 es fa l'altar major.

    1935 - 1941

  • Torre Blanca de Súria

    autoria desconeguda

    Conjunt de construccions situades al costat nord de la Carretera de Balsareny, BP-4313. L'edificació principal, destinada a habitatge, presenta una planta rectangular amb tres cossos diferenciats segons la seva coberta: els dos extrems són de major altura i amb coberta a doble vessant; i el cos central, amb coberta plana. Els vans són rematats per arcs de mig punt o escarsers. A la façana s'hi identifica la llegenda “ANY 1948 PG” realitzada amb rajoles. Al costat de la casa principal hi ha una segona edificació amb tres pisos, a la planta baixa de la qual hi havia les cavallerisses de la casa. Tot el conjunt està organitzat com si es tractés d'un conjunt urbanitzat amb la retolació dels carrers a tot el voltant, amb rajoles de ceràmica que porten els noms següents: "Plaça dels Ametllers", "Carrer del Gall", "Carrer dels Arcs" i "Carrer de la Serp".

    1948

  • Mas Vilella

    autoria desconeguda

    Edifici de planta rectangular de dues plantes, fet de totxo i amb teulada a doble vessant. La façana es troba molt reformada, presentant una llegenda que diu "MAS VILELLA any 1913" a la part superior. Segons informació oral, aquesta construcció segurament està aixecada sobre una anterior de la que no es veuen restes. Al seu interior té dues tines de forma quadrangular, però es troba totalment reformada. En un cens de 1877 apareix com "alqueria La Vilella", que consta d'un edifici de dos pisos habitat constantment.

    s. XX (primera meitat)

  • Barri de la Colònia de Santa Maria

    autoria desconeguda

    Barri situat en un turó, avui integrat ja amb la resta del poble. Va néixer com a barri obrer a principis de segle, vinculat a l'empresa minera que fins ara n'era la propietària. De tipologia regular, és format per un carrer transversal a banda i banda del qual s'obren un seguit de carrers on s'arrengleren els edificis; els plànols per a la seva construcció vingueren fets des de Bèlgica (lloc d'origen dels propietaris de les mines). Els habitatges obeeixen a diferents tipus constructius, i són destinats també a gent diversa: a la part alta hi ha els blocs rectangulars de els famílies dels miners, que són de totxo vist, amb dos pisos per planta. Una mica més avall hi ha unes torres amb jardí, també de totxo vist, per als treballadors de més categoria; més avall encara, unes altres torres (més sumptuoses) també de totxo vist són per als executius. Malgrat la diferencia de les construccions, el conjunt té un aire d'unitat aconseguit amb el material. Amb tot, el conjunt es diferencia bastant de la resta de la tipologia i les construccions del poble. Les construccions neixen a la 2ª dècada del segle XX. L'any 1982 l'empresa va posar a la venda totes les vivendes, les quals han sigut comprades a baixos preus pels seus habitants. Fins ara els edificis i el terreny era propietat de l'empresa de les mines de potassa del poble.
  • Ajuntament i Escoles de Súria

    Jeroni Martorell Terrats

    Edifici aïllat, situat en el barri central de la vila, ubicat en un gros solar de 3480 metros quadrats ocupant-ne l'edifici sols 382'70 (17'20m x 22'25 de fons). Presenta planta baixa i dos pisos amb un pati central d'il·luminació i ventilació on hi ha l'escala que permet accedir a la primera planta. Té una composició de façanes regular i simètrica mitjançant eixos verticals d'obertures, en arc lleugerament trevolat, amb alternança de balcons amb baranes de ferro i finestres. L'eix central de la façana principal conté el portal de llinda i el balcó representatiu, en arc dovellat i amb l'escut en relleu de l'ajuntament a la clau. Per sobre la cornisa, un frontó mixtilini. El portal condueix a un pati amb l'escala noble al voltant del qual s'organitzen les dependències. El pati i l'escala estan concebuts seguint la tradició de la casa gòtica catalana, un tret noucentista que, unit a la racionalitat i simplificació de les formes, dona caràcter a l'edifici. La coberta és de fusta i teules. El material emprat és el totxo. L'obra fou promoguda pel batlle del moment Jaume Biadiu i Morera degut a que els locals que ocupava la Casa Consistorial eren necessaris per vivenda. L'adjudicació de les obres a Jeroni Martorell sense el previ concurs fou motivat per la seva coneixença amb el secretari de l'ajuntament en Mario Arnal Duran. L'edifici va néixer com a Casa Consistorial i Escoles publiques que eren dos cocos annexes a banda i banda del cos de l'ajuntament. Dels dos annexes avui en dia un ja no existeix i l'altra ni tan sols s'arribà a construir.
  • Cal Sanyes

    Jeroni Martorell Terrats

    Edifici situat a la cantonada entre els carrers González Solesio i Vilanova. Es tracta d'una construcció de quatre altures i terrat. Destaca la composició simètrica de les obertures en forma d'arc deprimit còncau, les balustrades corregudes del primer i segon pis, el revestiment de la façana en forma de carreus esgrafiats i el treball de les baranes metàl·liques que presenten formes corbes. Del primer pis destaca la tribuna situada en la cantonada. Tota la construcció és coronada per un ràfec amb decoració d'escacs o dentada i amb un terrat tancat per una barana metàl·lica i petites pilastres de fàbrica. L'edifici originàriament pertanyia a la família Sañes, nissaga de sastres de la localitat.
  • Pastisseria Azorin

    autoria desconeguda

    La pastisseria es trobava situada als baixos d'un edifici de quatre pisos i golfes, a la Plaça d'Anselm Clavé. Del seu interior cal destacar el tota la fusteria, els elements decoratius florals del sostre, les vitrines sota taulell de vidre i bronze o les llums elèctriques modernistes. L'edifici ha sofert reformes i la botiga es troba tancada i amb l'accés tapiat. La pastisseria Azorín va ser l'hereva de l'antiga Biadiu, de Jaume Biadiu Morera, abans de Ventureta o de "La Palma". L'any 1915 ja era Biadiu, el qual també tenia una indústria, al C/ Born, 1 de Manresa, on fabricava xocolata i altres llaminadures.
  • Ca la Xica Xacó

    autoria desconeguda

    Construcció situada al costat nord de la carretera BP-4313 en direcció a Balsareny. Es tracta d'una edificació de planta quadrangular amb annexos, al costat del cos principal .Té dos pisos i golfes amb coberta a doble vessant. Els paraments es troben arrebossats i destaca a la façana lateral una doble finestra coberta amb arcs de mig punt al lloc més alt de les golfes.

    s. XX

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.