Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Can Guineu

    autoria desconeguda

    Edifici de grans dimensions reconstruït l'any 1851 utilitzant les característiques de l'Eclecticisme. Consta de soterrani, planta baixa i un pis sota terrat, amb torratxa i coberta de teula àrab. Té un pati interior amb palmeres i galeries de columnes de ferro colat, i un claustre amb galeria alta i baixa d'arcs de mig punt. Hi són remarcables així mateix l'escalinata a la imperial i els interiors, amb mobles i complements de l'època. Can Guineu es troba situada al centre de Sant Sadurní, entre dos importants eixos de l'eixample, el carrer de l'Hospital i el carrer de Sant Antoni. Originalment es tractava d'una casa pairal. L'any 1703 passà a ser propeitat de la família Mir, quan Pau Mir va comprar-la als administradors de l'Hospital de la Santa Creu. L'any 1851, després d'un viatge realitzat pel propietaris a andalusia, la casa va ser reformada i ampliada d'acord amb els criteris estètics dominants en aquell moment.

    1851

  • Casa Madurell

    Carles Gauran i Casals

    Amplíssim casal a dues vessants, entre mitgeres, de planta, dos pisos i golfes. Cal destacar la pedra com a element noble a la façana, amb tres portals, gran balconada d'ample a ample de la mateixa, i tres balcons superiors. A la façana conserva també, importants restes de pintures imitant marbres de colors. L'interior es divideix a partir d'una gran escalinata que parteix del portal de pedra central, a l'alçada de la primera planta, deixant els baixos per a cellers.

    1864

  • Cal Gual

    Josep Torres Ferran

    Casa entre mitgeres de planta baixa i pis. No té accés directe des del carrer, ja que el jardí la manté separada de la via pública. Per la part posterior s'obre a un pati. Destaca la doble escala corba que dóna accés a la planta principal des del jardí. La barana és de ferro, amb un disseny diferent al del projecte, igual que el coronament en balustrada. La porta, amb una llinda decorada amb relleus, conserva un disseny modernista. La planta baixa, on hi havia els carruatges, s'ha adaptat com aparcament de cotxes. NH Aquesta fou una de les primeres cases que es construïren al carrer Diputació, aprofitant un projecte dissenyat pel carrer Raval, l'any 1880, que finalment s'ubicarà en aquest indret. Superat el conflicte de la guerra carlina i en un moment de prosperitat econòmica, la vila tornà a créixer superant novament les muralles. El carrer Diputació serà el símbol d'una nova prosperitat que va de la mà de les millores de les comunicacions que suposen l'obertura de la carretera de la Llacuna a Sant Boi i un millor accés a l'estació de tren.

    1880

  • Casa Josep Mestres

    Josep Déu Busquets

    La casa Josep Mestres és un edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos terrat i torratxa, provinent de la reforma d'un edifici anterior. En la composició de la façana, la decreixent dimensió de les obertures, a mesura que puja l'edifici, va acompanyada també, d'un decreixement de la carreuada a la manera dels palaus renaixentistes que hi dóna solidesa visual. Les insinuacions neogòtiques són constants, en la modulació dels arcs de les nou finestres superiors, en la remarcada cornisa, en les motllures trencaaigües de sobre portal, etc. igual com en els elements més típicament vuitcentistes com la balustrada de terra cuita, el coronament de la façana, apte pel rellotge de sol o la tarja en ventall de la porta principal d'arc de mig punt.

    1883

  • Casa Massana

    Venceslau Güell i Puigrobí

    Edifici entre mitgeres de tres crugies, amb soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes sota terrat. La façana presenta balcó corregut al primer pis, finestres de doble obertura a les golfes, balustrada al terrat, i pilastres i motllures que formen retícula. La construcció s'inscriu dintre del llenguatge de l'eclecticisme. L'habitatge forma part d'un conjunt de cases corresponents a l'eixample vuitcentista de Sant Sadurní el carrer de Sant Antoni. El projecte inicial de l'obra, que es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament, data del 24 de juliol de 1884. Va ser aprovat per la Diputació Provincial el 29 de novembre del mateix any. L'obra fou encarregada per Pere Massana i realitzada pel mestre d'obres Venceslau Güell.

    1884

  • Casa Calixtus

    Narcís Aran Vidal

    Casa Calixtus

    És un edifici organitzat en planta baixa, primer pis, terrat i torratxa amb mirador, amb galeries i jardí, emplaçat en un solar fent cantonada, on el regust historicista es paladeja en cada un dels seus elements: l'encoixinat a la planta baixa, la balustrada de ceràmica motllurada al pla, al terrat i mirador, les reixes de ferro colat, les palmetes clàssiques, les columnes de ferro colat amb capitells clàssics, les voltes de maó de pla, les cartel·les i permòdols clàssics d'eco barroc, etc. Cal esmentar l'extraordinària vidriera modernista afegida a la galeria posteriorment i l'ampli jardí.

    1885

  • Can Ferrer del Mas

    autoria desconeguda

    Magnífic conjunt neomoresc. L'edifici és en gran part edificat amb obra de maó, utilitzant sovint procediments característics de palau català, com les voltes de maó atirantades. Entre els elements més utilitzats hi ha l'arc de ferradura i els merlets de coronament piramidal que formen la tanca principal presidida per dues grans portes, d'arc de ferradura, protegides cada una, per dues torres cilíndriques. Cal esmentar el claustre lleugerament rectangular format per 5 x 6 arcs de ferradura organitzats en dues plantes, amb tres palmeres interiors. Aquest claustre forjat amb biguetes metàl·liques i revoltons ceràmics, conté els estris necessaris per l'elaboració del vi, destacant especialment les tines, a la planta baixa. Entre les dates que hem pogut veure a l'edifici, resenyen l'any 1888 a una reixa forjada, l'any 1924 a una font i l'any 1925 a la capella sense culte. L'obra, encara que dins de l'arquitectura de l'eclecticisme, presenta algunes contradiccions, degudes possiblement a ampliacions posteriors, com el porxo lateral. D'altra banda, els dubtes sorgeixen també de la seva cronologia en relació amb la figura d'Ali Bey (l'aventurer i espia Domènec Badia i Labric) la vida del qual transcorre entre 1766 i 1818, període possiblement massa avançat en relació amb les formes de Can Ferrer del Mas. De confimar-se, però, aquesta relació, es tractaria realment d'un fenòmen avançat dins la història de l'arquitectura neomoresca, no tant sols a nivell nacional, sinó internacional. El casal principal i la resta d'edificacions interiors han estat enderrocades i reconstruides només parcialment en la seva façana de migdia.

    1888

  • Casa Formosa Ragué

    Ramon Maria Riudor i Capella

    És un edifici de pisos fent xamfrà amb el carrer Marc Mir, desenvolupat en planta baixa, dos pisos i terrat. L'edifici destaca pel seu volum equilibrat i la forma de resoldre el xamfrà. Està concorregut d'elements eclèctics: cantoneres, encoixinades, gran cornisa sustentada per cartel·les i permòdols, mènsules amb dibuixos sota balcó, balustrada i capçalera escalonada, trencaaigües damunt la llinda de portals i finestres, etc. però ensems apareixen en els acabaments del trencaaigües, a la porta principal d'entrada i a l'escala, motius d'ornamentació naturalista que ens introdueixen al llenguatge modernista.

    1892

  • Cal Mota

    Enric Figueres i Ribas

    És un edifici de planta baixa, dos pisos, terrat i torratxa amb galeria i jardí posterior en el qual la barreja d'elements de diferents estils, característica de l'eclecticisme, és un fet: finestres medievalistes, encoixinats neo-renaixentistes, pilastres i capitells neoclàssics, estucat geomètric neomoresc, balaustrades de marbre, reixes de ferro forjat, columnes de ferro colat, escates de ceràmica vidriada, etc, etc, formen un cojunt molt ric i respresentatiu de la imatge de Sant Sadurní.

    1893

  • Casa de la Vila a Sant Sadurní d'Anoia

    Ubald Iranzo i Eiras

    Aquest edifici, construit entre 1896 i 1900, en substitució de l'antic ajuntament probablement de l'any 1673, és resolt amb planta baixa, principal, golfes i terrat sobre planta rectangular. El cos princicpal, centrat a la plaça, conté la torre del rellotge i l'estructura vista del campanar, de ferro forjat. El Modernisme està només intuït, hi resta encara l'encarcarement en la modulació clàssica i la constant utilització d'elements arquitectònics del període anterior.

    1896 - 1900

  • Antigues Escoles Públiques a Sant Sadurní d'Anoia

    Miquel Madorell i Rius

    Antigues Escoles Públiques a Sant Sadurní d'Anoia

    L'edifici construït a la primera dècada de segle, es desenvolupa en planta baixa i pis sobre una superfície en forma de U que abraça un pati-jardí, ocupant el conjunt una illa de l'eixample de Sant Sadurní. Apareixen en ell, encara, deixalles d'un cert eclecticisme sobretot amb la utilització de capitells sobre falses pilastres encoixinades en el cos central. A la part posterior de la façana hi ha una construcció contemporània que es relliga amb l'efici prexistent prolongant el seu sòcol. El pati central funciona com a zona compartida del complex. El 27 de novembre de 2017 l'edifici comença a funcionar com a nova seu de la Biblioteca municipal.

    1904

  • Casa Rigol

    Miquel Madorell i Rius

    Casa Rigol

    És una construcció entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat, amb un programa d'habitacle condicionat per la llargada del solar i la poca amplada de la façana. Sens dubte, tot l'emfasi de l'obra està abocat a la façana, que resol amb una considerable delicadesa el problema d'una façana amb angle d'entrada mínim, en un punt on el carrer s'estreny. El resultat és una composició simètrica coronada per un magnífic pinacle a l'aresta, que, adaptant-se perfectament amb l'entorn, l'ajuda a configurar.
  • Caves Codorniu

    Josep Puig i Cadafalch

    Caves Codorniu

    El conjunt constitueix un auster teixit de construccions industrials on Puig i Cadafalch es proposa demostrar la vigència dels procediments constructius del passat per a les necessitats i els programes moderns. El celler gran empra arcs de mig punt fets amb sis filades de maó que sostenen unes voltes rebaixades que arriben fins a la façana, combinades amb uns arcs lleugerament apuntats. El pavelló d’expedicions opta per emprar una gran catenària invertida feta exclusivament de maó, subjectada amb travessers també de maó i amb un tancament de pedra. Puig i Cadafalch utilitza les formes donades pels elements de suport per compondre les façanes, tant frontals com laterals, de manera que expressin aquest suport, si bé introduint d’altres elements estrictament ornamentals, com ara els perfils escalonats de les obertures, les gelosies de maó, les sèries de contraforts o els pinacles de pedra.
  • Ateneu Agrícola

    Miquel Madurell i Rius

    Ateneu Agrícola

    L'edifici s'inicia l'any 1908, encara en plena eufòria modernista, i un any després, gràcies a l'esforç d'un grapat de sadurninencs, s'acaba. L'esperit progressista de l'entitat es veu correspost arquitectònicament amb un edifici equilibrat, on l'estil ja està desproveït d'elements eclèctics. L'obra es distribueix en dues plantes, amb una composició simètrica a l'única façana, en la qual sobresurt un cos central amb interessants pinacles d'ornamentació naturalista.

    1908

  • Casa Lluís Mestres

    Santiago Güell i Grau

    Edifici entre mitgeres de tres crugies. Té planta baixa i dos pisos sota terrat amb torratxa, i un jardí posterior. La façana presenta com a elements remarcables la porta d'accés, els balcons i la balconada correguda de baranes amb ornamentació naturalista, les motllures i el coronament amb barana de terrat i capcer ornamentat. La decoració de la façana es completa amb simulació d'encoixinats. La construcció s'inscriu dintre de l'estètica del Modernisme. Aquesta és una de les obres més remarcables del modernisme a Sant Sadurní. El projecte de Santiago Güell, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament, data del 10 de febrer de 1909 i va ser aprovat el 10 de juny del mateix any. L'obra es realitzà entre els anys 1910-1912. Sembla possible que l'edifici fos el resultat de la reforma d'una construcció anterior. La Casa Mestres se situa en una dels eixos de l'eixample vuitcentista de Sant Sadurní, centrat al carrer del Raval, sector que actualment es veu afectat per un procés de terciarització.

    1909 - 1912

  • Magatzems Santacana Roig

    Domènec Boada i Piera

    Magatzems Santacana Roig

    Edifici d'una sola planta, irregular i adaptada a la configuració dels carrers que l'envolten. Els elements més interessants que presenta són sis voltes atirantades de maó de pla amb bigues de gelosia, reflectides exteriorment als paraments laterals de la façana. Hi ha una sola porta d'accés pel xamfrà. La decoració es concentra fonamentalment a la façana principal, amb una combinació d'elements d'inscripció clàssica i naturalista (palmeta de coronament, pinacles, garlandes florals...) que respon a un cert eclecticisme basat en les estètiques modernistes i noucentistes.

    1912

  • La Rectoria de Sant Sadurní d'Anoia

    Francesc Folguera i Grassi

    La Rectoria de Sant Sadurní d'Anoia

    Edifici antic, entre mitgeres, restaurat a l'any 1925. La restauració forma un conjunt arquitectònic amb la nova façana del temple parroquial, a la qual s'adossa en angle recte. Consta de planta baixa i dos pisos i teulada a doble vessant. Al primer pis s'obren dos balcons, amb un rellotge de sol entre ells, i al darrer pis hi ha una galeria. En aquest projecte, Folguera s'inspirà en els models clàssics provinents d'Itàlia. La superfície de les façanes dels dos edificis va ser esgrafiada.

    1924

  • Casa Formosa

    Francesc Folguera i Grassi

    Casa Formosa

    Grandiós Casal entre mitgeres de planta i dos pisos. Darrerament ha estat remodelat totalment per "La Caixa" i només s'ha salvat la façana que talment està brodada d'esgrafiats representant a Sant Jordi, els balcons amb baranes de terracuita i els portals d'aquest mateix material. Aquesta façana dóna una gran categoria al carrer major de Sant Sadurní.

    1928

  • Hospital Fundació Ferrer i Salles

    Ignasi Brugueras Llobet, Josep Ros i Ros

    Edifici públic aïllat, envoltat de jardí que fa cantonada amb el carrer de Cesar Martinell i amb el d'En Ferrer i Sallés. Presenta planta en forma de T. S'hi accedeix per una torre central davantera de planta baixa i dos pisos, les ales laterals tenen planta baixa, pis i golfes. Hi ha cobertes de teula àrab al cos anterior i terrat al posterior. Les finestres i les portes mostren llindes esglaonades. A les cobertes s'obren finestres-mansarda. Connecta a través d'una passera elevada amb l'edifici de nova planta de la Casa dels Avis. El que havia de ser l'antic hospital situat al carrer Torres i Bages construït a partir de la donació d'un terreny de Josep Ferrer Sallés no es va arribar a acabar i finalment l'any 1928 fou substituït per un nou hospital. Aquest hospital va ser encarregat l'any 1928 en el mateix temps que s'urbanitzava la plaça Manel Raventís a l'arquitecte Ygnacio Brugueras. Tres anys més tard hi col·laborà Josep Ros i Ros que dissenyà l'accés, les escales i la tanca. Posteriorment, l'any 1956 l'Hospital es va ampliar annexant un nou cos el projecte del qual fou responsable Moliner. L'última intervenció va ser l'any 2002 quan Ramón Fuste Sitges va projectar una passera elevada que connectava amb la Casa dels Avis després de la reconversió de l'hospital en una residència per gent gran. El 1988 la Fundació es va extingir i l'Ajuntament va cedir la gestió a la mútua La Aliança.
  • Caves Freixenet

    Josep Ros i Ros

    L'edifici original, obra de l'arquitecte Josep Ros i Ros, que havia ja evolucionat del Modernisme cap a uns projectes més continguts i sobris del Noucentisme, pren un caràcter de gran contundència volumètrica per ser un edifici aïllat de planta baixa i tres plantes essent la darrera pensada com a galeria amb una gran barbacana sostinguda per bigues. La coberta és a quatre aiguavessos de teula àrab. Al tractar-se d'un edifici aïllat tot el perímetre és concebut com a façana tant les que donen al carrer com les orientades a l'interior de la finca. També el perímetre queda protegit per la inclusió d'una tanca que en el que seria la façana principal és a base de brèndoles de ferro alternades per pilars i amb les característiques boles. Destaca la façana pensada per a visitants orientada a un petit jardí amb escalinata, porxo i coronament mixtilini que recorda l'arquitectura vernacular i allotja un frontó de ceràmica amb el dibuix decoratiu de raïms i copes de cava, així com el nom de la marca "Cavas Freixenet". Pel que fa a la composició i tractament de la resta de façanes el joc de buits i plens segueix una distribució simètrica amb obertures allindades i d'altres amb òculs ovalats. Corresponent als eixos de simetria trobem balconades amb brèndoles de ferro en la planta primera. Tot el parament està estucat, excepte l'ampli sòcol tractat en paredat rústec. I respecte als límits de cada façana hi ha l'aplicació de l'encoixinat de carreus de pedra que n'augmenten la sobrietat del conjunt i estan en sintonia amb les obertures dels accessos a base d'arcs de mig punt amb dovelles de pedra. Es tracta d'un complex industrial dedicat a l'explotació i elaboració vitivinícola, amb la marca "Freixenet, S.A.". Com a centre productor es fundà el 1861 i va ser el 1914 quan s'inicià la producció de l'espumós. Arran de l'Exposició Internacional de Barcelona, el 1929, crearen una coneguda icona amb el denominat "nen Freixenet"; creat per encàrrec de Pere Ferrer Bosch, fundador de l'empresa i el cartell va ser obra d'un dissenyador alemany.

    1929

  • Edifici de la Caixa de Pensions de Sant Sadurní d'Anoia

    autoria desconeguda

    L'edifici ocupa tota la llargada del carrer Francesc Moragas, però també té entrada pels carrers Hospital i Sant Antoni. Té tres cossos, cadascun estava destinat a usos diferents; el central a vestíbul i escala, el de l'esquerra a museu i biblioteca, i el de l'esquerra a oficines i habitatge. Actualment l'edifici està destinat a oficines. La imatge de l'edifici respon als criteris marcats per la institució ja que la mateixa estètica la troben en altres edificis contemporanis de la Caixa. La decoració barreja elements classicistes, com les columnes i els frontons, i elements de regust gòtic com les finestres de les golfes. A finals de 1931, la Caixa presenta la sol·licitud per aixecar un edifici al llarg del carrer Vilaró, després anomenat Francesc Moragas. El permís fa constar que l'obra es farà en zona de servitud i que està exempt de pagar tributs gràcies als estatuts de les caixes. Tot i que no fa referència a l'adquisició dels terrenys, aquests pertanyien a M. Dolors Vilaró i Raventós al 1892, quan, en motiu d'una reforma de la casa, va cedir-ne una part per tal d'eixamplar el carreró que portaria el seu nom. El projecte de la Caixa no es limitava simplement a obrir oficines sinó que oferia una biblioteca i un museu, que no s'inauguraria fins la dècada dels cinquanta. El museu es dedicaria a l'homenatge a la vellesa, festa molt vinculada a Sant Sadurní ja que va sorgir en aquest municipi i posteriorment es va estendre a altres poblacions catalanes.

    1931

  • Casa Miró

    Cèsar Martinell i Brunet

    Edifici de planta en forma de L. Ocupa el xamfrà d'un solar que recull així mateix els edificis industrials de les Caves Miró. Presenta una estructura complexa i simètrica, organitzada a l'entorn del jardí. El cos central consta de planta baixa i pis amb porxo i balustrada superior. Les ales laterals també consten de planta baixa i pis; a la planta baixa s'obren un seguit d'arcades sostingudes per columnes i el primer pis està lleugerament enretirat respecte al pla de la façana. Té dues torres als extrems i un cimbori a l'eix central de simetria. Les cobertes són de teula àrab. Hi són elements remarcables dintre del llenguatge noucentista utilitzat per l'arquitecte els arcs de mig punt, les columnes clàssiques, els balustres, els gerros i les boles de coronament. Té un paral·lel directe en el Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, per la disposició de la planta i també per la solució del porxo d'entrada i el tractament dels volums. La Casa Miró es troba situada a l'eixample del carrer de la Diputació, al costat de l'edifici de les Caves Miró, edificat pocs anys abans. El projecte, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament, data del mig de 1929, tot i que no va ser aprovat fins el 13 de juny de 1932. La realització de l'obra fou encarregada a l'arquitecte Cèsar Martinell, que el 1929 ja havia dirigit la construcció de les caves.

    1929 - 1932

  • Escola de Pintura Mural i Arts i Oficis del Penedès

    Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Escola de Pintura Mural i Arts i Oficis del Penedès

    Sobre un edifici inacabat, de 1884 i que tenia que ser l’Hospital de Sant Sadurní d'Anoia, s’ha intervingut per a reconvertir-lo en Escola de Pintura Mural i Escola d’Arts i Oficis. La nau de la capella, nucli central de l’antic projecte, era molt apropiat per a la seva utilització como a taller de pràctiques dels muralistes. L’edifici annex de molt poc interès arquitectònic, mal estat i amb moltes alteracions per els seus destins successius, podia allotjar les aules i serveis dels dos centres, pel que es va procedir a l’enderroc i substitució de tots els forjats interiors. L’obra nova apareix a l’exterior com la irrupció de les finestres actuals que s’interfereixen, en el seu aire, con l’antic ordre, ratllat per una feina prèvia de massissat del conjunt que ressalta el compacte de la fàbrica original. Aquesta característica és possible la principal qualitat de l’existent. Amb la nova coberta de la nau de la capella, que busca la correcta il·luminació del seu interior, es va accentuar el contrast entre els dos insòlits volums que composen el conjunt. Els afegits de marbre blanc pretenen accentuar l’involuntari to d’obra inacabada que el conjunt de pedra irregular ja te de per si i convertir-lo en afirmació. Amb el traçat dels dos trams d’escalera, un per pati posterior i l’altre apuntant a la capella, es dóna un recorregut d’un cert interès visual a cada un d’ells.

    1985 - 1987

  • Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech

    L'escola s'ubica prop d'un petit altiplà a la comarca vitícola del Penedès; i completa antigues construccions agrícoles com ara una masia i part de les bodegues annexes. Gran part de les noves edificacions se situen a la cara nord de la finca, configurant així un pati obert al sol a la manera dels tradicionals espais agrícoles. Una vella servitud de pas, obliga a connectar el nou amb l'existent, mitjançant un pont i un pas inferior. Una part de les antigues construccions són absorbides per les noves construccions, com la petita masia integrada a l'entrada principal, o a les runes de l'extrem nord, cuidadosament valorades per l'obertura de la sala d'actes. La construcció s'erigeix amb murs portants de totxo i bigues vistes prefabricades de formigó. L'escola conté: aules, laboratoris, sala d'actes, residència d'estudiants i restaurant.

    1985 - 1988

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!