El cementiri és situat en el cim del Molar o Mulà amb l'entrada orientada a nord enmig d'una zona arbrada. S'hi arriba a través d'un vial que serpenteja per la vessant nord del Mulà que surt del Parc de la Font Cuitora. Recinte de planta rectangular amb l'eix longitudinal orientat nord-sud. En una de les darreres ampliacions, la portalada del primer clos va quedar incorporada dins l'actual recinte, quedant aïllades les dues pilastres de pedra en les quals recolza un element de ferro forjat que incorpora la data "1858", corresponent a la data de construcció del cementiri. L'eix de la portalada coincideix amb l'eix de la capella. L'espai antic, conegut com el "cementiri vell", està dividit en dos àmbits de planta rectangular. En el cos central del primer, hi ha la capella, dos panteons laterals i diverses sepultures de personatges capelladins. Els laterals els tanquen sèries de nínxols de quatre filades, amb el forat del nínxol d'arc de mig punt i coberts amb teula àrab a una vessant. El cos central construït, el formen tres capellespanteó. Recinte de planta rectangular amb l'eix longitudinal orientat nord-sud. En una de les darreres ampliacions, la portalada del primer clos va quedar incorporada dins l'actual recinte, quedant aïllades les dues pilastres de pedra en les quals recolza un element de ferro forjat que incorpora la data "1858", corresponent a la data de construcció del cementiri. L'eix de la portalada coincideix amb l'eix de la capella. L'espai antic, conegut com el "cementiri vell", està dividit en dos àmbits de planta rectangular. En el cos central del primer, hi ha la capella, dos panteons laterals i diverses sepultures de personatges capelladins. Els laterals els tanquen sèries de nínxols de quatre filades, amb el forat del nínxol d'arc de mig punt i coberts amb teula àrab a una vessant. El cos central construït, el formen tres capellespanteó. És un interessant conjunt funerari del qual s'ha destacar els dosàmbits històrics, el de 1858 i el de la dècada de 1910-1920. El primer, perquè conté els sepulcres de les famílies benestants de la vila, i el segon, per la seva singular tipologia de porxades amb arqueria que protegeixen els nínxols.

El convent, de planta rectangular i coberta plana és format d'un altre cos, més alt, afegit a la part posterior, també amb cobertura plana i, a més, l'edifici de la capella, a un costat i mirant també a la façana principal. Tots els murs es presenten arrebossats (en algun sector es veu la pedra que hi ha sota). Les finestres són remarcades per un guardapols de mig punt (menys a les de la part posterior al primer i segon pis). Tota la cornisa, que a la part posterior fa ondulacions, descansa damunt d'una nombrosa sèrie de mènsules. La capella presenta un acabament amb una mena de frontó. Té un rosetó semicircular i damunt la porta un arrebossat d'arc de mig punt forma una mena de timpà. No es veu com és la coberta. Fou aixecat el 1862 al lloc dels estricadors de la confraria de Sant Sebastià. Ja el 1858 s'establí a Capellades la segona comunitat de terciàries caputxines de l'institut de la Mare del Diví Pastor, dedicat a l'ensenyament i fundat per l'igualadí P.Josep Tous i Soler (1811-1871).

La Plaça Verdaguer és la principal de la localitat i el centre del nucli històric, presidida per l'església parroquial de Santa Maria. Està limitada amb edificis d'habitatges i comercials, de diferents èpoques; alguns de construcció molt recent. Es tracta del primer espai públic que es va formar a la població, entorn del qual es va anar desenvolupant la vila, i ha esdevingut al llarg dels segles el centre econòmic, religiós, social, cultural i lúdic de Capellades. Des de l'Edat Mitjana la “Plaça de Missa” es va convertir en el primer eix urbanístic de Capellades. Existeixen diferents explicacions sobre el seu origen, vinculat a la sagrera creada al voltant de Santa Maria. Aquest nucli va anar adquirint certa fisonomia durant els segles XII i XIII. A la plaça, a més de l'Església, es van establir les principals famílies del municipi. La plaça ha anat canviant al llarg dels segles. Les reformes més importants i que donen fesomia a la plaça foren els enderrocs i noves construccions de finals del segle XIX i finals del segle XX.

Edifici de planta rectangular, aïllat i envoltat per un jardí. Es tracta d'una de les poques construccions noucentistes que es conserven a Capellades. Consta de planta semi soterrada, planta baixa i pis. La simetria compositiva de la façana és un dels trets característics i és marcada per la disposició de les obertures, totes en vertical presentant un mateix emmarcament en forma d'arc rebaixat. L'element més notori és el coronament esglaonat que culmina les façanes anterior i posterior. Destaquen també les baranes de ferro forjat presentant un perfil corb. L'accés a la casa es realitza mitjançant una terrassa i una escala alineades amb l'eix de la portalada i la tanca del solar, i estan delimitades amb balustrades de pedra artificial. La tanca està feta amb sòcol de paredat revestit de peces de pedra, coronat a dues vessants. En les pilastres, coronades amb hídries esfèriques, s'hi recolzen reixes de ferro fos. La portalada és de dues fulles batents de ferro forjat. Albert Castellví Torroella va fer construir “Villa Buenos Aires” entre el 1910 i 1911. Castellví, així com algun dels seus germans, emigrà a l'Argentina a finals del segle XIX, concretament a la dècada del 1880. Després de realitzar diversos viatges a Catalunya, l'any 1910 decidí empadronar-se a Capellades, moment en què s'iniciaren els tràmits per a la construcció de la seva nova casa.

La torre és de planta rectangular, consta de dues plantes i golfes amb coberta a dues vessants. Les façanes anterior i posterior estan composades simètricament amb dos eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb reixes de barrots verticals, acabades amb un capcer massís de perfil trencat i ondulat. La façana longitudinal està composada amb tres eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades. Els balcons estan protegits amb baranes de brèndoles verticals. La façana s'acaba amb un ràfec recolzat en mènsules. A la façana lateral, hi ha una amplíssima terrassa delimitada per una barana balustrada. La casa està envoltada d'un jardí i d'una zona boscosa que arriba fins a la carretera, on hi ha una porta d'accés. Fa un temps la família Bartrolí va fer una plantació de 100 arbres fruiters. La va fer construir l'any 1912 Ernest Asbert i Soler, nascut a Jamaica i comerciant de joguines, el qual tenia una botiga al carrer de Portaferrissa de Barcelona anomenada "El Nilo". El cognom Asbert és dels que es repeteixen entre la colònia d'estiuejants que arribaven a Capellades a inicis del segle XX.

Edifici aïllat de planta de doble T, envoltat d'un ampli jardí. Es tracta d'una de les poques cases noucentistes que resten a Capellades. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a doble vessant i amb les teules vidrades disposades creant formes de greques i decorant la teulada. Un cos central i perpendicular sobresurt de la resta de la coberta. Els capcers del cos central acaben amb motius decoratius curvilinis, molt característics del noucentisme. Les façanes destaquen per la composició simètrica i per la inclusió d'elements arquitectònics i motius decoratius de caire classicista: les columnes jòniques que emmarquen l'entrada i suporten el balcó amb barana de balustres o els esgrafiats de la façana. Destacar també la ceràmica vidrada utilitzada en les cornises de les obertures, així com en la paret de tancament de tota la finca. Aquesta torre senyorial fou edificada per Josep Guasch i Orts, fill d’Isaac Guasch, important industrial tèxtil de Capellades. Aquest va comprar diferents terrenys contigus entre el carrer Garbí i l’actual Abat Muntades per construir-hi un edifici de nova planta.

La fàbrica tèxtil està constituïda per diversos edificis. El conjunt noucentista l'integren l'edifici de tints (construït entre 1920 i 1922 per l'enginyer Andreu Oliva) i l'edifici de tissatge (de Domènech Sugrañes, de 1926-1929), a més de la torre del rellotge que els uneix, de línies racionalistes, que constitueix una fita arquitectònica dins el paisatge del centre històric. El conjunt està format per estructures rectangulars calades de finestres rectangulars i el sostre terrassat. Tanca el recinte un mur també de maó revestit amb reixa de forja de motius geomètrics. La família Guasch introduí els telers manuals de cotó des del 1859 i el 1899 els mecànics. L'any 1913 ja treballaven amb telers electrificats. La indústria amplià la seva activitat a la filatura i al tint. Ara donen feina a uns tres-cents treballadors. La xemeneia de la fàbrica fou bastida pel constructor capelladí Josep Vives Salvadó. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 fou destruïda la secció de tissatge. La reconstrucció, de 1940, fou projectada per Andreu Oliva.

Edifici de planta baixa en forma de T a doble alçada, cobert a doble vessant amb teula àrab. El parament està revestit d'estuc excepte un sòcol que recorre l'edifici de pedra, i, les cantonades resoltes amb pilastres de carreus de pedra. La construcció té una estructura repartida simètricament. La façana principal està coronada amb un frontó de perfil trencat que incorpora un escut. Portal d'accés amb porxo de columnes de secció quadrada. A la part alta dels murs també es troben altres decoracions com caps de braus. Tanca perimetral al voltant, que defineix un pati. L'interior s'ha conservat tal com era i repeteix el sostre a dues vessants. Ús de rajoles com element ornamental. Conserva els estris (per penjar els animals, etc...) de la mateixa època en que fou construït. El promotor d'aquest edifici va ser l'Ajuntament de Capellades i el constructor Arturo Vidal Blanch.

L'edifici escolar és aïllat i està format per dos cossos iguals, de dues plantes i coberta a quatre vessants, amb dues hídries al carener. En origen, destinats cadascun d'ells a nens i nenes per separat. Els dos cossos estan units per un altre cos de planta baixa i coberta plana. Estructura de coberta feta amb arcs rebaixats de formigó armat encofrat sobre els quals recolzen les bigues i llates de fusta. Revestiment de façanes amb estuc, amb les llindes de finestres decorades amb esgrafiats de motius geomètrics i florals. Les façanes contenen elements noucentistes: a les de llevant i de ponent dels cossos d'aules hi ha un portal d'entrada protegit per un porxo cobert amb teula àrab i sustentat en dues columnes de capitell dòric; la de migdia té porxo de tres columnes i capitells jònics i es corona amb l'escut de Capellades. La promotora de la construcció fou Balbina Mas i Santacana, marquesa de la Pobla de Claramunt, que cedí l'escola al municipi després de la seva inauguració, celebrada el 14 de maig de 1933. L'edifici fou ampliat el 1970 i restaurat el 2000. L'arquitecte Sugrañes va acabar la carrera el 1907, però no es va treure el títol fins al 1912. Fou ajudant d'Antoni Gaudí en el temple de la Sagrada Família i director de les obres després de morir aquest, el 1926. El primer projecte per a una escola pública a Capellades el va realitzar Jeroni Martorell Terrats el 1923, però no s'arribà a executar.

Casa de planta rectangular amb terra pla, que presenta una torre de base quadrangular adossada, i a un dels cantons llargs una construcció de planta rectangular afegida en un moment més tardà i coberta a una vessant. La façana principal és rematada per un esglaonat desplaçat a uns dels costats (el que està al costat de la torre). Aquesta façana presenta alguns motius ornamentals. La torre és coberta a 4 vessants, formant barbacana i té una renglera de rajoles, a la part superior, de colors blau, groc i blanc, representant margarites, al llarg de les 4 cares. A més té dues finestres apuntades a la cara principal i a una de les laterals. La dataria dins el primer quart del segle XX.

Construïda amb maó vist, en desnivell i formada per quatre cossos de planta rectangular, sostre de teules a dues vessants, (a cada cos,) i un altre construcció més petita annex i de sostre a una vessant. Les finestres queden emmarcades per pilastres de maó vist. Les estructures constructives són de planta baixa i un pis. El sostre, coronat per boles.Les finestres són d'arc rebaixat. La fàbrica Guasch està documentada al s.XIX: aquesta família, introduí els telers manuals el 1859 i el 1899, els mecànics. L'any 1913 ja treballaven amb telers electrificats i la indústria amplià la seva activitat a la filatura i al tint.

La casa de la família Guasch s'alça com una de les construccions mes significatives de Capellades. Situada enfront de la fàbrica Guasch, a l'altra banda del carrer de Sant Ramon, es tracta d'un edifici senyorial, de planta baixa i dos pisos, tot envoltat per un ampli jardí i envoltat per un mur perimetral i una tanca de ferro forjat d'una gran sumptuositat. L'edifici, de planta rectangular, presenta una arquitectura i estètica similar als palaus neoclassicistes. Les façanes mostren una simetria en la composició així com elements clàssics destacables. Les façanes destaquen per l'emplaçament dels porxos de doble alçada que es situen en els eixos centrals de cada una d'elles. Estan formats per columnes i semi columnes amb capitell jònic, a la façana anterior i posterior, i capitell toscà, a les façanes laterals. Tot l'edifici és cobert amb coberta plana, limitada per una balustrada interrompuda amb trams massissos que fan de pedestal de les hídries, tot recolzant-se en una cornisa sobre cartel·les estriades. Té vidrieres emplomades policromes a les obertures del primer pis. Té un especial interès, també, la tanca del jardí, formada per dos cossos d'obres, de gran sumptuositat, lligats pel gran portal reixat.