La distribució de blocs que es va donar com a definitiva en aquesta illa, després d'unes converses amb els arquitectes de l'obra, consistia en un element en direcció E6 de 10 plantes i 5 elements en direcció N-S de 5 plantes. Quan es procedia al replanteig definitiu de l'obra, es van plantejar més clars i definitius els dubtes sobre la validesa d'aquest tipus d'ordenació. Es va comprovar que el formalisme d'uns blocs paral·lels era en aquest cas incongruent i que s'hi ocupava inútilment tot el solar, sense possibilitat de crear un ambient realment urbà. D'acord amb els mateixos tècnics de la comissió, es va convenir una lleugera modificació del pla que, malgrat la poca importància, feia canviar totalment el concepte urbanístic del conjunt. Dos dels cinc blocs situats a la direcció E-O es van unir formant un de sol i es va col·locar en direcció N-S. Només amb això, es va eliminar la successió de xicotets espais rectangulars i es va formar una gran plaça central de 85x40m. que, com a element urbà fonamental, ha vitalitzat el conjunt. Aquesta plaça s'ha tractat, seguint aquest mateix criteri, amb elements i textures molt urbanes: Una font de formigó al centre, dues zones d'arbrat simètric (plàtans), uns espais pavimentats i una successió de bancs que determinin espais de repòs, tertúlies i jocs. Els blocs de cinc plantes disposen de diverses escales amb dos habitatges per replà. Són de maó i coberta de teula, amb cèrcols i canals de formigó. Cada bloc presenta en el tractament de façanes alguna alteració de ritmes o algun element accessori que el personalitza (baranes massisses, alternança de buits, etc.). El conjunt comprèn 230 habitatges. No hi ha cap servei ni comerç perquè no estaven previstos a l'ús d'aquesta parcel·la ja que, segons el pla general, es concentren en un proper nucli comercial que serveix tot el polígon. Cade habitatge té 75m2. En la distribució s'ha intentat concentrar molt les instal·lacions sense perdre la independència de circulacions entre els dormitoris i la neteja. El menjador i la cuina s'uneixen en un únic ambient, però es manté la cuina i aïllada visualment.

Edifici de 12 habitatges (110 m2) per als mestres de l’escola "Sant Jordi", al poble de Pineda. S’entra a través d’un espai porticat que enllaça el carrer amb un pati semipúblic posterior. Des d’aquest espai es dona accés als dos habitatges situats a aquesta planta. A través d’una escala amb trams continus, que divideix l’edifici transversalment, es puja a la planta 2ª, on un carrer obert a la muntanya permet entrar als 5 habitatges en dúplex que ocupen aquesta planta i la inferior. Des d’aquest passadís obert, i mitjançant dos escales metàl·liques sobreposades a la façana com un objecte independent, s’entra als 5 habitatges en dúplex que ocupen les dos plantes superiors. Gracies a aquest esquema de circulacions s’ha arribat a l’eliminació de la caixa d’escala, d’excessiva adequació a una tipologia urbana en desacord amb el caràcter de la zona. Amb això es singularitza l’accés a cada habitatge, oferint un itinerari més ric i divers i més integrat a un paisatge rural encara no urbanitzat totalment i a un tipus de vida diferent de la plantejada en els nuclis urbans densos.

Aquesta casa és un conjunt de 84 habitatges, de estàndard senzill ia l'abast d'economies febles. Els habitatges, sensiblement iguals tots, tenen una superfície al voltant de 70 m2. i es componen de tres dormitoris, un bany, una estança, una cuina amb petit racó menjador i una terrassa safareig estenedor. La casa està construïda en un solar ubicat a l'extrem O. de Terrassa. Ocupa la meitat d'una poma i queda limitat per l'avinguda Angel Sallent a l'O., on té una façana d'uns 80 m., el carrer Antonino Pío al S., els predis veïns a l'E. i el carrer Blasco de Garay al N. La seva qualificació urbanística preveia la construcció en poma tancada. Tot i això, des de la superfície del solar, 2.300 m2., i el fet d'ocupar la meitat d'una poma, es va sol·licitar a l'Ajuntament la construcció d'un sol edifici, independent. La solució, que no arriba a la totalitat de l'edificabilitat prevista, intenta resoldre, perdent el mínim de volum construïble, els problemes següents: relació correcta del nou edifici amb la resta de construccions de l'illa, unitat de l'edifici malgrat les diferents alçades reguladores atribuïdes als tres carrers a què dóna façana el solar, fusió de l'àtic dins del cos de l'edifici sense aparició de reculades, integració dels espais exteriors a l'edifici (carrers i interior de l'illa), integració de l'edifici en el context urbà. La forma del solar i la seva dimensió dominant al llarg de la façana a l'av. A. Sallent, via important i àmplia, va suggerir un edifici lineal. Així, unes columnes d'habitatges superposats es juxtaposen en crugies paral·leles des del carrer Blasco de Garay al carrer Antonino Pío. Els murs de càrrega separen els habitatges i en faciliten l'obertura a O (carrer) ia E (interior de l'illa). La linealitat de l'edifici era, així mateix, la millor solució en relació amb l'orientació. L'accés als diferents habitatges es fa a través d'unes galeries-corredor, situades a la façana interior, a les quals s'arriba per tres nuclis d'accessos verticals d'escala i ascensor, un a cada extrem, al costat dels carrers Antonino Pío i Blasco de Garay i el tercer cap al centre. Aquestes galeries-corredor donen una solució de doble façana interior que, alhora que creen un espai més ric i ambigu a la zona de contacte visual amb les altres construccions de la poma, possibiliten una zona de vida, expansió immediata dels habitatges i de relació entre veïns. L'edifici, a més, als extrems N i S, està separat de les construccions veïnes i així l'espai lliure interior comunica directament amb els carrers. És l´accés directe als nuclis d´escales i ascensors. Aquesta penetració del carrer cap a l'interior s'accentua d'una manera explícita pel lloc important que cap a l'edifici dóna pas, fins i tot per a vehicles, des de l'av. A. Sallent. En comptes d'estar l'edifici a l'alineació oficial de l'Av. A. Sallent, està endarrerit 3 m. per situar-lo al pla de l'àtic i absorbir-lo en la unitat lineal de tot el conjunt. Aquest desplaçament d'alineació insinua la creació d'un espai anterior a l'edifici, que es concreta i es formalitza mitjançant els endarreriments successius de crugies a la part de l'edifici propera al carrer Antonino Pío. Aquest moviment en planta està relacionat amb la successió d'alçades diverses, que s'inicia amb 5 plantes al costat del carrer Antonino Pío, per assolir el màxim de 9 plantes al centre de la façana ponent i disminuir fins a les 7, al costat del carrer Blasc de Garay. La coberta a doble vessant, amb carener o pendent únic, segons la direcció bàsica N/S, s'adapta sense solució de continuïtat al nombre de plantes de cada crugia i és un dels elements més significatius de l'edifici per la unitat que aconsegueix. A més, la seva sinuositat defineix un contorn sense rigidesa que estableix una comunicació espacial sense ruptures amb la resta d'edificacions de la zona, més baixes per les altures reguladores dels carrers contigus a l'av. A. Sallent i molt fragmentades pel tipus de parcel·lació- . La casa està construïda segons el sistema tradicional de murs de càrrega, tancaments de maó a cara vista i coberta de teula àrab. La façana a ponent, on s'obren totes les estances tenen protecció de persianes de corda, imprescindible pel sol ortogonal de l'estiu.

El tema fonamental era inserir un conjunt d'habitatges al mateix centre de la trama urbana d'un poble (entre l'Ajuntament i la Parròquia), però precisament en un carrer físicament força depauperat per haver estat bloquejat per la presència d'una antiga fàbrica. Amb aquestes premisses es va plantejar la necessitat de vitalitzar el caràcter del carrer, alineant-hi els edificis, però, alhora, crear uns porxos i uns espais interiors enjardinats i per a vianants que afegissin un interès al paisatge urbà. Es tracta d'un grup d'habitatges econòmics i el sistema constructiu emprat, doncs, s'ajusta a les exigències de baix cost. La rajola és l'element fonamental. Les façanes s'estructuren en una successió de pilars en ritme regular, dels quals uns són estructurals i altres no, els quals, per acusar-ne el paper real, no arriben al sostre. Aquests últims serveixen simplement per tapar la visió dels estenedors des de l'exterior. La curvatura de les façanes ve així acusada per la successió de pilars, la diferent altura dels quals afegeix un cert aire de ruïna romàntica enmig d'una composició geomètrica classicitzant. El conjunt del projecte inclou un bloc d'habitatges, perpendicular a aquest edifici, i situat al carrer Jaume Abril, que encara no ha estat construït.

Es tracta d’un bloc allargat situat en una pineda i orientat de muntanya a mar. És format per dues crugies separades per un corredor d’accés. Els apartaments s’organitzen en tres tipus. Els més petits queden al nivell més alt, la qual cosa afavoreix l’escalonament i les vistes. Els de la planta baixa connecten directament amb l’exterior. La rigidesa de la planta contrasta amb la varietat de la secció, que busca una bona integració amb l’entorn i emfasitza la individualitat i el caràcter propi de cada apartament. Les façanes són arrebossades de color rosat, combinat amb algunes parts blanques, i les arestes queden remarcades per rivets de peces ceràmiques.

El projecte parteix de la voluntat d’aconseguir una relació més estreta entre l’habitatge i l’espai públic en un context urbà. L’illa de cases forma part d’un vell cinturó industrial que a poc a poc s’ha anat incorporant al teixit residencial de la ciutat, la qual cosa ha obligat a importants processos de renovació dels edificis. En aquest cas, la part de l’illa que es pot renovar forma una L que abasta gairebé el total de la seva superfície. El projecte estableix dos blocs d’habitatges separats per un carrer interior que funciona com a espai semipúblic, vinculat alhora als habitatges i a la xarxa viària general de la ciutat. El bloc exterior, que dóna façana als dos carrers més importants, inclou quatre nivells d’habitatges en vuit plantes, mentre que el bloc interior inclou dos nivells d’habitatges en quatre plantes. El conjunt forma així un arc ben orientat al sud, i és possible d’il·luminar i ventilar bé tots els habitatges sense necessitat de patis. Al bloc més alt, les plantes baixes es reserven als comerços, mentre que les del bloc més baix incorporen alguns jardins privats. Als habitatges de la planta primera s’hi accedeix directament des del carrer, mentre que l’accés als habitatges superiors té lloc per mitjà de corredors oberts orientats al nord, per sobre dels dos carrers principals.