-
La Unió Maçanenca Cooperative
Es tracta de la seu de la cooperativa de ramaders d’un petit poble del Pirineu, molt a prop de la frontera francesa. L’edifici ocupa un solar ampli i s’alça per sobre de les cases veïnes, tot oferint un gran pla de façana que Azemar distribueix d’acord amb uns criteris de rigor constructiu molt propis de la seva formació. La planta baixa és formada per tres arcs de mig punt que revelen el procés constructiu: un sòcol baix de pedra, unes pilastres de pedra tallada i els arcs pròpiament dits, formats per tres filades de maó vist. Per sobre, un pla arrebossat que inclou set finestres altes i estretes i la inscripció del nom de la institució en una banda llarga que les abasta totes set. A la segona planta, un mur de maó vist amb tres obertures i un balcó central. Al coronament, les cornises pròpies del vessant de la coberta, interrompudes per quatre merlets que restitueixen l’ordre de la planta baixa.1906
-
Pavimentació de la Pujada de Can Barris
Rodeja Parada Arquitectes, Lídia Parada Soler, Lluís Rodeja Roca
A la part nord del nucli emmurallat del castell no s'havia realitzat cap intervenció des del 1936, en què es va eixamplar el corriol de la pujada de Can Barris. Ens trobem amb un espai de fora muralla amb una longitud d'uns 41 metres i un desnivell del 30%. La part més baixa, que es troba en una situació obaga que afavoreix les gelades durant l'hivern, estava pavimentada amb un empedrat en forma d'escala-rampa irregular. La part més alta es trobava sense pavimentar, amb el mateix sauló de gres del terreny, ple de rocs. Els serveis en aquesta zona eren inexistents. Aquest tram és un dels accessos utilitzats per visitar el nucli històric i les hortes de l'entorn. Connecta l'aparcament de l'oficina de turisme (punt d'arribada amb vehicle al nucli de la vila), amb la plaça de l'Església, la façana nord de l'antic recinte emmurallat i els serveis i habitatges situats a la part nord del nucli. Es tracta d'un recorregut fora muralla que transcorre per davant dels horts de la part nord de la vila. L'aigua, provinent del massís de les Salines, és present al nucli a causa de l'existència d'una comunitat de regants que, tot aprofitant-ne l'abundància i la regularitat, la distribueix pels diferents horts del nucli. L'aigua recorre carrers i travessa finques i edificacions particulars per arribar a tots els racons. El soroll de recs i rieres hi és present durant tot l'any. Es vol potenciar aquest referent del municipi tot recreant-lo a través de la canal i de la bassa situades al lateral nord de la pujada. El projecte planteja: 1. Mantenir la imatge de la pedra i l'herba preexistents tot recuperant el material i tornant-lo a col·locar disposat de nou per facilitar la caminada i permetre el creixement espontani de l'herba. 2. Incorporar l'aigua i l'acer amb la formació d'un rec al lateral nord. 3. Millorar el recorregut del camí i l'accés a la plaça de l'Església mitjançant una escala en contacte amb la canal de rec, que es va suavitzant i transformant en la rampa preexistent a mesura que s'allunya d'aquest límit. 4. Crear espais de descans sota l'ombra de la vegetació i els edificis. 5. Adequar les infraestructures amb la instal·lació de xarxes de sanejament, plujanes, aigua sanitària, gas, electricitat i enllumenat públic soterrat. L'herba, el rec, la bassa i la pedra evoquen els camins d'horta de l'entorn.2011