-
Colònia Rusiñol
A mig camí entre la colònia i la fàbrica urbana, Can Remisa comptava amb habitatges, una capella, un economat, una fonda i una petita escola. Al llarg de la dècada de 1880 la família Rusiñol va ampliar la colònia i va construir un imponent casal batejat per Santiago Rusiñol com el Cau Faluga, una veritable joia del modernisme industrial. El conjunt emmurallat, entre el riu i els camps de conreu, està presidit per la xemeneia, una talaia cilíndrica que supera els 40 metres d'alçada i l'imponent casal dels amos, edifici que mostra trets eclèctics, a cavall entre l'arquitectura romàntica i la modernista. En diversos punts de la colònia hi ha elements modernistes, com per exemple fanals amb forjats, encara que la colònia és pròpiament d'estil premodernista. Està delimitada per un mur fet de còdols i ciment. La colònia s'estructurava linealment amb les naus preparades per a l'ampliació i, frontalment, i en un altre eix paral·lel, hi havia els habitatges dels obrers i l'estatge del propietari, que venia a residir-hi a temporades. També s'estructurava a l'entorn d'un gran espai lliure amb un edifici d'estatge per als propietaris -molt interessant-, una nau de treball de planta baixa i dos pisos amb un cos d'edifici central que mostra la intenció d'una ampliació, que no es va arribar a realitzar mai, i dos cossos d'habitatges per als obrers.1857
-
1971 - 1972
-
River Ter Museum
El projecte es basa en la remodelació de l’antiga fàbrica Sanglas i té com a objectiu recuperar la tipologia essencial de la fàbrica de riu de forma alta i allargada. Per aquest motiu s’han eliminat tots els afegits que desvirtuen la seva forma originària i s’ha afegit un nou cos vertical que continua i completa l’estructura de fàbrica de riu que concentra les parts necessàries per al funcionalment d’un museu contemporani: escales, ascensors, muntacàrregues, direcció i serveis. El nou cos actua com a torre que connecta els tres nivells de l’edifici. Tota l’ intervenció atorga el màxim protagonisme al volum convertit en museu. L’accés principal es realitza a través de la plaça que crea la nova ampliació. En planta baixa i en el primer pis es distribueixen les peces del museu de la industria i de la història territorial. Al segon pis s’ubiquen la sala d’exposicions temporals, sala d’actes i el centre d’estudis de riu. L’arquitectura, amb aquesta juxtaposició d’allò històric i allò modern, es convertirà en el primer ingredient que explica els continguts del museu i, al mateix temps, en la primera peça del futur parc del riu Ter.1997
-
Manlleu Municipal Market
Colomer-Rifà, Comas-Pont Arquitectes, Ramon Colomer i Ordeig, Jordi Comas i Mora, Anna Pont i Armengol
L'edifici es situa respectant la plaça existent i traient el cap al carrer pintor Guàrdia per tal que sigui visible des de l'avinguda de Roma. El volum proposat equilibra la relació buit-ple amb la plaça a favor del buit, aconseguint l'aparició d'una zona d'aparcament en superfície des del carrer del Mercat. Es planteja aconseguir un espai completament diàfan i unitari on la llum sigui la gran protagonista. Així es planteja una estructura metàl·lica unidireccional est-oest amb suports puntuals als extrems a la zona del mercat. Una pell continua que unifica façana i coberta es plega generant diferents alçades que permeten l'entrada de llum de nord i sud i possibiliten la ventil·lació creuada. Aquesta pell es desdobla creant els porxos dels accessos principals (des del carrer pintor Guàrdia, plaça del Mercat i aparcament en superfície). La protecció solar en diferents intensitats de les obertures a Sud i a les façanes principals (Sud-est i Sud-oest) permeten aconseguir l’atmosfera pròpia dels mercats mediterranis: il·luminació tènue i ambient relaxat, fresc a l'estiu i càlid a l'hivern, semblant a un umbracle. Es potencia la connexió visual exterior-interior amb la transparència de la planta baixa i amb la continuïtat del paviment interior del mercat fins a l'espai urbà del carrer Pintor i Guàrdia com si fos una estora que invités a entrar. L'edifici s'integra a l'entorn amb una coberta fragmentada (gràcies als plecs) que recorda l'escala dels habitatges unifamiliars en filera colindants, de manera que es preserva la visual que es pugui tenir des dels habitatges veïns i des dels pisos superiors de l'escola.2011
-
Passallis. Embarcador i Pont de Vianants Inundable
SAU - Taller d'Arquitectura, Lluís Jordà Sala, Pol Jordà Sala
2021