Antiga fàbrica tèxtil amb varies naus, xemeneies, un aqüeducte, cases pels treballadors i una església amb escola. Són construccions senzilles i funcionals, de pedra i maó amb teulada a dues aigües. Les xemeneies conservades tenen diverses formes com una rectangular o altre helicoïdal. Es conserva la Turbina Planas de 1400 CV. La Colònia Sedó va ser fundada el 1846 per Miquel Puig i Catasús, que va construir al costat d'un antic molí fariner ja existent ("Can Broquetes"), una fàbrica tèxtil que creixeria ràpidament, fins adoptar les característiques pròpies d'una colònia industrial i, finalment, al segle XX convertir-se en una de les empreses més grans i importants dins la història econòmica i industrial de Catalunya. A la mort de Miquel Puig (1863) el substituí el seu fill, Josep Puig i Llagostera, que inicià la construcció de vivendes per als treballadors, amplià la fàbrica i projecta diverses obres de desenvolupament. Fou el seu administrador i substitut, Antoni Sedó i Pàmies, qui culminaria el procés de creixement i formació de la colònia industrial que portaria el seu nom i qui desenvolupà tot el procés de producció tèxtil. Al mateix temps engrandí la colònia obrera amb nous habitatges per als treballadors i les seves famílies, amb instal·lació de botigues, escoles, l'església, un dispensari, cinema i casino entre d'altres. Tot el conjunt de la colònia obrera estava situat al costat mateix de la fàbrica i s'estructurava en blocs allargats de vivendes de planta baixa i dos pisos que formaven set carrers paral·lels entre si. Al mig d'aquests carrers paral·lels hi havia l'església i, a banda i banda, les escoles. Després de la Guerra Civil de 1936-1939 la colònia arribà al màxim creixement, però alhora s'iniciaria els primers símptomes de crisi. Actualment la colònia Sedó s'ha reconvertir en un important polígon industrial on hi ha diferents empreses i activitats industrials. En un d'aquests espais industrials se situa el nucli central del Museu de la Colònia Sedó.

Gran casal format per diverses edificacions i una capella, està construïda amb maó i orientada cap al sol naixent. La part més antiga, feta amb tapial, correspon a l'actual celler i conserva alguns arcs gòtics apuntats. El bloc principal és de planta rectangular, té una torre mirador adossada i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal té un porxo a l'entrada i les obertures tenen reixes de ferro forjat. La coberta és plana amb una barana balustrada. Pel que fa l'interior, hem de destacar la barana de fusta de l'escalinata, amb elements decoratius renaixentistes i barrocs. El pati és de finals de segle XIX; aleshores es convertí en un jardí amb escultures italianitzant amb déus, passejos. L'origen de la masia es remunta al segle XIV. Se sap que ja existia el 1350 amb el nom de Mas d'en Pi. Des del segle XIV fins al XVIII, aquesta casa la posseïren, en línia directa, els descendents del fundador de la casa pairal, la família Comelles, els quals van tenir com a convidats personatges molt il·lustres, fins i tot membres de la reialesa. Més tard, l'administració dels béns passà a la comunitat de preveres de l'església parroquial d'Esparreguera. La capella és del 1717.

L'Escorxador d'Esparreguera és una de les obres de Domènech Mansana que estan concebudes al límit de l'estètica modernista amb el Noucentisme. Alguns detalls constructius i l'ús del maó vist perfilant obertures evoquen encara les fonts modernistes, però la manca de decoració afegida i la planta i la secció basilicals de l'edifici són ja d'encuny noucentista. Així, doncs, l'immoble, que ocupa una superfície de 300 m2, consta de tres naus separades per columnes, la central més alta que les laterals, que són simètriques. La coberta de la nau central és una teulada a dos vessants, mentre que les laterals es cobreixen amb teulades a un vessant. A la nau major, la façana principal s'ordena respecte a un eix central, on se situen la porta d'accés, en arc apuntat perfilat de maó i botons de ceràmica vidriada verda a les impostes, i al capcer, un gran finestral, també apuntat, dividit en tres part per dos mainells. A cada frontis de les naus laterals hi ha una gran finestra amb un arc ondulat, forma que es repeteix als finestrals de les façanes laterals. L'edifici rep també llum natural de la línia de finestres que s'obren a la part superior dels costats de la nau central, els quals repeteixen la forma ondulada de les llindes i són tripartides amb sengles mainells. Les cornises estan decorades amb dentells situats sota el ràfec, i als extrems d'aquest hi ha uns ornaments esglaonats a manera de mènsules. L'escorxador va deixar de funcionar com a tal el 1985. Aleshores va ser usat com a centre cultural, i acollí exposicions, i els castellers, els geganters i els diables d'Esparreguera. És la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana d'Esparreguera, usuàries d'aquest equipament, la que aglutina els diferents grups. Josep Domènech Mansana era fill de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Fou també arquitecte municipal d'Esparreguera i de Sant Celoni, on projectà la Casa de la Vila, l'Ateneu i l'Escorxador, i professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona.