Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
L’arquitecte Bartlett va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona obtenint el títol l’any 1920. El 15 de novembre de 1923, en substitució de Pau Monguió i Segura, es nomenat arquitecte municipal de Tortosa on exercirà aquest càrrec de forma ininterrompuda fins la seva jubilació, l’any 1960. Prescriptor d’un urbanisme renovador, de caire social, durant la postguerra esdevé l’artífex de la reconstrucció física de Tortosa tant en obra pública com privada.
Carismàtic, culte i estretament implicat en el teixit social de la ciutat, mostrà una idònia voluntat de servei envers els afers de ciutat que enlairaria aquesta plaça de funcionari públic, tot prestigiant-la. Entre la seva àmplia i diversificada producció arquitectònica cal destacar l’etapa més marcadament racionalista, anterior a la Guerra Civil, representada per obres capdavanteres a l’Ebre en aquest llenguatge com ara el Mercat del Peix, el mateix xalet Bartlett i els projectes d’escoles públiques a altres municipis ebrencs.
Autor: Antoni López Daufí
Obras (5)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (6)
-
Escorxador de Capellades
Edifici de planta baixa en forma de T a doble alçada, cobert a doble vessant amb teula àrab. El parament està revestit d'estuc excepte un sòcol que recorre l'edifici de pedra, i, les cantonades resoltes amb pilastres de carreus de pedra. La construcció té una estructura repartida simètricament. La façana principal està coronada amb un frontó de perfil trencat que incorpora un escut. Portal d'accés amb porxo de columnes de secció quadrada. A la part alta dels murs també es troben altres decoracions com caps de braus. Tanca perimetral al voltant, que defineix un pati. L'interior s'ha conservat tal com era i repeteix el sostre a dues vessants. Ús de rajoles com element ornamental. Conserva els estris (per penjar els animals, etc...) de la mateixa època en que fou construït. El promotor d'aquest edifici va ser l'Ajuntament de Capellades i el constructor Arturo Vidal Blanch. -
Mercat del Peix
La seqüència d'edificis importants que configuren la façana fluvial de Tortosa permet llegir la historia de l'arquitectura local i el creixement de la ciutat. Escorxador, Palau del Bisbe, Palau del General, Mercat Central, Mercat del Peix i, fins i tot, el Parc Municipal. Adscrit al corrent arquitectònic racionalista, l'edifici del Peix presentava una volumetria precisa i un interior diàfan, carregat de llum per a la practica de l'activitat publica. En pèssim estat de conservació, aquesta rara avis necessita, urgentment, una rehabilitació que vagi acompanyada d'un us que dignifiqui l'edifici. -
Edifici Llotja
Aquest apel·latiu fa referència a l’antiga clínica Quinta de Salud La Alianza, aixecada l’any 1945 sobre el solar obtingut arran del trasllat de la Llotja gòtica (s. XIV) al Parc municipal i situada al carrer del mateix nom. Aquest centre sanitari, referent comarcal durant la postguerra, fou projectat per l’arquitecte Agustí Bartlett en un personal llenguatge racionalista. Cal observar la composició unitària de les seves tres façanes, la cadència rítmica del finestram i el canvi d’escala que provoca la seva organització. Qüestions tan properes al racionalisme arquitectònic com ara l’exposició al sol i la ventilació dels espais sanitaris es resolen mitjançant àmplies i regulars obertures que caracteritzen l’edifici. Actualment, els seus espais es destinen a ús terciari. -
Xalet Bartlett
Situat vora el riu Ebre, a l’actual barri de Ferreries, s’aixeca aquest habitatge unifamiliar davant per davant de l’antic mercat del peix amb el qual comparteix autoria, panorama fluvial i llenguatge arquitectònic. Projectat per l’arquitecte Agustí Bartlett -inicialment, per a la seva cunyada- acabà esdevenint la seva residència i despatx particular. La seva construcció (1933-1935) coincideix amb l’etapa clarament racionalista de Bartlett qui apostà aquí per una arquitectura sense decoració afegida, amb una exigua paleta de materials i amb àmplies finestres que retallen nítidament els volums de geometria essencial. El sobri coronament del terrat presenta ampits massissos interromputs per una breu partitura de baranes metàl·liques tubulars que ens informen de l’aprofitament de la cinquena façana. Aquest habitatge havia de ser el primer d’una pretesa zona residencial projectada seguint el model anglès de Ciutat Jardí.