-
1840
-
1873 - 1874
-
Centro Cultural y Recreativo
autoria desconeguda
Gran casal entre medianeras, con tejado a dos vertientes, de dos plantas, un piso retranqueado y un espacio más hundido detrás. A partir de las formas clásicas de la fachada, existe una gran sala con pilastras y bóvedas y una escalera que conduce al piso superior donde existe una espaciosa sala con molduras, pinturas y cielo raso de 1877, y varios servicios anexos. En el Centro Cultural y Recreativo de Gelida se celebraban bailes, actos culturales, teatro, etc., hasta 1933, año en que fue inaugurado un nuevo Café (el actual Café de la Pista del Casal Gelidenc). La planta baja estaba ocupada por el Café, presidido por un cuadro evocando a los segadores del Corpus de sangre de 1640. En 1939, fue ocupado por el "Frente de Juventudes" y adquirido posteriormente por el Ayuntamiento de Gelida.1877
-
1872 - 1878
-
1876 - 1880
-
1880
-
1887
-
1888
-
Centro Agrícola de Vilafranca del Penedès
El edificio se encuentra en el ensanche del siglo XIX. La fachada principal da a la Rambla de Nostra Senyora. Es una construcción entre medianeras y hace esquina a un pasaje cubierto por el que se accede. Consta de planta baja y un piso, con cubierta de teja árabe a dos vertientes que dan a las fachadas laterales. Presenta un lenguaje ecléctico con reminiscencias de las construcciones agrícolas de madera y aplacados de cerámica. El Centro Agrícola era la sociedad de los propietarios rurales. Sus conversaciones agrícolas fueron iniciadas en 1900. También existían manifestaciones artísticas y bailes de sociedad. Durante la Guerra Civil fue sede del Comité Revolucionario. Posteriormente se construyó un local de cine en su interior.1892
-
Teatro Fontova y Ateneu Unió
autoria desconeguda
Conjunto de dos edificios de línea y estructura simple que se estructura dentro del estilo modernista en su vertiente historicista. El teatro presenta una fachada de dos plantas con remate de tejado a dos vertientes y con un coronamiento simulando un inexistente torreón-buhardilla como los de las masías del tipo 2-IV de Danés i Torras. Pero esto se reduce a una prolongación vertical de la pared de la fachada sin ninguna estructura posterior. En la planta baja hay una puerta central con dos grandes ventanas rectangulares, hoy tapiadas, que conservan sus forjados iniciales y datados de 1903. El primer piso tiene una pequeña apertura central y una sencilla cenefa de esgrafiados simulando un frontón que enmarca el nombre del teatro y la fecha de construcción. El edificio anexo, el café, continúa la línea historicista pero más tipo casal, es decir: dos plantas, con aperturas grandes rectangulares a los lados de la puerta en los bajos y tres balcones en el primer piso, el central algo mayor que los laterales pero sin otras ampliaciones. Tanto las puertas como las ventanas están remarcadas por una ancha franja de estuco liso, al igual que en el teatro. Este rasgo y el ancho zócalo común es el nexo de unión física y estética entre los dos edificios, probablemente conectados por la parte interior, tal y como era habitual. No se podía despreciar, en la construcción de la colonia, la vertiente recreativa para conseguir un auténtico ambiente social. La creación del café y el teatro, si nos atenemos a las fechas, fue una de las dos que se inició antes. A principios de siglo la tertulia del café, las cartas y la charla eran, junto al teatro profesional o aficionado, la distracción más típica (alguien dijo que "si los catalanes no van mucho al teatro es porque todos están en el escenario..."). El café continúa su labor y es todavía el más amplio y animado de la colonia. -
1897
-
1898
-
segunda mitad del siglo XIX
-
Cercle Mercantil
Francesc de Paula Sellés Vilaró
L'edifici del Mercantil pertany a un estil eclèctic. La façana la podem dividir en cinc parts: en la central, més avançada, és on trobem l'entrada principal; en la part alta hi ha el nom de l'entitat i en el centre l'any de la seva fundació; una galeria coberta uneix els dos cossos extrems amb el central. Els elements decoratius són els esgrafiats, col·locats en els timpans de les dues obertures que flanquegen l'edifici, i la ceràmica de reflexes metàl·lics a mode de fris. De l'interior cal destacar el teatre; entrant trobem l'amfiteatre de platea, després la platea voltada lateralment per llotges. Els primer pis té una zona central amb butaques i dues de laterals amb grades. Tot voltat per un jardí molt ben cuidat. El "Centro Mercantil, Industrial y Agrícola" havia estat fundat l'any 1899 com a conseqüència d'una desavinença entre diversos membres de l'antic "Casino de Recreo", uns, partidaris dels "Godó" i els altres, dels "Boyer". El local social de l'entitat va ésser edificat en el solar on antigament hi havia hagut el teatre Tívoli, i la seva inauguració coincidí amb el dia de la Festa Major de l'any 1899. El Cercle Mercantil celebrà el seu cinquantenari l'any 1949. Conté un teatre, un saló-café, una sala de festes i un jardí. Construït seguint un projecte de l'arquitecte Francesc de B. Galtés; dirigides les obres per Francesc Sellés; la decoració a càrrec de Frederic Brunet i la pintura pe Bartomeu Camps i Antoni Tomàs.1893 - 1899
-
1900
-
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
Pau Riera i Galtés, Pau Salvat i Espasa
Edifici de planta i un pis. La façana és dividida en tres cossos, un de central amb tres portalades i tres finestres i dos de laterals amb quatre obertures cadascun. Un cop pujades les escales de l'entrada, ens trobem davant un gran atri, en altres temps teatre, i que avui fa de distribuïdor de es diferents dependències: biblioteca, teatre, cafè i secretaria. Vidrieres emplomades de tipus modernista sobre a porta en els que s'alternen les representacions florals amb les al·legories de l'entitat. El teatre, atribuït a l'arquitecte Pau Salvat i Espasa, és la dependència més important. Estructuralment té forma de ferradura i consta i consta d'una platea i dos pisos. A nivell decoratiu destaca la sanefa que rodeja el sostre i les baranes de ferro, decoració realitzada per l'escenògraf igualadí Pere Valls i Bofarull. A l'exterior hi ha l'escola Municipal de Música a l'esquerra de l'edifici i el jardí a la dreta amb una font -peixera de trencadís. L'ateneu nasqué a l'escalf de l'ambient de progressisme romàntic que estava en voga a Catalunya durant la segona meitat del segle passat, i ne la seva conjunció d'activitats culturals, docents i recreatives jugà un paper fonamental en la difusió de l'ideari progressista i de culturització popular. Després de l'incendi de 1873 de l'antiga seu social es construí durant l'any 1877 l'actual edifici. En l'etapa vuitcentista mantingué una escola primària, un teatre i una biblioteca. Durant els anys 1919- 1935 l'entitat prengué una gran embranzida amb l'erecció d'un grup escolar inserit en el moviment pedagògic català, d'un conservatori de música, d'una escola de teixits i d'un camp d'esports. Amb posterioritat a l 1939 les forces nacionals embargaren l'edifici i passà a anomenar-se "Centro Nacional". -
1859 - 1926
-
primera mitad del siglo XX
-
Centre Recreatiu de Carme
autoria desconeguda
Es tracta d'un edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, està conformat per tres cossos: un de central, més estret i vertical, amb una gran balconada balustrada al primer pis i una porta principal d'arc rebaixat; i dos cossos laterals, un xic més baixos que el central, amb tres finestres en planta baixa i tres més al primer pis. Totes les obertures, així com el ràfec i les separacions verticals entre els cossos són fets de maó. El conjunt està pintat de blanc i presenta una marcada simetria. (Sales, Salazar, 2011) Presenta dos cossos laterals amb un sòcol de pedra irregular a la part baixa. El coronament actual, fet de totxo, és posterior a l'obra original. El cos central, molt estret, emmarca l'entrada principal a l'equipament, a la qual s'accedeix amb una escala que compta amb cinc graons. La porta dóna a una sala que fa de distribuïdor, i on hi havia el despatx de taquilla. Per una banda, des d'aquest espai, s'accedia al cos lateral dret, que era l'antiga cafeteria, avui llar d'infants (actualment la porta està tapiada). Per una altra s'accedia al cos dret, que era la sala d'actes. Els dos cossos són rectangulars i paral·lels, essent l'esquerra molt més llarg doncs acaba rematat per la caixa escènica. D'aquesta manera, el cos central només aixopluga la sala i uns espais al primer pis just a sobre, als quals s'accedeix per una escala integrada en un nou cos paral·lel al llarg de la paret esquerra. En aquest espai del primer pis s'ubicava la sala noble o social de l'antiga societat recreativa. El cos lateral esquerra, més llarg com hem dit, té la típica estructura de teatre envelat. La sala servia tant per a ball com per a teatre. El sostre va ser reformat amb fibra de vidre i no deixa veure les encavallades de fusta. Destaca el paviment de mosaic hidràulic. El teatre conserva les antigues tramoies i camerinos. El cos lateral dret consta d'una única planta i allí hi havia la cafeteria. Dóna a un pati. Actualment acull la guarderia municipal. La paret que dóna al pati mostra l'aparell de maçoneria irregular de pedruscall lligat amb argamassa, amb les cantoneres i les obertures arquitectòniques emmarcades amb totxo. Aquest acabat contrasta amb l'arrebossat de la façana principal. L'edifici ha anat patint diferents transformacions al llarg del temps. No hi ha documents que ens diguin la data en què fou construït el centre recreatiu de Carme. Tanmateix, la construcció d'aquest immoble caldria situar-la dins el primer quart del segle XX. Abans de la Guerra Civil a Carme hi havia dos centres socials: el d'esquerres (actual casal de Carme) anomenat Centre Popular de Carme i el de dretes anomenat Centre Recreatiu (i objecte d'aquesta fitxa). En el centre d'esquerres s'hi aplegaven els treballadors i en el de dretes els propietaris i fabricants. A Carme existia una gran rivalitat enter les dues societats. Situades en el mateix carrer, davant per davant. El centre recreatiu de Carme acollia dues entitats: el "Centro Cooperativo Obrero" constituït al 1922 i la "Asociación Recreativa" fundada al 1925. El primer té una finalitat social (instrucció, esbarjo, biblioteca, activitats culturals...) però la seva funció principal és la de cooperativa. Mentre que la "Asociación Recreativa" com el seu nom indica es dedicava a qüestions lúdiques com ara: funcions de ball i teatre. Actualment el Centre Recreatiu és propietat de l'Ajuntament i bàsicament se n'utilitza la sala principal per a fer representacions de teatre, actes lúdics, etc El municipi però, compta amb un nou equipament cultural edificat en el lloc que ocupava el Centre Popular. -
Café del Casal Gelidenc
autoria desconeguda
Gran edificio rectangular de marcada solidez, cubierto a dos vertientes. Tiene dos plantas: la primera está cubierta por bóvedas de ladrillo y la segunda por un falso techo y decoración "art decó". Cabe remarcar la extraordinaria luminosidad debida a los grandes ventanales y el balcón longitudinal de la izquierda del edificio, donde aparece el escudo de Cataluña en la barandilla, motivo que se repite en las dos ventanas de la buhardilla, donde en una de ellas ha desaparecido.siglo XX