L'edifici es troba en un solar entre mitgeres, amb façana principal al carrer Còrsega. Integra un edifici de grans dimensions dins del teixit urbà de l'Eixample. Per aconseguir-ho hem plantejat tres tipus de façana diferents que responen a diferents condicionants del seu entorn més immediat: la façana al carrer Còrsega, la façana a l'interior d'illa i les façanes dels patis de l'hotel. La façana s’esfulla en dos plànols, un de vidre i un altre ceràmic. A la façana principal, les obertures volen respecte al plànol de façana mitjançant unes caixes de llautó, creant un joc de llum i ombra que redueix l'efecte pantalla de l'edifici, aconseguint una millor proporció a escala de ciutat. En la mateixa línia les dues grans galeries recorden el "skyline" de l'antiga fàbrica Bayer. A la nit aquestes caixes s'il·luminen, aconseguint l’efecte de que les caixes suren sobre un llenç negre. Aquests mecanismes ajuden a fraccionar la visió longitudinal de la façana, que ocupa gairebé la totalitat de l'illa. A la planta baixa, l'estructura de pòrtics metàl·lics de doble alçada, ajuda a construir un basament que cerca la visió de jardí interior i dóna presència a l'edifici. La façana aquí es planteja al revés, aquesta vegada amb el vidre reculat, aconseguint fins a 1 m de profunditat des del basament fins a la seva coronació. És una façana que reconeix la seva visual en escorç i sorgeix d'aquesta condició amb el màxim avantatge possible, construint una façana amb gruix, amb ombres, que des de la seva complexitat en aquest cas permet simplificar per integrar-se a l'entorn. La façana posterior, amb fusteries igualment situades en el pla interior, genera un joc de buits i agrupa en una sola obertura les dues primeres plantes, per obtenir major verticalitat. Els patis interiors de l'hotel adquireixen una rellevància especial i no només ofereixen ventilació a algunes habitacions més senzilles, sinó que s'obren als corredors de distribució interior. Per resoldre la possibilitat d'interferència de visuals entre corredors i habitacions, s'ha construït una pell de tubs metàl·lics verticals en forma de diamant que a manera de grans cortinatges resol aquest problema. De nit, unes línies de leds ocultes retroil·luminen els tubs oferint una imatge de suspensió de l'element metàl·lic lleuger per davant del seu tancament o façanes de pati. Un dels principals reptes ha estat la industrialització de tota la solució constructiva. Es tracta d'una façana ventilada molt lleugera construïda a partir de grans mòduls de gairebé 5x3 metres que venien totalment acabats de taller. Aquesta solució ha tingut molts avantatges, entre ells un control absolut en el seu acabat i major rapidesa de muntatge. El fet de minimitzar el nombre de diferents materials (panell ceràmic negre, vidre i estructura folrada amb llautó) ha permès simplificar no només la seva solució formal, sinó també la seva construcció.

L'antic complex industrial La Unión Metalúrgica es trobava ubicat al barri del Poblenou (Districte de Sant Martí), en una illa de cases de les projectades per Ildefons Cerdà, delimitada pels carrers Zamora, Almogàvers, Pamplona i Sancho de Avila. L'any 2004 fou enderrocada en bona part, conservant-se únicament els pavellons d'entrada, situats al xamfrà dels carrers Almogàvers i Pamplona. Aquest edifici, actualment aïllat, servia per donar pas a l'interior del recinte. Es tracta d'una construcció paral·lela al xamfrà, amb un senzill conjunt volumètric de dos plantes que a la part central s'eleva una planta més, tot rematat per un terrat pla transitable. El parament de l'edifici es caracteritza per la utilització gairebé en exclusiva del maó vist, incorporant delicats elements ornamentals de pedra artificial a base de medallons i motius vegetals. La façana principal, encarada al xamfrà, esta dividida en tres eixos verticals on al central hi ha una planta més d'alçada. A la planta baixa hi ha quatre finestres rectangulars situades als costats del portal d'accés a l'interior de la fàbrica. Aquest, amb un gran arc angulat, té el seu paral·lel a la façana posterior, i crea l'eix de simetria de la composició d'obertures, molt ponderada i ordenada. A la segona planta hi ha tres grans finestrals partits coronats per arcs escarsers. A la planta superior hi ha el tancament massís del terrat i a la part central una obertura rematada per un arc de mig punt i dividida per tres mainells. Tots aquests elements emfasitzen l'element destacat d'aquesta façana, situat sota el coronament ondulat d'aquesta part central. Es tracta d'un mosaic ceràmic amb el nom de l'empresa, en lletres verdes damunt de fons blanc. Com element singular també es conserva un antic fanal metàl·lic que il·lumina la porta d'entrada. Aquest és l'únic element que es conserva del complex fabril de La Unión Metalúrgica impulsat per Dionisio Bobín Sirot i que té els seus inicis al 1889. L'any 1903 es converteix en societat anònima per dedicar-se a la compra, la venda i la fosa de materials i objectes de ferro i altres metalls. Entre el 1899 i 1906 l'empresa és denunciada perquè algunes de les construccions que realitzava eren il·legals. Resolts aquests problemes, entre 1908 i 1914 l'edifici de la nova fàbrica es remodela amb nous edificis. Es en aquest moment quan es construeix el pavelló d'entrada, signat per l'arquitecte Josep Maria Plantada al juliol de 1914. El 31 de desembre de 1936, amb motiu de la Guerra Civil, La Unión Metalúrgica es constitueix com a col·lectivitat obrera destinada per a la indústria de guerra. Als terrenys on estaven situades les instal·lacions industrials actualment s'aixequen dos edificis d'oficines, un aparthotel, zones verdes i habitatges protegits.