Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres (7)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (7)
-
Casino Berguedà
Ignasi M. Colomer i Oms, Roc Cot i Cot
Edifici situat en una cantonada d'un carrer en desnivell que inclou una sala de cinema en una ala, i una sala de cafè i un restaurant a l'altre. La façana té un sòcol de pedres de tipus maçoneria i la part superior, arrebossada amb alguns motius decoratius a les zones altes i els ampits de les obertures amb rajola, alguns elements amb maó. La coberta és de teula àrab. Està estructurada en una sola planta i l'element més característic és poster la forma de les obertures, falsos arcs apuntats fets per aproximació de filades. Roc Cot va iniciar el projecte i Ignasi Colomer el va continuar. És una obra de l'any 1913 en el qual hi varen participar diferents arquitectes. El primer projecte fou del mestre d'obres Francesc Joan Canal (1902) remodelat després per l'arquitecte Roc Cot i Cot i acabat definitivament per l'arquitecte Ignasi M. Colomer el 1913. L'edifici fou reformat el 1940 i definitivament el 1955 al adaptar-se a cinema; d'aquests reformes són l'actual escalinata, l'entrada d'accés que funciona com a sala d'exposicions i les remodelacions de la sala que anul·laren els balcons i la decoració interior. -
Cal de Martín
Habitatge estructurat en planta baixa i tres pisos superiors amb façanes a la ronda de Queralt i al passeig de les Estaselles. La casa correspon a una construcció de principis del s. XX, paral·lel a l'obra del casino veí. Combina la pedra a la part baixa, el maó vermell de les finestres i l'arrebossat de les diferents parts. Destaca una estructura turriforme d'un pis a un dels costats amb merlets. La part més interessant de la façana és la distribució de les obertures i la seva modulació així com la tribuna envidriada. Aquesta façana contrasta molt amb la del darrera, on es veuen perfectament la distribució dels pisos, amb balcons a cada pis. La casa és obra de l'arquitecte Ignasi M. Colomer i fou executada el 1913. És propietat de la família e Martín que des de finals del s. XVIII ostenten el títol de senyors i escut nobiliari com a descendents directes dels barons de Balsereny. -
Cal Capell
L'entrada d'aquest edifici té un espai d'accés directe al carrer, on podem veure-hi un sostre pintat de tipus floral, amb una cromía on predominen els tons ocres, i uns esgrafiats a les parets de tipus geomètrics. Aquesta part comunica amb el pati cobert per una cúpula de vidre on hi ha l'escala que dóna accés al primer pis. El put d'unió d'aquests dos espais ve formant per uns arcs assalmerats, suportats per una parella de columnes amb uns capitells pseudo-jònics. En les parets hi trobem unes obertures allargassades amb llinda esglaonada on, en els brancals veiem uns esgrafiats geomètrics. Aquests, degut a les formes estructurals, i a les decoracions, són semblants als que empra Puig i Cadafalch a l'interior de la casa Macaya. També són remarcables els ferros forjats que formen les reixes i baranes, de tipus geomètric, que recorden les dissenyades per Gaudí. Tribuna: Estructura de ferro i decoració de vidrieres emplomades de colors suaus amb esquemes geomètrics presidits per uns arcs d'inflexió arrodonits com els de l'interior de l'entrada. Aquesta tribuna, junt amb els vidres de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Són els més importants i quasi bé els únics en la decoració modernista a Igualada. Reforma promoguda per Antoni Capell i Balañà. Tribuna: La recuperació del vidre emplomat, molt pròpia dels vitralls de catedrals medievals, és recuperada pel moviment modernista, igual que altres arts aplicades (ferro forjat, ceràmica, etc.) que, degut a la tendència nascuda a Anglaterra "Arts and Crafts" s'estengué per tota Europa. -
Casa Balcells
La composició ve limitada pels eixos paral·lels d'obertures. El sistema decoratiu es basa en els formes emprades en les obertures i en els materials utilitzats en elles. Així veiem com l'arquitecte emprat l'arc agut i el carreu en la planta baixa, mentre que en el primer pis i en els restants, el totxo vist i la ceràmica verda. L¡element més important d'aquest edifici és la barbacana elaborada també amb totxo que remata l'edifici. Promotor de l'obra: Joan Balcells i Gubern, adober -
Casa Poncell
Compositivament l'edifici és dividit en tres parts: una central, més ampla, que està flanquejada per dues que sobresurten, tant en profunditat com en alçada. L'edifici és coronat per uns merlets esglaonats, molt propis d'aquest autor, i que ens recorden la influència que l'edifici té de la casa Macaya de Puig i Cadafalch. També hi trobarem utilitzat el totxo en la barbacana, modalitat constructiva molt característica d'aquest arquitecte. També cal destacar la barbacana en el finestral de la sala d'estar i a la porta d'entrada. Promotor de l'obra: Nicolau Poncell i Sitges, tipògraf. -
Cal Senyor Magí
Edifici de tres plantes construït amb carreus de pedra, on destaca la decoració de la façana feta a base dels propis elements estructurals de l'edifici, com són les dues portes d'entrada a la planta baixa, sustentades sobre dos pilars amb capitells decorats amb motius heràldics i florals, i les finestres, així com la sanefa que cobreix la part més alta de l'edifici. Obra promoguda per el Sr. Magí Castellfort i Llambés, comerciant.