Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecte. Titulat en la primera promoció de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1876. Influenciat per Viollet-le-Duc. Va ser mentor i influència d’arquitectes posteriors com Domènech i Montaner, o el mateix Gaudí, els quals col·laboraren en el seu despatx. Fou un dels impulsors del Cercle Artístic de Sant Lluc. Autor entre d’altres de l’Església i Convent de les Saleses (1882 – 1885), l’Església de Ramon de Penyafort ( 1882 – 1890) , o el Palau Robert (1898-1903).

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (10)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (13)

  1. Jardins de la Finca Güell

    Joan Martorell Montells

    Jardins de la Finca Güell

  2. Església de Sant Esteve de Castellar del Vallès

    Joan Martorell Montells, Emili Sala Cortés

    Església de Sant Esteve de Castellar del Vallès

    Edifici neogòtic de grans proporcions amb una nau central i dues laterals. Les estructures segueixen els elements propis del gòtic francès: planta de creu llatina, arc i volta d'ogiva, gran funcionalitat, existència de contraforts, campanar d'agulla i simplicitat decorativa. La façana principal té una porta amb timpà ogival decorat amb relleus i gablet amb pinacle superior. Al centre de la façana hi ha una gran rosassa calada. El coronament és a dues vessants i amb pinacles als extrems.
  3. Societat del Crèdit Mercantil

    Joan Martorell Montells

    Societat del Crèdit Mercantil

    Ubicat al districte de Ciutat Vella, l'edifici de la Societat de Crèdit Mercantil es troba a la cantonada meridional de l'illa de cases delimitada pels Carrers Ample, dels Còdols, de la Rosa i d'en Serra. Disposa de dues façanes afrontades als dos primers carrers, i fa mitgera amb la parcel·la veïna. L'accés principal es produeix des del carrer Ample. De planta rectangular, l'estructura en alçat de la casa comprèn semisoterrani, planta baixa, dos pisos, àtic i terrat, per bé que l'àtic no és aparent des de la façana afrontada a la plaça de la Mercè. L'accés principal dona pas a una zona de vestíbul i a un pati central rectangular en el qual sorgeix l'escala noble d'accés a la planta principal o primera. Les dues façanes de la casa estructuren les seves obertures en eixos verticals de ritme regular: finestrons i finestrals a planta baixa, balcons ampitats al pis principal i finestres en el segon pis i l'àtic. Ambdues façanes, profusament ornamentades, presenten la totalitat de llurs acabats en pedra de Montjuïc. El semisoterrani està comprès dins d'un basament petri d'acabat llis, el mateix acabat que emprat en els murs de les plantes primera i segona i l'àtic. En canvi, la planta baixa, així com les pilastres que emmarquen les dues façanes de l'edifici, presenten un acabat a base de carreus encoixinats disposats al trencajunt. Els finestrals de planta baixa estan coronats per un arc pla, a excepció del gran portal d'accés, coronat per un arc escarser la clau del qual presenta esculpit un cap de lleó sostenint un picaporta. En els carcanyols d'aquest arc s'hi esculpiren dues grans mènsules a base de volutes de fullatge i busts femenins que sostenen la gran llosana pètria del balcó en volada del cos central. Aquest balcó, tancat per una barana de ferro fos, presenta una porta amb els brancals motllurats i coronada per un frontó semicircular sobre un fris esculpit amb motius vegetals i dues mènsules en forma de voluta. La resta de balcons de la planta mostren característiques similars, per bé que no tenen volada, sinó una barana ampitadora amb decoracions esculpides en forma de pelta (escut grec) i corones de llorer. A més, el frontó que sobremunta llurs llindes és triangular. Aquests elements decoratius tan complexos desapareixen a les finestres del segon pis i de la façana lateral, emmarcades per una simple motllura d'angles convexos. El balcó central de la façana principal està flanquejat per dues pilastres corínties que recullen el pes d'un ampli arc de mig punt. Dins d'aquest arc s'hi obre una finestra escarsera flanquejada per dos relleus que representen les al·legories de la indústria (a mà esquerra) i el Comerç (a mà dreta). Coronant el cos central, un frontó triangular motllurat reposa sobre el potent cornisament que remata les façanes de l'edifici. La porta principal dona accés a un vestíbul rectangular amb els angles roms que acull l'escalinata vers el pati central, un espai rectangular ornat de columnes.
  4. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Millor Edifici Construït
    Societat del Crèdit Mercantil

  5. Palau Robert

    Henri Grandpierre, Joan Martorell Montells

    Palau Robert

    Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Robert es troba al xamfrà septentrional de l'illa de cases delimitada pel Passeig de Gràcia, el carrer de Rosselló, la rambla de Catalunya i el carrer de Còrsega, escapçat per l'Avinguda Diagonal. Es tracta d'un edifici aïllat al bell mig d'un jardí que avui és públic. De planta rectangular, l'estructura en alçat de l'edifici comprèn semisoterrani, planta baixa, planta noble, àtic i terrat transitable. L'edifici disposa de dos accessos: un orientat al jardí posterior i un altre (el principal) orientat al Passeig de Gràcia. A través d'aquest darrer accés s'accedeix a una àmplia zona de vestíbul que conté l'escala vers la planta baixa. La Casa Robert és un edifici neoclàssic de forma cúbica que mostra tres façanes a l'exterior, totes íntegrament acabades amb pedra extreta del Massís de Montgrí (d'on el propietari provenia i acabaria ostentant el títol de Comte). Cada façana presenta una composició diferent, encara que comparteixen unes característiques principals que les unifiquen estilísticament. Les obertures, de grans dimensions, es presenten sempre alineades en eixos verticals i el semisoterrani queda inclòs en un robust basament de pedra blanca. Els balcons ampitadors de la planta baixa presenten forma d'arc pla, emmarcades amb llindes i muntants a base de carreus encoixinats de gran plasticitat. Aquests balcons, com els de la planta noble, es presenten tancats per balustres de pedra. Una motllura ornada amb una sanefa a base d'ones serveix de separació dels paraments encoixinats de la planta baixa respecte a els paraments de carreus llisos de la planta noble. La principal característica de la planta noble és que els balcons ampitadors, en aquest cas coronats amb arcs de mig punt motllurats, queden flanquejats per unes delicades pilastres d'ordre jònic florit que sostenen un entaulament treballat a base de mènsules en forma de voluta. Sobre la cornisa d'aquest entaulament hi reposen les finestres de l'àtic o segona planta, austerament motllurades. Sobre l'entaulament corinti de l'àtic hi reposa la balustrada que tanca el terrat. La façana orientada al jardí, presenta un ritme molt més rigorós, amb dos cossos laterals flanquejant el central, que destaca pels seus paraments encoixinats i per estar coronat per un frontó triangular. Aquest frontó acull, en relleu, dos coloms entre la vegetació sostenint un escut que, si bé avui és el de la Generalitat de Catalunya, en origen mostrava les armes de Robert Robert. La façana principal, orientada al Passeig de gràcia presenta una variada composició, jugant amb els ritmes dels eixos d'obertures. A més, els dos balcons dels extrems de la planta noble presenten una volada de pedra sostinguda per dues grans mènsules i tancada per una barana de ferro fos. L'extrem meridional d'aquesta façana presenta un cos adossat de menors dimensions que conté un gran arc de mig punt emmarcat per un pòrtic de semicolumnes jòniques florides que sostenen un entaulament. L'arc es presenta tancat per una monumental reixa de forja de disseny rocalla, amb aplics de ferro fos sobredaurats i un escut daurat de la Generalitat. Aquest cos configura l'accés principal a l'edifici, i en el seu interior conté un vestíbul monumental o "zaguán" que permetia al visitant entrar a la casa en cotxe i aparcar dins les cotxeres ubicades a l'altra banda del jardí. Aquest vestíbul és probablement el més ric de la ciutat i es configura com una aparatosa galeria columnada a base de grups de columnes i pilastres jòniques florides que sostenen una volta de canó amb llunetes de gran refinament estereotòmic. La columnata de l'esquerra permet l'accés a les dependències del conserge i el porter, mentre que la columnata de la dreta acull la porta principal de la casa. Aquesta és coronada per un arc de mig punt rematat amb un potent escut (avui buit) ricament emmarcat amb relleus en forma de fulla d'acant, dos gossos rampants i un elm amb la corona de marquès. Aquesta porta permet l'accés a l'escala noble, dins d'una caixa de pedra ornada a base de pilastres jòniques florides i ulls-de-bou emmarcats amb llaços i garlandes de llorer. Aquesta escala mena vers l'espai que centralitza tot l'edifici: el vestíbul principal de la planta baixa. Aquest espai grandiós es concebé com un gran pati elevat i cobert per una claraboia, l'alçada de la qual inclou també la planta noble a la qual dóna accés. Aquesta monumental estança cúbica acabada en pedra serveix, al mateix temps, de vestíbul, de distribuïdor de la planta baixa, de caixa d'escala vers la planta noble i de celobert. Els seus murs de pedra acullen portes monumentals amb llindes i brancals motllurats i ulls-de-bou amb garlandes de llorer. Els angles de la sala es presenten arrodonits i el seu terra queda totalment revestit de marbre blanc, amb motius decoratius en marbre d'altres colors. Al fons d'aquest espai hi neix l'escala de la planta noble, formant una sinuosa línia de marbre tancada per una barana ornada a base de rocalla de bronze daurat. Totes les estances que envolten l'escala presenten murs i sostres revestits de motllures d'inspiració clàssica que, malauradament, han perdut la seva decoració policromada i sobredaurada original.
  6. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Menció. Categoria: Arquitectura - Millor Edifici Construït
    Palau Robert

Bibliografia

Rutes i Apunts (1)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!