Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Constel·lació

Cronologia

  1. Palau del Governador

    Joris Prosper van Verboom

  2. Arsenal de la Ciutadella

    Joris Prosper van Verboom

  3. Torre del Rellotge

    Joris Prosper van Verboom

    Torre del Rellotge

    La construcció coneguda com Torre del Rellotge és un antic far construït el 1772 i transformat en rellotge el 1904. Aquest emblemàtic element es localitza al Moll dels Pescadors de Barcelona, al barri de la Barceloneta. Es configura com una estructura formada per una base de planta quadrada -a mena de basament- i un peu de gran alçada que es remata amb un cos quadrat on es localitza el rellotge. El cos inferior es configura com un gran basament de planta quadrada en forma de piràmide truncada, amb un revestiment que imita carreus de pedra i amb una porta en la cara més oriental que dóna accés al cos on es localitza el rellotge. Aquest cos es remata amb un terrat pla que serveix de terrassa a la torre i que es va afegir quan es va transformar en rellotge. La porta es configura com un arc escarser que queda emmarcada per un altre arc de la mateixa tipologia i que crea una mena de fornícula. Aquest cos es remata amb una cornisa decorada a la cara inferior del voladís amb unes mènsules motllurades. A continuació es desenvolupa la base de la torre -també quadrada- que disposa de dos parts clarament diferenciades i que es troba envoltada per una barana de ferro de barrots helicoïdals. Per una banda la part inferior, amb una estructura certament piramidal i una porta al mateix eix que la del pis inferior. Aquesta porta es remata amb un frontó triangular a sota del qual es disposa una placa de pedra amb la inscripció commemortativa de la seva construcció. Separat per una petita motllura, a continuació d'aquest cos inferior es desenvolupa la torre pròpiament dita, amb quatre cares a les que s'obren unes finestres que permeten donar llum a l'escala que es localitza al seu interior. Dues de les cares (on es troba la porta i l'afrontada a aquesta) disposen d'una finestra al tram central del frontis, mentre que els altres dues cares disposen de dues obertures, l'inferior de més alçària però ambdues rematades amb una mena de guardapols en voladís i muntants motllurats. Tot rematant aquest cos es desenvolupa el volum quadrat on es localitza actualment el rellotge de quatre cares, que permet així ser observable des de qualsevol punt del port. Aquest cos es remata amb una cúpula i una estructura metàl·lica decorada que culmina amb un parallamps. L'any 1743 l'enginyer Prosper de Verboom va fer un projecte d'ampliació del Port de Barcelona on, al final del braç de ponent, hi va col·locar un far per dirigir l'entrada de vaixells. El far va ser objecte de nombrosos projectes -alguns de força monumentals- i finalment es va construir al 1772 quan el moll de ponent va estar acabat. A banda del far, el moll alloatjava el despatx de passaports, el control sanitari, la comandància de marina i la caseta dels pràctics. Com a conseqüència de l'ampliació del port, el far -que es va traslladar a Montjuïc- va perdre la seva funció el 1904. La torre no es va enderrocar i va conventir-se amb una torre rellotge.
  4. La Muralla d'El Raval. Forma Actual del Baluard de Santa Madrona

    Joris Prosper van Verboom

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.