Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Josep Esteve Corredor neix a Girona l’any 1896. El pare, August Esteve, d’origen rossellonès, va exercir de professor de francès al carrer de l’Argenteria i era també el cónsol de França a la ciutat. La mare, Llucieta Corredor era natural de Girona.

Josep Esteve realitzarà els primers estudis als Maristes de Girona, on acabà el Batxillerat l’any 1913, compartint promoció amb l’escriptor Josep Pla i el metge Pompeio Pascual. Els estudis d’arquitectura els cursarà a Barcelona on a més col·laborarà en el despatx d’Eusebi Bona, delineant obres com el Palau de Pedralbes. Durant les vacances treballarà al despatx de Rafael Masó, on col·laborarà, entre d’altres, en el projecte del concurs per a la nova seu de Correus. Anys més tard, després de la mort de Masó, Josep Esteve serà l’encarregat de realitzar nombroses reformes i ampliacions d’edificis projectats per Masó. Al llarg de la seva vida professional també col·laboraria amb Joaquim M. Masramon i Joan M. de Ribot.

L’any 1922 obté el títol d’arquitecte amb el “Proyecto de Estación Universal para Portbou” i s’instal·la a Girona on obre despatx professional a l’immoble de la Ronda Ferran Puig, 1, que mantindrà obert entre 1922 i 1936. La fi de la Guerra Civil va provocar que les tropes italianes saquegessin la vivenda de Josep Esteve perquè també era la seu del consolat, càrrec que també exercí com el seu pare. Aleshores obrí nou despatx en un pis del número 12 del carrer Nou.

Josep Esteve Corredor es casà amb Maria Jornet Callicó i va tenir dos fills, Xavier i Lluís.
Entre el gener de 1923 i el maig de 1934 exercí el càrrec d’arquitecte municipal d’Olot, tot i que el 1927 va ser protagonista d’un pleit contra l’ajuntament d’aquella ciutat per l’intent de fer-lo cessar del càrrec tot modificant-ne les condicions inicials de prestació del servei. El contenciós va resoldre’s favorablement per Josep Esteve Corredor. A la capital de la Garrotxa, entre d’altres obres va projectar la segona part de l’Eixample Malagrida, que havia iniciat l’any 1916 Joan Roca Pinet. Josep Esteve hi dissenyà la part corresponent a l’hemisferi americà i el pont de Colom, que fou enderrocat després de la guerra. També va intervenir, l’any 1932, en el disseny de la nova zona en expansió de la ciutat per la banda sud, al l’altre costat del Fluvià, L’eixample de les Fonts, on hi va projectar diverses cases de baix pressupost. Entre les cases construïdes a Olot cal esmentar la casa Gratacós, avui Capdevila (1923), la reforma de la casa Trias, avui Bartrina (1923), la casa Masllopart (1924), la casa Griñó, avui Corominas (1925), la casa Farjas (1926) i la casa Pagés (1927-28).

Al mateix temps mantenia obert el despatx professional a Girona, des d’on va projectar edificis com la Casa Sureda-Bordas (1924) a la Rambla, el Col·legi de La Salle (1926), la Casa Valls (1927) al carrer del Carme, la Casa Sarrà (1928) al carrer Barcelona, la capella del Immaculat Cor de Maria (1935) a la ronda Pare Claret i la seu del Banc Hispano-Americà (1944) a la plaça Marquès de Camps.

En general en la distribució geográfica de les obres de Josep Esteve hi dominen les localitzacions de Girona i Olot, on hi projecta habitatges de diferents tipologies, edificis industrials i locals recreatius com el cine Familiar de Vista Alegre i les reformes interiors dels cinemes Colisseu i Gran Via. Una segona àrea de treball la trobem a la Costa Brava central, Platja d’Aro i Palamós, on treballar en projectes d’equipaments turístics com l’Hotel Rocafosca de Palamós i nombrosos projectes d’urbanització a Platja d’Aro, des de l’any 1928. És l’arquitecte de l’església d’aquella població, d’un projecte de Ciutat-Jardí i d’un bon nombre de xalets i hotels, com per exemple el Cliper, el Columbus, i el Cosmopolita.

Fou membre de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, i afí a la Lliga Regionalista. També va pertànyer al CAME (Cuerpo de Arquitectos Municipales de España) i fou present al I Congrés d'Arquitectes en Llengua Catalana (1932). Va ser el primer delegat a Girona del Delegat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears, l’any 1932. Passada la guerra, va tornar a exercir el càrrec durant el periode 1947-1952.

Va morir a Girona el 16 de juny de 1965, i els seus treballs prrofesionals foren acabats pel seu amic Joan M. de Ribot.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Bloc d'Habitatges Valls

    Josep Esteve Corredor

    Bloc d'Habitatges Valls

    El deixeble de Rafael Masó projecta aquí un noucentisme més afrancesat que centreeuropeu, en una evocació dels habitatges urbans barrocs que desnaturalitza la ideologia inicial d’aquell moviment. El bloc sembla acusar un declivi a favor del monumentalisme o el «prestigi» que podia aportar el motlluratge barroc. La qualitat de l’obra i l’exercici compositiu són brillants i més escenogràfics que renovadors.
  2. Casa Sarrà

    Josep Esteve Corredor

    Casa Sarrà

    Tardana mostra d’un tipus entre mitgeres vigent durant el primer terç del s. xx: l’habitatge del propietari ocupa dues plantes o deixa les superiors per a renda, i el principal exhibeix àmplia tribuna i balconada. Ja lluny de la seva edulcorada obra anterior, Esteve tracta la façana —molt plana— com un tapís, barrejant-hi rajol i esgrafiats florals, i introdueix unes vagues sèrlies a la planta baixa. Hi persisteix la tribuna, però la sobrietat de balustres i cornisa així com la teranyina art déco de les baranes denoten nous corrents.
  3. Primera Reforma de la Casa Ruyra

    Josep Esteve Corredor

Bibliografia

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.