Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres (9)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (9)
-
Casa Valls i Valls
Antiga edificació senyorial que al 1914 és arranjada a partir d'un projecte de nova façana. Formada per planta celler amb una part coberta amb volta, planta baixa, planta primera i golfes. Construcció de murs de càrrega amb embigats de fusta i voltes de canó. En la façana destaca una tribuna amb columnes clàssiques i al seu interior està pintada amb temàtica floral, d'influència modernista. La façana està ornamentada amb motllures de guix, especialment en el ulls de bou que coronen els balcons del segon pis. -
Cal Borrasset
Conjunt industrial format per dos edificis que formen una L. Les obertures de Cal Borrasset es presenten com un element identificatiu i rellevant a nivell arquitectònic. Presenten una estructura de llinda esglaonada i les portes amb arc escarser, de totxo. Les finestres, resseguides amb un trencaaigües de la mateixa estructura. L'edifici està coronat amb un frontó esglaonat, que amaga una teulada a dues aigües. En segon lloc, el joc de colors com a altre element decoratiu, el blanc de l'estucat de fons i el vermell del totxo dels arcs. Destaquen també, la porta, amb reixa, i el pas cap al pati interior. Respon a un model molt usual d'edifici industrial del que només es pot destacar les gran esquadres de les jàsseres i el fet d'estar sense acabar doncs la façana està sense revestir. Al 1847 es fa el pla Cabot d'ordenació urbanística de la ciutat on s'estableixen grans illes I l'eixample de la ciutat. A la zona compresa entre el passeig Verdaguer i l'eix de la Rambla s'hi establiren noves fàbriques. El 1868 ja existia una instal·lació fabril en aquest mateix indret. El propietari-promotor fou la firma comercial "Valls y Borràs", que treballava en la comercialització de gra. -
Adoberia Pelfort
En aquest edifici tornem a trobar la utilització del totxo per formar els arcs i decoració en les obertures de la façana. Aquí presenta unes formes més atrevides, arcs rampants encarats, i un element que no el tronarem a trobar en cap més construcció modernista local, la biga de ferro vista a la façana formant llinda. Aquesta peculiaritat compositiva havia estat emprada per Lluís Moncunill a Terrassa en una primera fase del seu estil arquitectònic, que s'ha anomenat "Modernisme racionalista". Edifici industrial remodelat al 1917. Promotor de l'obra: Josep Pelfort i Mussons, adober. -
Xemeneia de Cal Font
Aquesta xemeneia és l'únic element que queda de la desapareguda fàbrica de cal Font -
Cal Farran
Edifici actualment amb una mitgera, de planta baixa, entresòl i una planta. Coberta amb terrat, té una façana pràcticament simètrica només alterada per la modificació d'una de les portes de planta baixa. Aquesta és molt baixa i visualment forma una sola planta amb entresòl, fet que queda reforçat pel balcó corregut de la primera planta. La façana es desenvolupa en tres eixos corresponents a les tres obertures de la planta baixa (que es transformen en quatre a la planta pis) amb l'eix central reforçat per la porta d'entrada, a dues alçades, i per les mènsules que suporten la part del central del balcó corregut. Interessant barana de terrat formada per una balustrada remarcada per dos gerros. -
Casa Godó
Edifici entre mitgeres amb elements neoclàssics i amb una tribuna que tot i ser posterior s'integra totalment a l'edifici. Edifici entre mitgeres amb façanes a la Rambla i al carrer de Sant Cristòfol. La façana principal, de llenguatge eclèctic on es barregen elements neoclàssics amb altres més propers al modernisme imperant en l'època del projecte (especialment elements florals, garlandes, llindes, esgrafiats, forja de les baranes...,) està actualment molt modificada per la tribuna situada al primer pis, i que actua com a terrassa de la planta segona, construïda més tard. La forja de les baranes dels balcons és diferent de la que apareix al projecte. La façana posterior està ordenada segons cinc eixos, marcats per les obertures, i amb una cornisa i barana de remat que acusa el gir que fa l'alineació del carrer. Sobre la porta d'entrada, a la rambla hi ha el medalló amb les inicials J.G. del propietari. -
Cal Monets
En l'estructura general de la façana podem apreciar unes clares diferencies entre la primera i la resta de les plantes (segona i tercera) en el que fa referència als balcons i finestres. Si bé en les dues plantes superiors són allargats i amb balcó volat, en la primera i degut a la manca d'alçada i a l'estret del carrer , fa que l'arquitecte busqui unes solucions diferents. L'alçada és resolta amb una finestra-balcó i l'estret del carrer, que representa una insuficiència de llum amb un eixamplament de les finestres incorporat a la part central dues parts més estretes a una i altra banda, separades del cos central per una petita columna. Per les decoracions en la façana(capitells, dintells) i per la decoració amb temes animalístics de l'interior de les escales, de l'edifici és digne d'interès i consideració.(...) Propietari promotor de l'obra: Ramon Vives Maixenchs, adober. -
Garatges de la Hispano Igualadina
Edifici d'estil modernista on el més interessants és la majòlica que trobem a la façana amb el nom de l'empresa "Hispano Igualadina". És important de destacar el color de la façana en la qual l'arquitecte juga principalment amb el blanc de l'estucat del fons i el vermell del totxo amb una composició d'estructura força amanerada, i la cornisa de coronament que amaga la teulada a dues vessants.