Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres (6)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (7)
-
Casino Foment d'Igualada
Edifici d'una planta i un pis. De planta rectangular. La façana està composta per tres eixos d'obertures. A la part inferior hi ha una portalada d'arc rodó i dues finestres a cada cantó, també d'arc rodó. El pis amb tres obertures i una sola balconada de ferro, coronades cadascuna per un frontó. Pertany estèticament al Neoclàssic, molt marcat per les decoracions de la façana (frontons). Interiorment la decoració que trobem avui és feta dels anys vint. Es conserva encara el sostre amb motllures de guix de tipus floral, així com les pintures murals, obra de Vilumara i Alarma. És de remarcar en el conjunt l'escala de l'entrada, que situa la planta del local a un nivell superior del carrer. Durant els anys 1918 i 1925 la majoria d'accions del Casino foren adquirides per la Mútua Igualadina, la qual passà a ésser propietària de l'edifici. A l'any 1982 fou adquirit els socis, per mitjà d'accions. -
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
Pau Riera i Galtés, Pau Salvat i Espasa
Edifici de planta i un pis. La façana és dividida en tres cossos, un de central amb tres portalades i tres finestres i dos de laterals amb quatre obertures cadascun. Un cop pujades les escales de l'entrada, ens trobem davant un gran atri, en altres temps teatre, i que avui fa de distribuïdor de es diferents dependències: biblioteca, teatre, cafè i secretaria. Vidrieres emplomades de tipus modernista sobre a porta en els que s'alternen les representacions florals amb les al·legories de l'entitat. El teatre, atribuït a l'arquitecte Pau Salvat i Espasa, és la dependència més important. Estructuralment té forma de ferradura i consta i consta d'una platea i dos pisos. A nivell decoratiu destaca la sanefa que rodeja el sostre i les baranes de ferro, decoració realitzada per l'escenògraf igualadí Pere Valls i Bofarull. A l'exterior hi ha l'escola Municipal de Música a l'esquerra de l'edifici i el jardí a la dreta amb una font -peixera de trencadís. L'ateneu nasqué a l'escalf de l'ambient de progressisme romàntic que estava en voga a Catalunya durant la segona meitat del segle passat, i ne la seva conjunció d'activitats culturals, docents i recreatives jugà un paper fonamental en la difusió de l'ideari progressista i de culturització popular. Després de l'incendi de 1873 de l'antiga seu social es construí durant l'any 1877 l'actual edifici. En l'etapa vuitcentista mantingué una escola primària, un teatre i una biblioteca. Durant els anys 1919- 1935 l'entitat prengué una gran embranzida amb l'erecció d'un grup escolar inserit en el moviment pedagògic català, d'un conservatori de música, d'una escola de teixits i d'un camp d'esports. Amb posterioritat a l 1939 les forces nacionals embargaren l'edifici i passà a anomenar-se "Centro Nacional". -
Habitatge al Carrer Soledat 53
En la façana trobem uns esgrafiats que recorren la part superior de les obertures, resseguint una cornisa que en separa i marca els pisos en la façana. Aquest esgrafiats són de tipus geomètrics floral i deixen entreveure la influència de la secció vienesa. Pel que fa referència a l'estructura, hi podem observar la influència de l'arquitectura de Pau Salvat (que en aquells any era arquitecte municipal sense remuneració), ja que en els dos pisos les obertures són fetes amb arc salmejats. L'interior de l'edifici trobem uns esgrafiats en el sòcol de tipus geomètric centrat en una flor esquematitzada. L'edifici és coronat per una mena de merlets que presenten esgrafiats, estan units entre ells per unes baranes treballades a l'estil de l'època. Promotor de l'obra: Josep Biosca i Vila -
Convent de Sant Agustí
Edifici escolar de planta baixa i dos pisos, remodelació de l'antic convent dels Agustins al que s'hi aixecà una planta al 1905. Per les seves grans dimensions -ocupa tot un costat de la plaça-, una vegada configurada aquesta, el ritme de les finestres queda interromput pels dos elements del final i per l'element central, format per tres arcades sobre pilastres amb capitells de decoració floral. Aquest darrer, del cos central, és de més alçada i té un remat amb un escut envoltat d'elements vegetals i és coronat per un element de ferro forjat que allotja la campana del rellotge. Dit rellotge de la façana fou muntat pel rellotger Salvador Nadal que també va construir el de l'antiga estació dels Ferrocarrils. A l'ala dreta de l'edifici, i formant-ne part, hi ha l'església de la Pietat. Església de la pietat Església d'una sola nau encara que els buits entre els altars laterals li donen un aspecte de tres naus. La part més important és el cambril on hi ha unes pintures murals realitzades per J. Torras i Viver, de l'any 1959. Està situada a l'extrem dret de l'escola Pía i adossada a ella. Això fa que la façana realitzada paral·lelament (1908) segueixi el mateix esquema que el de l'edifici principal. Està estructurada en tres bandes delimitades per pilastres de falsa pedra coronades amb capitells que recorden l'estil neoclàssic. En la part central, la porta d'entrada d'arc apuntat. Es una falsa façana que s'aixeca per damunt de la teulada i en el centre hi ha un campanar d'espadanya. Llegir menys Al 1835 el Reial Col·legi de les Escoles Pies situat al carrer Nou fou clausurat i els escolapis marxaren de la ciutat. L'any 1835 tornaren a Igualada i s'instal·laren a l'antic convent dels agustins on obriren el col·legi el mateix any. El 1905, es fa una reforma promoguda pel pare Rector Pere Villar. -
Cal Perico
Edifici d'estatges construït amb carreus de pedra; de planta rectangular i tres pisos d'alçada. A la primera planta destaca la balconada amb tres grans finestrals i una barana de ferro que inclou decoracions de temàtica floral. A la segona el balcó queda dividit en tres i també la barana de ferro decorada. Al pis superior desapareixen les baranes de ferro per donar pas a petites finestres de doble arc amb una columneta d'ordre corinti al mig. Destaca així mateix la decoració en relleus de pedra amb temes florals que es reparteix per tot l'edifici i s'accentua notablement al pis superior. Edifici antic que al 1920 es revesteix d'una nova façana. -
Habitatges a la Rambla Nova, 27
La façana presenta uns esgrafiats de tipus floral que recobreixen la part corresponent als dos últims pisos. El tema és una flor de lis voltada de línies corbes amb ramatges vegetals. A més d'aquesta decoració trobem també en aquest edifici, les portes decorades amb sanefes asimètriques pseudo-florals, així com esgrafiats en el sòcol de l'entrada. També és decorada la barana de l'escala obtenint un conjunt bastant remarcable. A destacar també la forja dels balcons i baranes del terrat. Promotor de l'obra: Aleix Gabarró, comerciant. -
Casa Munguet
Casa de planta i dos pisos. La façana segueix un ritme compositiu d'obertures, tres en cada planta, definint així tres eixos principals. L'eix central és més alt i s'aixeca un pis més. Al primer pis els balcons tenen barana seguida. Està decorada amb motllures de guix en els llindars del primer pis, en els balcons, (mènsules). En el segon pis els balcons també són decorats amb uns arcs treballats amb guix. PAU RIERA I GALTÉS. Mestre d'obres nascut a Igualada. Hi va construir la casa Casadesús i la façana de l'Escola Pía d'entre d'altres obres. Obra promoguda per Marià Munguet i Mullerachs.