Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (8)

  1. Casa Migdia

    SAU - Taller d'Arquitectura, Lluís Jordà Sala, Pol Jordà Sala

    Casa Migdia

    El projecte parteix de dues premises inicials marcades per la propietat des del primer dia: - Una casa amb molta llum natural - Una casa que tingui la capacitat al llarg del temps d'augmentar metres de sostre sense renunciar als espais comuns. Aquests dos axiomes són els que determinen l'idea principal del projecte: portar tots els serveis, i l'emmagatzematge, a les mitgeres; deixant un nucli central que articula l'espai al seu voltant. Aquesta decisió ens permet alliberar les façanes del carrer i del pati, nord i sud respectivament, i poder-les treballar com a filtre de llum i ventilació. Per altra banda, ens allibera la secció del projecte, dotant-lo de flexibilitat en el temps. En funció de les necessitats dels usuaris, s'augmenta la superfície de sostre a través de la construcció d'altells. S'han deixat uns anclatges integrats a l'estructura de formigó perquè en un futur es puguin muntar unes estructures senzilles de fusta sense necessitat de mitjans auxiliars. A planta baixa relacionat amb el carrer i el pati queda un espai de garatge entès com a espai multifuncional on poder fer dinars familiars, festes o activitats relacionades amb el pati. La planta primera, i anant de sud a nord, hi ha l'estar-menjador i la cuina. L'habitació queda lligada a l'estar a través d'un doble porta corredera, això dóna varies alternatives de privacitat, des de una habitació totalment oberta o semioberta a l'estar fins a una habitació tancada amb accés a través del vestidor. A la coberta, i gràcies a la secció, apareixen dues terraces, una de més privada i protegida per una pèrgola vegetal, i l'altra més exposada, entesa com a solarium. Les mitgeres queden paralel•les però esbiaixades respecte la perpendicular de la façana. Aprofitant que són elements cecs es plantegen com uns espais de serveis i emmagatzematge recuperant la perpendicular a la façana en la seva cara interior. Això dóna la possibilitats d'encabir programa on agafa més gruix. El nucli que integra bany i escales es situa lleugerement desplaçat cap a la cantonada nord-oest de la planta de l'edifici definint així diferents proporcions en els espais del seu voltant i facilitant la relació entre ells. Integra també un pati de llum que a més d'il•luminar els espais centrals de la casa, dóna llum natural a la dutxa i al wc. Aquest pati esta pensat com a previsó per a un possible ascensor. Les façanes estan enteses com una triple pell. Estan plantejades com a filtres per millorar la sensació de confort: llum i temperatura. La pell més exterior és de policarbonat cel•lular de 4cm, l'interior de vidre doble amb càmara i entre les dues unes lames orientables. A la façana sud l'espai entre la fulla de policarbonat i el vidre es pot obrir i tancar en funció de les necessitats de ventilació: a l'hivern tanquem la càmara i orientem les lames cap a l'interior per aprofitar al màxim la radiació i a l'estiu obrim la càmara i orientem les lames cap a l'exterior evitant així l'incidència directe de la radiació solar; si convé podem obrir també el 100% de la fulla interior deixant tota la casa ventilada de la façana sud a nord. La casa esta pensada per aconseguir el major confort possible a través de mètodes passius. Apareixen únicament 3 elements mecànics de climatització: una xemeneia amb ventilació forçada; un sistema de ventilador, conducte i termostat que recircula l'aire calent acumulat a la part alta del doble espai portant-lo a les cotes més baixes; i una bomba de calor que s'utilitza com a suport adicional. S'ha treballat amb els materials el més despullats i neutres possibles: formigó, vidre, policarbonat, fusta d'auró... amb l'objectiu de generar un espai no contaminat i que sigui el propi usuari qui li doni color i personalitat a través de mobiliari, vegetació... d'alguna manera procurant projectar un suport per a la vida quotidiana.
  2. Centre d'Activitats en el Paisatge

    SAU - Taller d'Arquitectura, Lluís Jordà Sala, Pol Jordà Sala

    Centre d'Activitats en el Paisatge

    Les Llossesés el municipi amb el terme més extens i un dels menys poblats del Ripollès, sense nucli urbà. S’estructura mitjançantun seguit d’antigues parròquies que conformen petits conjunts arquitectònics disseminats en el terme i masies aïllades. Al peu de la carretera C-26 de Ripoll a Berga es troba la parròquia de Santa Maria de Matamala, que dona nom al nucli de Matamala, el qual és un dels indrets més emblemàtics del municipi. L’església que domina la vall, datada des de l’any 888, tradicionalment sempre ha estat lloc de trobades i celebracions. L’objectiu inicial és crear un equipament obert que concentri la majoria d’activitats socioculturals i esportives de Les Llosses, amb vocació de ser la llavor que en el futur generi la creació d’un nucli urbà que donarà la identitat al poble. L’edificacióes conforma mitjançant una superfície construïda de gairebé 900 m², equivalent a la que actualment té el conjunt de Santa Maria de Matamala. L’equipament té en planta semisoterrani una sala oberta de 32,5 m de llarg, per 20 m d’ample i 6 m d’alçada lliure, un espai tancat per lavabos i un altre per magatzem d’uns 25 m² cadascun, plantejats de tal forma que si un altre dia es vol tancar la sala principal, aquests espais es poguessin utilitzar independentment des de l’exterior. En la planta superior es col·loca un espai polivalent tancat d’uns 150 m² amb un petit lavabo. Aquesta planta es tracta amb una volumetria pura i rotunda que ajuda a resoldre el canvi de nivell del terreny. L’objectiu d’aquest espai és realitzar qualsevol tipus d’acte o reunió de petit format que requereixi d’un espai tancat. El programa d’usos proposat per l’Ajuntament, suposava una volumetria molt important respecte de les preexistències actuals. Aquesta volumetria s’implanta sense que l’església perdi cap mena de protagonisme arquitectònic, ni el sentit com a punt de referència en el paisatge que tradicionalment a tingut, i per altre banda s’ha buscat laidentificació inequívoca de que es tracta d’un equipament singular. Un espai cobert de considerables dimensions que s’integra en el paisatge a base d’encabir-lo en el terreny de tal manera que la coberta és una ampliació de l’esplanada superior i la volumetria és absorbida amb l’avançament del marge. Un espai obert que permeti tot tipus d’activitat, minimitzant les despeses de manteniment, sense complements ni decoracions afegides, que no requereix cap control especial per a la seva utilització. Punt de trobadaper poder practicar basquet, futbol sala o altres esports d’interior que requereixen espais protegits de les inclemències meteorològiques i al mateix temps lloc de celebracions de festes majors, concentracions, fires i mercats. Equipament obert a tothom i per tot.
  3. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Centre d'Activitats en el Paisatge

  4. Cases Vivet

    SAU - Taller d'Arquitectura, Lluís Jordà Sala, Pol Jordà Sala

    Cases Vivet

    Es plantegen dues cases aparellades en un solar que es beneficia d’assolellament tot el dia i amb una vista privilegiada a les muntanyes del Bisaura. Els objectius principals són aconseguir un baix impacte ambiental i oferir habitatges d'alta qualitat a un cost competitiu amb una arquitectura integrada en el paisatge. Es planteja treballar amb la idea de reduir l'impacte ambiental amb construcció en sec a base d'una estructura de fusta laminada, acabats de panells de tricapa d'avet, aïllament de fibres de fusta i façana ventilada amb compost de fusta-ciment. A més, es minimitzen les obertures per evitar pèrdues i reduir al mínim els consums. S'ha prioritzat l'estandardització i es redueixen els costos amb poc residu a l'obra. La planta és un exercici d'eficiència programàtica: construir el mínim sense renunciar a la qualitat espacial. L'estratègia formal i de materialitat és una conseqüència de la lectura del paisatge: un petit refugi que no renuncia a la capacitat emotiva de l'arquitectura.
  5. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Guardonat / Premiat
    Casa Cesc

  6. Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

    Menció. Categoria: Arquitectura
    Cases Vivet

Societats

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.