Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres (6)

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (8)

  1. Can Casas Petit

    Ricard Giralt i Casadesús

    Can Casas Petit

    Habitatge unifamiliar d'estiueig entre mitgeres format per planta i pis. Una façana està alineada al carrer i l'altra s'aboca al torrent de l'illa i està vorejada per un jardí. Destaquen els elements decoratius com són: el fris ornamental ceràmic de rajoles que envolta el primer pis i el de la porta d'entrada amb una mena de testera feta amb mosaic de colors d'un contorn ondulat i sinuós. La teulada és de teula envernissada de color blau i la barana del terrat té uns elements decoratius de maó vist. Es diu Can Casas Petit perquè hi anà a viure un fill de Can Casas. La planta original del projecte preveu l'entrada a la casa pel jardí lateral. El projecte és a nom de Joan Elías i Creus, propietari d'una bòvila del Bruc.
  2. Cal Diaz

    Ricard Giralt i Casadesús

    Cal Diaz

    Casa d'estiueig de planta rectangular, un pis i una torre adossada. En conjunt presenta una composició arquitectònica de composició harmònica amb un cert esperit de mediterranisme, façanes blanques. Però al mateix temps s'hi poden observar elements del colorisme modernista com són: la xemeneia recoberta de rajoles de ceràmica, la teulada de teules envernissades de colors blau i groc, i també el treball de maó vist dels terrats, sobretot la barana i la columna salomònica i els arcs de les obertures fets amb maó repintat. La terrassa i els porxos són construccions molt posteriors. Restaurada al 1991. Projecte a nom de J.Diaz Vidal, data de 7 de gener de 1913. En el projecte no hi figura la torre.
  3. Casa Fàbregues

    Ricard Giralt i Casadesús

    Casa Fàbregues

    Edifici cantoner amb revestiment d'encoixinat a les façanes. Aquestes s'ordenen sobre l'eix de composició de les obertures de l'accés, que ve remarcat per un singular tractament de remat. Altres aspectes destacables són les relacions de jerarquia entre els diferents elements compositius i l'emmarcament de finestres i balcons, treballat amb pedra i, sempre, amb arc de mig punt.
  4. Jardins de la Plaça de Sant Agustí

    Ricard Giralt i Casadesús

  5. Cal Calvo

    Ricard Giralt i Casadesús

    Cal Calvo

    Casa d'estiueig unifamiliar entre mitjaneres formada per dos cossos, un de planta baixa i pis i una torre adossada de planta baixa, pis i golfes. A la façana s'observen elements decoratius que recorden l'estil gòtic com són els emmarcaments de finestres. La torratxa, construïda posteriorment, segueix un estil neogòtic molt clar en l'arc del balcó. Tant a l'exterior com a l'interior està ornamentat amb rajoles de ceràmica. Al menjador és característic el sostre d'embigat de fusta on el fris de la paret està decorat amb inscripcions de consells d'elogis a l'art i a la vida. Al 1914, Josep Calvo i Verdonces comprà un terreny a Joan Elias i Creus per a edificar-hi una casa. La idea del projecte i la organització interior de l'edificació va ser obre del mateix J.Calvo, essent l'arquitecte Gilralt i Casadesús, l'autor del projecte. Al 1915 es construeix una primera part, el 1925 s'edifica la torre amb un petit angles anteriorment destinat a jardinet. Al 1930 s'allarga l'edificació cap al torrent.
  6. Escola Ignasi Iglesias

    Ricard Giralt i Casadesús

    Escola Ignasi Iglesias

    L’escola s’encavalca sobre un vessant de la muntanya de Montjuïc, de manera que les dues primeres plantes queden adossades a la roca per mitjà d’un mur de contenció. La planta baixa, oberta, fa de porxo destinat als jocs, mentre que la planta primera allotja la cantina i els espais comuns. Les dues darreres plantes acullen les aules de noies i nois, respectivament. La volumetria del conjunt queda clarament orientada pel balcó circular que dóna a les vistes i la torre de l’escala a la part posterior. La retòrica racionalista arriba fins a les finestres, de guillotina i de compàs, justificades per la ventilació i per la bona il·luminació de les aules.
  7. Cambra de Comerç de Girona

    Claudi Díaz Pérez, Ricard Giralt i Casadesús

    Cambra de Comerç de Girona

    Programa institucional a les dues primeres plantes i d’habitatges/oficines a la resta. S’hi articula sòbriament un conjunt de recursos neoclàssics esquemàtics, amb contrapunt en el cromatisme i amb la textura que aporta un nou material: el revestiment de gres bicolor. L’ús de la ceràmica es pot atribuir possiblement a la tradició —«estil local», diu la memòria— o a les influències del classicisme nòrdic. Els alts relleus en marbre de Carrara són de F. Torres Monsó (1966). Cas únic a Girona de pati anglès.

Arxiu

  • Perspectiva de l'exterior de l'Escola Ignasi Iglesias.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Escola Ignasi Iglesias.

Bibliografia (40)