Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Vilabertran és un municipi situat a la plana de l'Alt Empordà, a la banda nord-est de Figueres. Tradicionalment dedicat al cultiu de l'horta, ha estat des de sempre el rebost de les poblacions veïnes i dels pobles costaners. La tramuntana és el vent del nord dominant en aquesta zona, cosa que ha contribuït a conformar un paisatge molt característic, format per fileres de xiprers col·locades a la banda nord de les hortes per tal de protegir-les. Als marges de les hortes, on no hi ha els xiprers, hi neixen d'una forma espontània els canyers, les canyes dels quals utilitzen els hortolans de la zona per fer estructures triangulars clavades a terra, en les quals s'enreden les tomateres i les mongeteres. Aquestes canyes es tallen dels marges i es deixen guardades, recolzades a les fileres de xiprers, per fer-les servir durant la temporada. Els nens varen descobrir els pilots de canyes i canviant el seu ús les varen fer servir com a “joc de construcció”. D'aquí en va sortir la seva barraca d'horta. Els materials utilitzats: canyes i cordills. El procés constructiu va ésser el següent: transport de les canyes; construcció dels fonaments; estructura; aixecament de les parets amb canyes verticals; coberta amb canyes en pendent i unions entre parets i coberta realitzades amb un cosit de cordills. Finalment, va ésser necessari col·locar unes canyes inclinades del terra a la coberta en forma de contrafort per tal d'assegurar l'estabilitat de la barraca.
Vilabertran és un municipi situat a la plana de l'Alt Empordà, a la banda nord-est de Figueres. Tradicionalment dedicat al cultiu de l'horta, ha estat des de sempre el rebost de les poblacions veïnes i dels pobles costaners. La tramuntana és el vent del nord dominant en aquesta zona, cosa que ha contribuït a conformar un paisatge molt característic, format per fileres de xiprers col·locades a la banda nord de les hortes per tal de protegir-les. Als marges de les hortes, on no hi ha els xiprers, hi neixen d'una forma espontània els canyers, les canyes dels quals utilitzen els hortolans de la zona per fer estructures triangulars clavades a terra, en les quals s'enreden les tomateres i les mongeteres. Aquestes canyes es tallen dels marges i es deixen guardades, recolzades a les fileres de xiprers, per fer-les servir durant la temporada. Els nens varen descobrir els pilots de canyes i canviant el seu ús les varen fer servir com a “joc de construcció”. D'aquí en va sortir la seva barraca d'horta. Els materials utilitzats: canyes i cordills. El procés constructiu va ésser el següent: transport de les canyes; construcció dels fonaments; estructura; aixecament de les parets amb canyes verticals; coberta amb canyes en pendent i unions entre parets i coberta realitzades amb un cosit de cordills.
Finalment, va ésser necessari col·locar unes canyes inclinades del terra a la coberta en forma de contrafort per tal d'assegurar l'estabilitat de la barraca.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
