Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Esta vivienda, realizada para el propio arquitecto, está situada en las inmediaciones del núcleo de Sant Antoni de Vilamajor, cerca de la vertiente meridional del macizo del Montseny, en un lugar en el que abundan parcelas de cultivo y construcciones agrícolas. La casa se alza como una crítica a la tipología de chalets convencionales y de su habitual falta de adecuación al entorno.
Tomando como referencia el paisaje local, la vivienda se plantea como un “gallinero” abierto al exterior, cuyas características son: elementalidad en la construcción, integración en la escala del entorno, y una concreción dada por la objetividad de las necesidades. La construcción se realiza por partes en un proceso dilatado en el tiempo, respondiendo a requerimientos que fueron surgiendo. Hay una constante, no obstante, en la consideración climática y paisajística desde una actitud mimética hacia el lugar en el que se asienta. Esta actitud se aprecia en la definición de los límites del solar y la implantación de la casa: la parcela no tiene vallado, hay un camino de acceso que se rodea únicamente de vegetación perimetral y cultivo, imitando las construcciones agrícolas. En este caso, se requiere un atento estudio de la gradación del paso de público a privado. Esta vegetación que genera perímetros tiene funciones bien determinadas: definir la privacidad, el control climático y se añade al factor del crecimiento.
El programa lo constituían, inicialmente, dos volúmenes perpendiculares entre sí y conectados por pérgolas. El volumen principal contenía la cocina, salón, comedor y baño; el segundo volumen servía de zona polivalente e instalaciones. Más tarde, se proveyó a la casa de dormitorios, y espacios de juego y trabajo. La casa mantiene el esquema inicial, pero se le fue dotando de pequeños espacios que la hacían más apta para el habitar cotidiano de la familia.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres