Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casa Rovira

  • Casa Rovira

  • Casa Rovira

  • Casa Rovira

Memòria

La Casa Rovira se construye para las familias de dos hermanos, en una parcela situada en una zona de tipo ciudad-jardín, bordeando un macizo rocoso de 40 m sobre el mar, con vistas a la playa de Canet y a la Roca de la Catel. El conjunto conforma dos volúmenes escalonados y con quiebros que facilitan la adaptación a la topografía abrupta del terreno. Se logra la unidad a través de patios y porches, sus geometrías retranqueadas y la escalera que los conecta. La permeabilidad en fachada es alta cuando el vector visual se dirige al horizonte y nula en su conexión a la calle. En cuanto al esquema espacial, la zona de servicios y la zona de reposo se articulan en forma de L, situándose las estancias en la concavidad, mientras que el vestíbulo principal conforma su esquina a modo de articulación. Su disposición espacial forma parte de una línea experimental que se iniciaría en la casa Ferrer Vidal y que terminaría en la Casa Luque. La Casa Rovira es una clara variación de la casa Uriach. Coderch adapta el mismo esquema de relaciones al nuevo marco que se presentaba en la parcela de Canet de Mar. No obstante, la Casa Rovira presenta una mayor definición en sus límites, pues ha de ajustarse a circunstancias más restringidas, el propio arquitecto declaraba que le entusiasmaban más aquellas condiciones. La estructura la conforma un sistema de forjados unidireccionales de hormigón armado apoyados sobre muros y pilares. En el exterior, la fachada está revestida con revoco de cal y los pavimentos los conforman baldosas cerámicas dispuestas en espiga, las aberturas se tamizan mediante persianas de librillo blancas. Todo esto le da ese cariz de casa mediterránea que da soporte a la tradición viva que Coderch defiende insistentemente.

Autor: Gemma Barricarte Armendáriz

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa