Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Centre Educatiu L'Alzina

  • Centre Educatiu L'Alzina

  • Centre Educatiu L'Alzina

  • Centre Educatiu L'Alzina

  • Centre Educatiu L'Alzina

  • Centre Educatiu L'Alzina

  • Centre Educatiu L'Alzina

  • Centre Educatiu L'Alzina

  • Centre Educatiu L'Alzina

Memòria

Hem organitzat el Centre en pavellons separats. Un d’ells alberga als nens en règim d’observació. És l’edifici amb pati. Permet, si és convenient, que els nens juguin sense surti de l’àmbit general. Altres dos reben, cadascú d’ells a dos grups de cinc nens. L’edifici a prop de l’entrada és de l’administració i direcció. En l’extrem oposat, amparant-se’n entre plànols de la valla, es situa, en fron d‘un hort, una granja amb un pati, un taller i una balsa de rec per aigua de pluja recollida de les cobertes. El principal acte de l’obra és desplaçar la cota superior del montícle,- exterior per molt poc al recinte rectangular que s’ens va oferir,- de manera que introduït en l’interior de l’obra pot organitzar totes les construccions. El edificis es disposen segons els pendents resultants. Cadascú té un àmbit pròpi, una idea diferenciada del terreny. L’aprofitament del caràcter variable de les perspectives vol ser màxim. Els propis edificis coincideixen amb el límit del solar i actuen com a tancament. Les altres valles,- és un reformatori-, són dintre del bosc.5. El mòdul de 2.5 m (l’amplada d’un dormitori) ordena el conjunt. La totxana blanca, quan s’envelleix, dóna un to exterior a l’obra semblant, - però més resistent-, al revocs clars de les cases de cultiu del nostre país.

Autor: Eduard Bru i Bistuer, Jordi Bellmunt, Gemma Tarragó

Autors

Sobre el mapa