En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
L’ edifici de l’Antiga Església de Sant Pau se’ns presenta complex, format per diferents unitats estructurals que s’adapten a les exigències espacials dels usos i que són fruit de diferents intervencions que l’edifici ha sofert al llarg del temps.
Els requeriments de les normatives vigents dels usos educatius a la tipologia existent, les característiques constructives i estructurals de l’edifici, la relativa qualitat arquitectònica del conjunt i les noves relacions urbanístiques de l’edifici amb el seu entorn (PERI Palma-Plaça Fanalets) plantegen una intervenció integral bàsicament de substitució.
El nou edifici es formalitza a partir de la interacció dels elements formals i espacials que configuren la memòria històrica del lloc amb els requeriments dels nous usos i les exigències del llenguatge contemporani.
De l’Antiga Església de Sant Pau es conserva l’accés des del carrer La Palma, i la façana del carrer Sant Domènec i es reinterpreta el seu espai . Aquests elements es fusionen amb la nova arquitectura que es conforma cercant un nou equilibri entre el conjunt construït i el nou espai lliure obtingut fruit del canvi d’alineació del carrer La Palma .
La pell de l’edifici presenta una relació de buit-ple que indica el diferent grau de relació de l’espai interior amb l’espai exterior. Es concentren les obertures i es posicionen estratègicament per poder obtenir llum natural i gaudir de les noves relacions visuals originades pels canvis urbanístics .
La màxima relació entre l’espai interior i exterior es produeix en l’angle superior del nou recinte del carrer Sant Pau, on la façana “es plega” capturant espai exterior, formalitzant l’accés principal a l’equipament.
En relació a l’argument espacial de l ‘Escola Municipal de Belles Arts, s’ha cercat la flexibilització dels espais interiors, que ha de possibilitar l’adequació de les diferents opcions i evolucions de l’activitat artística, així com l’obtenció d’espais concatenats , visions de conjunt , màxim aprofitament de la llum natural i ventilació creuada .
Els límits dels espais interiors es resolen contenint usos fixes i la seva textura i cromatisme han de permetre que l’arquitectura esdevingui escenari de l’activitat de les persones i de la seva producció artística.
Fragmentació, verticalitat,la llum natural filtrada, qualitats estètiques inherents al Centre Històric que hem volgut interpretar.