Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaFrancesc Rafat Antoni López DaufíJoan FalguerasAnton PàmiesMercè BoschJosep FerrandoFernando MarzáAureli MoraOmar Ornaque
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental.
Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic..
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
The exhibition Species of Spaces, based on Perec’s homonymous book, aims to transform the generic space of a museum into a particular one. That is the starting point of the display designed by maio, where a new system of square rooms of identical dimensions define and organize a series of works along the exhibition space. The display for the exhibition consists in the creation of a grid of rooms within one of the circular spaces of Richard Meier’s building. The second floor of the MACBA becomes a domestic-like space where works of art are placed all along the rooms. The 4,8 x 4,8 m grid allows the construction of a maze-like space, where the specificity of each space is defined by the content but not the continent. The labyrinthine perception arises here by means of a strict repetition of rationality and modularity. Only some windows, strategically placed, communicate the rooms between them. The walls have been painted in a subtle pink gradient that decreases towards white as the installation gets nearer to the end of the room. The design deals with Perec’s idea of the ordinary and uses a common dry-wall system where the steel studs are uncovered and visible in the doors situated at the corners of the room.
El museu forma part d’una estratègia per requalificar el Raval per mitjà de la introducció de nous edificis institucionals d’àmbit municipal. En aquest cas es tracta d’un museu de nova creació, sense un fons d’art preestablert, per la qual cosa les principals determinacions del projecte provenen de la morfologia urbana. Meier ocupa una antiga illa de cases situada a la part posterior de la casa de la Caritat, i amb això renova completament el caràcter de la plaça dels Àngels. L’edifici dóna respostes subtils i atentes als elements de l’entorn. El cos sinuós que conté les petites sales d’exhibició especialitzades determina la visual des del carrer dels Àngels. L’entrada té lloc a través d’una gran esquerda que recorda els sinuosos carrers del Raval. L’edifici respecta escrupolosament l’alçària del teixit urbà de la zona i s’adapta rigorosament a l’amplada de la casa de la Caritat. Es tracta d’un organisme formalment exuberant, preparat per a unes formes d’exhibició de les obres d’art més flexibles i indeterminades.
The exhibition Species of Spaces, based on Perec’s homonymous book, aims to transform the generic space of a museum into a particular one. That is the starting point of the display designed by maio, where a new system of square rooms of identical dimensions define and organize a series of works along the exhibition space.
The display for the exhibition consists in the creation of a grid of rooms within one of the circular spaces of Richard Meier’s building. The second floor of the MACBA becomes a domestic-like space where works of art are placed all along the rooms. The 4,8 x 4,8 m grid allows the construction of a maze-like space, where the specificity of each space is defined by the content but not the continent. The labyrinthine perception arises here by means of a strict repetition of rationality and modularity. Only some windows, strategically placed, communicate the rooms between them.
The walls have been painted in a subtle pink gradient that decreases towards white as the installation gets nearer to the end of the room. The design deals with Perec’s idea of the ordinary and uses a common dry-wall system where the steel studs are uncovered and visible in the doors situated at the corners of the room.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.