Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Grup Escolar Ramón y Cajal

  • Grup Escolar Ramón y Cajal

  • Grup Escolar Ramón y Cajal

  • Grup Escolar Ramón y Cajal

  • Grup Escolar Ramón y Cajal

  • Grup Escolar Ramón y Cajal

Memòria

En Terrassa existía desde hacía tiempo la necesidad de escolarizar a un gran número de niños y niñas que pertenecían a familias de inmigrantes. Para resolver este problema el ayuntamiento adquirió tres solares situados en la periferia de la ciudad, precisamente en las zonas donde la población en edad escolar estaba más desatendida. Analizando esta situación, se podrían encontrar determinados paralelismos políticos y sociales con el programa de escolarización nacional catalana que proponían la Generalitat Republicana y el GATCPAC en la década de 1930. Para los tres grupos escolares se redactó un programa común y se planteó la necesidad de estandarizar la mayor cantidad posible de elementos constructivos para reducir al máximo el coste de construcción. A partir de estas premisas y para conseguir la máxima simplicidad y claridad distributiva, los arquitectos propusieron diferenciar los distintos bloques y patios de juego, conectar los bloques mediante la sala de actos-gimnasio, orientar y ventilar lo mejor posible las aulas, normalizar los elementos constructivos y simplificar al máximo la estructura. Teniendo en cuenta estas directrices, los proyectos acabaron siendo el resultado de la adaptación del programa escolar al terreno. El sistema estructural se ha estandarizado para los tres grupos escolares y se ha utilizado un entramado ortogonal uniforme de hormigón armado que se manifiesta en el exterior para dar un aire de sinceridad constructiva al conjunto. Esta decisión responde a motivos económicos, pero también culturales, pues sigue los postulados del Grup R de “rescate” del movimiento moderno que se había desarrollado durante la República. Además, el uso de muros de carga habría dificultado la construcción de grandes ventanales. La función específica de cada edificio, en cambio, se expresa a través de los cerramientos, que pueden ser opacos o transparentes en función de las necesidades espaciales y lumínicas del interior (paramentos ciegos en las salas de actos y muy acristalados en las aulas).

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa