Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Mas Garbà

  • Mas Garbà

  • Mas Garbà

  • Mas Garbà

Memòria

Situada en un pendent suau orientat al migdia, la casa reprodueix els criteris compositius propis de l’arquitectura tradicional, si bé potenciant els punts en comú amb les millors aportacions de l’arquitectura moderna. El plantejament general separa dos cossos, el diürn, a ponent, i el nocturn, a llevant. Tots dos cossos estan connectats per un corredor vidrat on hi ha l’entrada. Cada estança adopta una configuració pròpia segons la seva bona distribució i orientació. Es prioritza l’ús de materials tradicionals, com ara la teula o els murs de maçoneria, però s’adopten els elements lineals de formigó allà on les obertures requereixen més amplada. Si bé tota la casa descansa sobre el terreny, el cos més avançat emergeix en voladís, i és el més visible des de l’entrada. El perímetre final de la casa no és el resultat de cap intenció volumètrica, sinó d’un seguiment rigorós de les prioritats de la distribució.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Vivienda unifamiliar aislada situada en una finca rural con mucha pendiente y cubierta de pinos. Para resolver el desnivel, ha sido necesario preparar una plataforma con muros de piedra sobre la que se apoya la parte más importante de la casa, mientras que, el resto, se va adaptando a la pendiente de la colina. La zona de estar se apoya directamente sobre la plataforma y los dormitorios quedan elevados una planta, generando un gran porche accesible desde la piscina. Como la pendiente es muy acusada, Pratmarsó aprovechó el desnivel para situar el garaje debajo de la vivienda. Por detrás de estos volúmenes quedan la zona de servicios, la zona de invitados y la vivienda del guarda, dispuestos de tal manera que la casa se integra perfectamente con la naturaleza. En la volumetría podemos encontrar algunos elementos compositivos que siguen la experiencia de Mas Vidal, como las terrazas recortadas en el edificio, los porches con pilares cuadrados muy finos, y la disposición dinámica de las ventanas en las fachadas pero, en este caso, se tiene que destacar el efecto que producen los pórticos pintados de color marrón oscuro, que producen la sensación de que la vivienda no toca el suelo. Las cubiertas inclinadas de teja y el toldo de cañizo ponen de manifiesto la aceptación de la realidad local por parte de Pratmarsó, que se repite en muchos de sus proyectos. El ambiente interior es de una simplicidad con reminiscencias japonesas.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa