Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
En contraposició a un entorn molt heterogeni, es concep un edifici estèticament neutre. Una pell homogènia i blanca, com una closca, recobreix tot l’exterior de l’edifici; només allí on es replega cap endins apareixen uns intersticis de color groc reflex de la lluminositat i calidesa interior. L’edifici permet articular dues trames urbanes diferenciades: la de ciutat jardí amb habitatges unifamiliars i una nova zona residencial de grans blocs. Aquest es desenvolupa en forma de L, amb una barra en planta baixa paral·lela a l’únic carrer urbanitzat C/Torre Esteper (que inclou gimnàs, cuina, menjador, biblioteca i administració) i una barra en pb+1, paral·lela al carrer previst en el nou planejament (que conté les aules infantils en pb i aules de primària en p1). Com a element ròtula de tots els espais, un gran vestíbul a doble alçada concentra tant l’accés a la zona infantil com el de primària i serveix de zona de relació amb l’administració, els serveis i el propi pati exterior.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Nova Escola Marta Mata
Comas-Pont Arquitectes, Jordi Comas i Mora, Anna Pont i Armengol, Marc Rifà Rovira
En contraposició a un entorn molt heterogeni, es concep un edifici estèticament neutre. Una pell homogènia i blanca, com una closca, recobreix tot l’exterior de l’edifici; només allí on es replega cap endins apareixen uns intersticis de color groc reflex de la lluminositat i calidesa interior. L’edifici permet articular dues trames urbanes diferenciades: la de ciutat jardí amb habitatges unifamiliars i una nova zona residencial de grans blocs. Aquest es desenvolupa en forma de L, amb una barra en planta baixa paral·lela a l’únic carrer urbanitzat C/Torre Esteper (que inclou gimnàs, cuina, menjador, biblioteca i administració) i una barra en pb+1, paral·lela al carrer previst en el nou planejament (que conté les aules infantils en pb i aules de primària en p1). Com a element ròtula de tots els espais, un gran vestíbul a doble alçada concentra tant l’accés a la zona infantil com el de primària i serveix de zona de relació amb l’administració, els serveis i el propi pati exterior. -
Mostres d'Arquitectura (Vallès)
Seleccionat
Nova Escola Marta MataComas-Pont Arquitectes, Jordi Comas i Mora, Anna Pont i Armengol, Marc Rifà Rovira