Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

  • Parc de Neteja

Memòria

"Parc de Neteja" i "Jardins del Barri de la Primavera": un edifici sota un espai verd. El terreny de dues hectàrees, on es van construir els dos equipaments, se situa entre el teixit residencial del barri del "Poble Sec" i el vessant nord del Parc de Montjuïc i presentava una topografia molt accidentada i un fort desnivell. Gran part de la parcel·la, de titularitat municipal, estava coberta per construccions en ruïnes amagades per vegetació espontània. Partint de la topografia existent i de la plataforma creada per la coberta del centre de transferència, "Parcs i Jardins" va dissenyar una nova zona verda, amb infraestructures i instal·lacions de jardí urbà en sintonia amb la façana del nou edifici, garantint al mateix temps la continuïtat amb la resta de l'espai verd ja que un dels reptes més importants va ser resoldre la connexió per a vianants. El desenvolupament d'aquest recorregut va fer necessària una adaptació important de la topografia amb un moviment de terres considerable, generant un sistema de terrasses i talussos, que se sostenen amb l'ajuda de diversos murs de gabions. El resultat són uns jardins pràcticament verticals, orientats als habitatges situats als carrers inferiors que configuren un nou teló verd al barri. Aquests jardins actuen com a transició entre el barri del "Poble Sec" i el verd més frondós i salvatge de la muntanya de Montjuïc. A la terrassa situada a la zona inferior del parc, sobre la coberta del "Parc de Neteja", s'ubica una àrea de jocs infantils. El "Parc de Neteja", un edifici de 4.262m2 sota el parc que queda integrat en el territori, es desenvolupa en dues plantes i disposa d'una façana de 90 metres de llarg. Va ser l'execució d'un Pla de millora urbana la que ha permès embeure en el terreny aquest nou equipament destinat a centre de transferència de residus de neteja viària de "Poble Sec" i de "Ciutat Vella". L'encàrrec de l'edifici plantejava un complex programa de requeriments: un gàlib determinat, l'imperatiu de no incorporar il·luminació zenital, i una única façana a Nord que havia de resoldre les necessitats d'il·luminació i ventilació d'un programa interior molt divers (accés de personal i de camions, oficines, zona de camions, aules, vestidors, ET, instal·lacions ...). Es va buscar un sistema de doble pell amb panells perforats prefabricats de formigó, capaç d'adaptar-se tots els requeriments de la façana: un sistema senzill per a un programa complex. Amb aquest sistema i la col·locació dels accessos de camions i de personal en els extrems de l'edifici, s'ha aconseguit mitjançant un joc geomètric de llums i ombres, transformar un lloc fosc i hostil, en un carrer il·luminada a la nit i de lectura no tant d'edifici sinó com de mur de jardí. L'edifici en si és una potent estructura que suporta les càrregues del parc i que al seu interior acull els vestidors i serveis dels treballadors, un centre d'informació per a veïns, les oficines del centre i espais per el manteniment i rentat de vehicles. Incorpora també, tres contenidors estancs per a la compactació d'escombraries, que són retirats cada dia, i està dotat d'un innovador sistema de filtrat de sòlids en suspensió. Les aigües freàtiques que s'utilitzen a l'edifici, tant per omplir els camions cisterna, com per a la neteja, provenen del pou de captació del Teatre del Liceu. Gaudeixen dels nous jardins tant gent del barri com els vianants que van i vénen del parc de Montjuïc. Les antigues voreres, brutes i trencades, s'han transformat en camins agradables de recórrer. La poma, que abans ens impressionava pel seu estat salvatge i impenetrable, s'ha transformat en un nou i ben utilitzat espai verd que ha donat lloc a una nova "façana-mur-de-jardí" que dia i nit dóna vida al barri.

Autor: Liebman Villavecchia Arquitectos

Autors

Sobre el mapa