Edifici entre mitgeres situat al barri de l'Antiga esquerra de l'Eixample. Consta de planta baixa i sis pisos amb coberta plana. A la planta baixa s'obren 3 grans portes, la central es correspon amb el portal d'accés a l'edifici i els laterals a locals comercials; en aquest nivell el parament està arrebossat i pintat excepte la porta on són visibles els carreus de pedra. Els nivells superiors es distribueixen en quatre eixos longitudinals on s'obren portes rectangulars que donen a balcons; es combinen els balcons rectangulars, amb molt poca volada, amb d'altres més grans de forma de mig hexàgon. Als dos eixos laterals la façana sobresurt lleugerament per fer la forma de grans pilastres rematades per timpans triangulars buits; la darrera obertura d'aquestes pilastres en comptes de tenir llinda són d'arc de mig punt. El parament és de maó vist amb perfil arrodonit en els brancals de les obertures, i les baranes dels balcons són tubulars. Aquesta és la casa més antiga de Pere Benavent de Barberà que entronca amb el corrent racionalista i en ella encara són visibles elements clàssics fruit del seu passat noucentista. L'edifici, destinat a habitatges de lloguer, el va construir per la seva mare.

Edifici de grans dimensions situat en el xamfrà del passeig de Gràcia i el carrer Rosselló. Consta de planta baixa, sis pisos, àtic i sobreàtic. La planta està dividida en 5 blocs que funcionen de forma autònoma com a edificis entre mitgeres que donen al carrer i al pati interior d'illa, excepte el del xamfrà que adopta la forma triangular. Les façanes es distribueixen mitjançant eixos verticals on s'obren unes austeres finestres quadrangulars. El pla del mur es veu trencat per unes tribunes que sobresurten marcant aquests eixos verticals i que donen d'un joc volumètric a la façana. El mur de l'àtic i el sobreàtic estan enretirats respecte al pla de la façana, excepte en el xamfrà on s'obren tres finestres d'arc de mig punt i dues fornícules buides entre elles, herència del passat noucentista de l'arquitecte. La façana està revestida de marbre rosa de Portugal a la planta baixa i de pedra artificial de color beix a la resta de parament. El projecte consistia en la reforma i ampliació de tres edificis preexistents. En una de les cases és total mentre que en les altres dos només va afegir dues plantes més. L'arquitecte va fer una remodelació completa de les façanes per donar una visió unitària del conjunt. Aquest edifici també és conegut com "La Punyalada" per un famós cafè restaurant, lloc de reunió d'artistes, situat als baixos del xamfrà fins al 1998.