Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2026 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2026 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
ETSAB
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Títol d’arquitecte: 20 d’agost de 1923. Considerat una de les figures rellevants a la dècada dels anys trenta, va mostrar una ferma oposició per l’avantguarda racionalista personificada en el grup GATCPAC. És de destacar les seves aportacions als diaris de l’època , a la revista Arquitectura i Urbanisme, així com les seves pròpies produccions teòriques. Va ser l’últim president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, i fou membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Entre les seves obres compten la cripta de l’església de Pompeia, el convent dels caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors.
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (10)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (11)
-
Habitatges Magdalena de Barberà Vergés
Pere Benavent de Barberà Abelló
Edifici entre mitgeres situat al barri de l'Antiga esquerra de l'Eixample. Consta de planta baixa i sis pisos amb coberta plana. A la planta baixa s'obren 3 grans portes, la central es correspon amb el portal d'accés a l'edifici i els laterals a locals comercials; en aquest nivell el parament està arrebossat i pintat excepte la porta on són visibles els carreus de pedra. Els nivells superiors es distribueixen en quatre eixos longitudinals on s'obren portes rectangulars que donen a balcons; es combinen els balcons rectangulars, amb molt poca volada, amb d'altres més grans de forma de mig hexàgon. Als dos eixos laterals la façana sobresurt lleugerament per fer la forma de grans pilastres rematades per timpans triangulars buits; la darrera obertura d'aquestes pilastres en comptes de tenir llinda són d'arc de mig punt. El parament és de maó vist amb perfil arrodonit en els brancals de les obertures, i les baranes dels balcons són tubulars. Aquesta és la casa més antiga de Pere Benavent de Barberà que entronca amb el corrent racionalista i en ella encara són visibles elements clàssics fruit del seu passat noucentista. L'edifici, destinat a habitatges de lloguer, el va construir per la seva mare. -
Casa Anna Maria Torras Riviere
Pere Benavent de Barberà Abelló
Pere Benavent seguia els principis constructius de la seva època, però, alhora, se'n distanciava. Estava en contra del maquinisme, perquè pensava que era contrari a la integritat moral i espiritual de la població, però feia una aposta per la sinceritat constructiva i la funcionalitat, negant tota mena d'ornamentació afegida. El 1934, preocupat per la durabilitat de les obres, va publicar el manual ‘Com he de construir’, on recopilava la tradició constructiva catalana. El 1939 ho va traduir al castellà: ‘Cómo debo construir: Manual práctico de construcción de edificios’. La casa Torres ocupa un solar en forma de V que dona a dos carrers oposats. L'accés es produeix per un dels dos carrers, i condueix al nucli vertical que està situat al vèrtex. La distribució de quatre habitatges per replà, dos a cada façana, segueix un esquema molt semblant al del carrer del Rosselló de Josep Lluís Sert, amb les dues façanes iguals perquè expressen la mateixa distribució en planta. Tot i això, el llenguatge arquitectònic de les façanes és molt diferent del del GATCPAC. Es tracta d'un tipus de construcció més sòlida i perdurable en el temps, substitueix l'estuc de les façanes per murs de maó vist, i tanca les finestres amb finestrons de xapa d'acer. -
Casa Jacint Esteva
Pere Benavent de Barberà Abelló
Edifici de grans dimensions situat en el xamfrà del passeig de Gràcia i el carrer Rosselló. Consta de planta baixa, sis pisos, àtic i sobreàtic. La planta està dividida en 5 blocs que funcionen de forma autònoma com a edificis entre mitgeres que donen al carrer i al pati interior d'illa, excepte el del xamfrà que adopta la forma triangular. Les façanes es distribueixen mitjançant eixos verticals on s'obren unes austeres finestres quadrangulars. El pla del mur es veu trencat per unes tribunes que sobresurten marcant aquests eixos verticals i que donen d'un joc volumètric a la façana. El mur de l'àtic i el sobreàtic estan enretirats respecte al pla de la façana, excepte en el xamfrà on s'obren tres finestres d'arc de mig punt i dues fornícules buides entre elles, herència del passat noucentista de l'arquitecte. La façana està revestida de marbre rosa de Portugal a la planta baixa i de pedra artificial de color beix a la resta de parament. El projecte consistia en la reforma i ampliació de tres edificis preexistents. En una de les cases és total mentre que en les altres dos només va afegir dues plantes més. L'arquitecte va fer una remodelació completa de les façanes per donar una visió unitària del conjunt. Aquest edifici també és conegut com "La Punyalada" per un famós cafè restaurant, lloc de reunió d'artistes, situat als baixos del xamfrà fins al 1998.
Bibliografia (36)
Rutes i Apunts (4)
-
Apunts 4
