Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Pere Benavent de Barberà Abelló

Memòria

Títol d’arquitecte: 20 d’agost de 1923. Considerat una de les figures rellevants a la dècada dels anys trenta, va mostrar una ferma oposició per l’avantguarda racionalista personificada en el grup GATCPAC. És de destacar les seves aportacions als diaris de l’època , a la revista Arquitectura i Urbanisme, així com les seves pròpies produccions teòriques. Va ser l’últim president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, i fou membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Entre les seves obres compten la cripta de l’església de Pompeia, el convent dels caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Torres

    Pere Benavent de Barberà Abelló

    Pere Benavent seguía los principios constructivos de su época, pero, a su vez, se distanciaba de ella. Estaba en contra del maquinismo, porque pensaba que era contraria a la integridad moral y espiritual de la población, sin embargo, hacía una apuesta por la sinceridad constructiva y la funcionalidad, negando todo tipo de ornamentación añadida. En 1934, preocupado por la durabilidad de las obras, publicó el manual Com he de construir, donde recopilaba la tradición constructiva catalana. En 1939 lo tradujo al castellano: Como debo construir: Manual práctico de construcción de edificios. La casa Torres ocupa un solar en forma de V que da a dos calles opuestas. El acceso se produce por una de las dos calles, y conduce al núcleo vertical que está situado en el vértice. La distribución de cuatro viviendas por rellano, dos a cada fachada, sigue un esquema muy parecido al de la calle Rosselló de Josep Lluís Sert, con las dos fachadas iguales porque expresan la misma distribución en planta. Sin embargo, el lenguaje arquitectónico de las fachadas es muy distinto al del GATCPAC. Se trata de un tipo de construcción más sólida y perdurable en el tiempo, sustituye el estuco de las fachadas por muros de ladrillo visto, y cierra las ventanas con postigos de chapa de acero
  2. Casa Jacint Esteva

    Pere Benavent de Barberà Abelló

    Casa Jacint Esteva

  3. Nous Pavellons de l'Institut Pere Mata

    Pere Benavent de Barberà Abelló

    Nous Pavellons de l'Institut Pere Mata

Bibliografia