-
110 Rooms
MAIO, Maria Charneco Llanos, Alfredo Lérida Horta, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà
Aquest projecte neix de la radicalització de tot el que ens semblava valuós de la tradició tipològica domèstica de l'Eixample barceloní. Així, les plantes tipus es formalitzen seguint la distribució d'habitacions iguals (o gairebé iguals) que tradicionalment va caracteritzar l'habitatge de finals del s. XIX de la zona. Habitatges que han vist modificat el seu ús al llarg de les dècades sense canvis substancials. Un sistema aparentment rígid que, no obstant això, ha permès canviar el seu ús en el curs del temps. Entenent aquesta condició tipològica, l'edifici d'habitatges s'ha concebut com un sistema d'habitacions en el qual cada apartament pot ser ampliat o reduït -afegint o restant peces- per a respondre a les necessitats futures dels seus habitants. Amb aquesta flexibilitat en ment, les habitacions tenen dimensions similars permetent eliminar qualsevol tipus de jerarquia espacial i predeterminació del programa. Cada pis pot ser definit i reprogramat segons convingui, fins i tot la posició de la cuina pot variar. Aquesta flexibilitat és possible gràcies a la situació dels banys, on es concentren les instal·lacions verticals que poden connectar amb totes les habitacions. Inicialment, cada planta es divideix en 4 apartaments de 5 habitacions connectades entre si sense necessitat de passadís. La cuina es col·loca en el centre, les altres habitacions es poden utilitzar, indistintament, com a dormitoris, estudis o sales d'estar. La planta baixa, per part seva, reinterpreta els vestíbul tradicionals i populars de l'Eixample, on els marbres i els grans espais defineixen el lloc de recepció i representació. A manera de grans objectes habitables, els mobles tradicionals es transformen aquí en volums petris col·locats enmig d'un gran espai obert. Els patis interiors descoberts permeten la ventilació natural i, literalment, converteixen la planta baixa en una extensió del jardí i del carrer, on plou. Una cosa similar ocorre amb la façana, on la composició arquetípica tradicional ha estat directament replicada. La façana es proposa seguint una relectura directa de l'arquitectura “ordinària” i tradicional de l'eixample de Cerdà, en el qual predominen els estucs de calç amb motius decoratius, les obertures verticals, els balcons i les persianes de llibret.2013 - 2016
-
Jardí Interior 110 Rooms
MAIO, Beatriz Borque Badenas, Maria Charneco Llanos, Alfredo Lérida Horta, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà
El projecte crea un jardí a l'interior d'illa a nivell de carrer. Els requeriments inicials són els de crear una atmosfera agradable tenint en compte els condicionaments físics i generar una lectura contínua des de l'interior de l'edifici fins al pati. La planta baixa i el pati plantegen una seqüència d'elements geomètrics que marquen els diferents ritmes del recorregut i l'estar. El volum petri en marbre passa a ser substituït pel volum vegetal. La llum natural i la forma en com es va fent present a poc a poc, sempre amb el referent a la fi de jardí obert, és part important d'aquest trànsit. La introducció de la vegetació comença per una caiguda de vegetació des d’una jardinera ubicada a la planta primera que filtra la llum que entra a l’interior del vestíbul. Un cop fora, es genera un passadís vegetal gràcies a una tanca que tanca les terrasses de planta baixa formant un cub vegetal. El següent pas és un cercle de grava traçat sobre el paviment de marbre potenciat amb arbrat de diferents ports. Les espècies vegetals barregen el full caducifòlia amb la perenne creant diferents sensacions. Finalment, i com a transició dels dos nivells de pati, es col·loca la piscina hexagonal. En aquest cas, la vegetació tanca l'espai en el perímetre creant un fons perenne i amb cert caràcter tropical. La vegetació juntament amb els materials d'urbanització es veuen sotmesos a aquest trànsit del que canviant al fix generant diferents atmosferes o habitacions dins el lloc. Aquestes habitacions tenen elements complementaris com la rampa, la dutxa o el cilindre de la xemeneia. Els colors de l'arquitectura es complementen amb el verd de les plantes, gairebé sempre jugant amb el groc del marbre, el verd i el blanc de gresite. Al jardí, els colors de la vegetació són els predominants: la floració rosa i lila a principis de primavera, el verd brillant de les primeres fulles del Parthenocissus a les parets de jardí que tornen a cobrir-poc a poc després de l'hivern, el verd intens de l'estiu, els tons groguencs i ataronjats de fons durant la tardor i les branques nues a l'hivern.2014 - 2017