Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Beatriz Borque Badenas

Memòria

Beatriz Borque, nascuda el 28 de febrer del 1978 a Barcelona, és arquitecta i paisatgista. Estudia a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) on es gradua com a arquitecta l’any 2005. Els estudis de paisatgisme els realitza entre la mateixa escola d’arquitectura (ETSAB), l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) i l’École National Supérieure de Paysage de Versailles (ENSP) on es gradua com a paisatgista l’any 2011. Després d’haver col·laborat ens diversos estudis d’arquitectura com Alfredo Arribas Arquitectos Asociados o de paisatgisme com Arquitectura Agronomia, inicia la seva pràctica professional en arquitectura i paisatgisme amb Miquel Mariné, alhora que també treballa com a arquitecta paisatgista en associació amb altres estudis d’arquitectura. Dins de la seva obra destaquen el Jardins Antònia Vilàs a la Barceloneta realitzats l’any 2018 conjuntament amb Miquel Mariné; el pati jardí per a un edifici de 110 habitacions al carrer Provença de Barcelona realitzat conjuntament amb l’estudi d’arquitectura MAIO, Premi FAD d’Arquitectura de l’Opinió l’any 2017; o el paisatgisme per a l’hotel Wittmore. Actualment està treballant en diversos projectes d’arquitectura i paisatgisme. A més de la seva pràctica professional a l’estudi també treballa en l’àmbit teòric i acadèmic. L’any 2009 va coordinar i documentar l’exposició Arquitectures sense Lloc, així com el seu catàleg, sobre arquitectura catalana des de l’any 1968 fins al 2008 que ha desaparegut o que no s’ha arribat a construir mai elaborant així una nova mirada sobre la història més recent de l’arquitectura catalana, i que va tenir lloc a l’Arts Santa Mònica l’any 2009. Exerceix la docència a l’Escola ESDISabadell (Ramon Llull) donant classes de projectes d’espais exteriors; ha participat com a moderadora en diverses Taules rodones sobre arquitectura; i col·labora regularment amb la revista The Plant escrivint articles sobre jardins i paisatgistes.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Jardí Interior 110 Rooms

    MAIO, Beatriz Borque Badenas, Maria Charneco Llanos, Alfredo Lérida Horta, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà

    Jardí Interior 110 Rooms

    El projecte crea un jardí a l'interior d'illa a nivell de carrer. Els requeriments inicials són els de crear una atmosfera agradable tenint en compte els condicionaments físics i generar una lectura contínua des de l'interior de l'edifici fins al pati. La planta baixa i el pati plantegen una seqüència d'elements geomètrics que marquen els diferents ritmes del recorregut i l'estar. El volum petri en marbre passa a ser substituït pel volum vegetal. La llum natural i la forma en com es va fent present a poc a poc, sempre amb el referent a la fi de jardí obert, és part important d'aquest trànsit. La introducció de la vegetació comença per una caiguda de vegetació des d’una jardinera ubicada a la planta primera que filtra la llum que entra a l’interior del vestíbul. Un cop fora, es genera un passadís vegetal gràcies a una tanca que tanca les terrasses de planta baixa formant un cub vegetal. El següent pas és un cercle de grava traçat sobre el paviment de marbre potenciat amb arbrat de diferents ports. Les espècies vegetals barregen el full caducifòlia amb la perenne creant diferents sensacions. Finalment, i com a transició dels dos nivells de pati, es col·loca la piscina hexagonal. En aquest cas, la vegetació tanca l'espai en el perímetre creant un fons perenne i amb cert caràcter tropical. La vegetació juntament amb els materials d'urbanització es veuen sotmesos a aquest trànsit del que canviant al fix generant diferents atmosferes o habitacions dins el lloc. Aquestes habitacions tenen elements complementaris com la rampa, la dutxa o el cilindre de la xemeneia. Els colors de l'arquitectura es complementen amb el verd de les plantes, gairebé sempre jugant amb el groc del marbre, el verd i el blanc de gresite. Al jardí, els colors de la vegetació són els predominants: la floració rosa i lila a principis de primavera, el verd brillant de les primeres fulles del Parthenocissus a les parets de jardí que tornen a cobrir-poc a poc després de l'hivern, el verd intens de l'estiu, els tons groguencs i ataronjats de fons durant la tardor i les branques nues a l'hivern.
  2. Jardins Antònia Vilàs

    Beatriz Borque Badenas, Miquel Mariné Núñez

    Jardins Antònia Vilàs

    Els jardins Antònia Vilàs es troben al barri de la Barceloneta, en un solar que limita amb els carrers de Balboa i Ginebra, i dos edificis residencials. L’Ajuntament de Barcelona planteja crear un nou espai públic mitjançant un procés de participació ciutadana. Fruït del mateix es genera un programa de necessitats i els primers esboços del projecte. Les sessions de participació serveixen per definir el caràcter nou d’ aquest espai. Aquest ha de ser un jardí on hi hagi espais de joc, espais per estar, una font i un recinte on diverses cooperatives del barri puguin plantar un hort. A la suma de requeriments per part dels veïns s’afegeixen els condicionants dels serveis tècnics de l’Ajuntament com l’accessibilitat de persones i vehicles de manteniment i altres; la relació respecte els edificis veïns, tant des del punt de vista de les visuals del jardí cap a l’edifici com dels habitatges cap al jardí; i altres condicionants ambientals propis del lloc com l’assoleiament i la topografía. Amb totes aquestes premises, el projecte es planteja com una successió d’espais d’escala més petita on tota una sèrie d’elements susceptibles de ser elements de joc i dissenyats expressament es col·loquen estratègicament dins aquest solar allargat. Aquesta successió d’espais van configurant un recorregut de paviment de formigó en zigzag que creua tot el jardí i va de carrer a carrer, fent tot el jardí accessible. Els diferents episodis tenen la voluntat de recrear possibles seqüències i experiències que es puguin tenir en un jardí. Les escenes es construeixen de diverses maneres, ja sigui a partir de la vegetació; de les catifes del paviment tou en sauló, sorra o terra; dels diversos elements metàl·lics; de topografies en cautxú que sorgeixen del terra; de roques reals que passen d’estar varades sobre la sorra a pujar per una paret de formigó esgarrapada; o d’un futur sostre vegetal suportat per dos pòrtics en creu. El disseny de l’espai a través del joc ens permet crear una nova concepció de l’espai públic on els diversos elements que el conformen no hagin de tenir necessàriament una única funció definida i on els diversos elements puguin ser usats diferentment pels diferents usuaris. Pretén ser en aquest sentit un al·legat de l’espai públic com un lloc on infants i adults es puguin trobar i viure experiències lliurement. La vegetació és un dels materials més importants i presents en el lloc per tal de potenciar el caràcer de jardí, sempre sota la premisa que l’ús de la vegetació no ens invalidi l’ús de l’espai. És per aixó que les catifes de vegetació están estratègicament col·locades per tal de crear les diferents atmòsferes de les escenes. En el cas dels límits longitudinals de l’espai, un seto vegetal corregut conformat per eugènies, magraners, xoÍssies i codony japonès ens separa dels edificis residencials. La vegetàcio aèria majoritàriament caduca tal com els arbres (tamarius i sòfores), la palmera (palmera pindó) i la pérgola vegetal formada per glicina i bignonia, filtrarà la llum solar i generarà en el propers anys, a part de privacitat respecte visions des de dalt, una bona atmòsfera en el jardí. El cromatisme del jardí varia al llarg de tot l’any potenciant així la idea d’episodis diferents gràcies a la vegetació. Espècies de fulla caduca o amb coloració a les seves fulles com la forsÍtia, la glicina o la nandina són un exemple. El cromatisme donat per la vegetació se suma al dels dels elements i paviments del jardí on els colors hi són presents.