-
Can Gallart
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí. Utilitza el desnivell de terreny i presenta diferents alçades al davant i al darrera. La façana del carrer consta de planta baixa i golfa, mentre la façana del darrera té tres pisos. Té planta complexa amb cossos rectangulars que sobresurten i teulada composta. De la façana sobresurt una petita torre amb coberta a dues vessants. Té forjats amb treballs sinuosos. La casa està pintada de blanc i té decoració de ceràmica amb alternances de blanc i blau formant franges horitzontals. La teulada segueix la mateixa combinació. Hi ha un medalló de ceràmica amb l'escena de la Verge i el Nen. El Figaró és una població amb tradició estiuejant des de finals del segle XIX i principis del segle XX, potenciat per l'existència del ferrocarril que facilità l'accés des de Barcelona. La seva estètica és propera al Noucentisme tot i que utilitza alguns elements de tipologia Modernista. Es desconeix la datació exacte de la casa i el seu autor.1908
-
1921
-
Casa Orpí
Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Aquesta casa de vacances està situada a un terreny molt alt del Figaró, amb unes vistes extraordinàries sobre tota la vall del Congost. El pendent, el solejament i les vistes van recomanar fer una casa lineal seguint una mica les corbes de nivell. El moviment de terres necessari per situar la casa i el garatge es va aprofitar al màxim cobrint tots dos edificis amb terrat "a la catalana", de manera que s'obtenen pràcticament els dos únics espais plans de tot el jardí. Aquests terrats empalmen insensiblement amb el terreny i només les roques i la mateixa vegetació natural serveixen de límit entre ells. La major part de parets estan fetes segons la tècnica tradicional de la regió: maçoneria amb pedra ordinària i trossos de maó, amb els cantons també de maó. A l'exterior a més de la maçoneria, s'ha utilitzat el formigó a les baranes, a la protecció de les guies de les persianes corredisses i als topalls d'aquestes persianes. On el formigó va haver de ser posteriorment foradat per a la fixació de la barana metàl·lica, es va superposar una peça ceràmica vidrada de color caramel, en inclinació de 45º per tapar el forat i els desperfectes del formigó. Tota la fusteria de l'obra, tant l'interior com l'exterior, és de pi envernissat en color natural. El paviment és de peces de mosaic hidràulic alternant el blanc i el negre. Tots els mobles són sèries normals fabricats per "Best-form", "Aresta", i "H-mobles", o pertanyen a l'artesania popular de Catalunya. Les parets interiors o són de maçoneria o van revocades i pintades al tremp en color blanc, excepte el volum central de la xemeneia que és de color vermell pompeià. Les instal·lacions elèctriques sobre les parets de maçoneria van sense encastar en tub de ferro. Tota la jardineria s'ha tractat amb l'intent de deixar la muntanya gairebé al seu estat natural.1962