COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

En Imatges

Veure totes les imatges

  • MBM Arquitectes

  • MBM Arquitectes

  • MBM Arquitectes

  • MBM Arquitectes

Memòria

Evolució de l'estudi Martorell-Bohigas, fundat l’any 1951 per Oriol Bohigas (1925) i Josep Martorell (1925), els quals van ser membres del Grup R. Amb la incorporació l’any 1962 de David Mackay (1933) ba passar a ser l'estudi MBM. Guardonats amb nombrosos premis, tals com el ciutat de Barcelona l’any 2000 o diversos premis FAD. De la seva extensa obra trobem l’edifici Escorial (1955), la Mutua Metalúrgica de Seguros (1959), obra l’Edifici Pallars 301-319 (1960) o l’escola Thau (1975)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (108)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (146)

  1. Habitatges Navas de Tolosa 296

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges Navas de Tolosa 296

    El plantejament econòmic del projecte obligava al màxim aprofitament del solar, situant en planta el nombre més gran possible d'habitatges de 60 a 70 metres quadrats de superfície cadascun. Va ser, doncs, necessari fer un cos volat, pràcticament al voltant de tota la línia de façana del solar. Donada la inclinació a 45 graus de la zona del xamfrà i la necessitat de mantenir als habitatges un paral·lelisme de crugies, el cos volat del xamfrà, avança amb suports a 45 graus. Aquesta exigència purament constructiva és precisament allò que dóna tot el joc expressiu del formigó armat de la planta baixa. Sobre aquesta base de formigó que constitueix la planta baixa i els semisoterranis, es recolzen els murs de maó vist, amb tendència a ser absolutament massissos a la zona orientada més al nord i oberts a la sud. La rematada de la casa es fa amb una coberta de teula que aprofita al màxim les possibilitats d'edificació que ofereixen les ordenances municipals de Barcelona, ​​i es correspon clarament a l'estructura en planta i evita el desordre volumètric consavit que provoquen els àtics i sobreàtics reculats . A la façana només s'utilitza el maó, el formigó i la ceràmica. El maó als paraments massissos. El formigó als suports de planta baixa i els canals de la coberta. La ceràmica vidriada, en qualitats i dibuixos tradicionals de Catalunya, en el revestiment d'elements sense acabat propi: sofita de les volades, faixa extrema dels forjats de sostre, ampits de finestres i balcons, etc. Les baranes dels balcons són de passamà de ferro, utilitzant el sistema tradicional del "tirabussó" retorçat en fred. És un sistema que, independentment del possible valor decoratiu, té l'avantatge d'augmentar segons l'eix feble el moment d'inèrcia del passamà, amb la qual cosa, tot i utilitzar seccions petites, es rigiditza prou en tots dos sentits. Les caixes de les persianes aclaparables són uns simples davantals de granit artificial de color rosa, recolzats sobre el mur mitjançant unes orelles solidàries del mateix material. Als interiors de vestíbuls i caixes d'escala s'ha deixat el totxo vist amb vernís brillant. Els paviments d'entrades i escales són de marbre blanc. La il·luminació es fa amb simples globus de vidre opal i llums de mina amb protecció de reixa i vidre encastades als murs.

  2. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Habitatges Navas de Tolosa 296

  3. Projecte i Direcció d'una Casa de 27 Habitatges Lepant I

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Projecte i Direcció d'una Casa de 27 Habitatges Lepant I

    Sobre els fonaments de formigó ciclopi s'aixequen les parets de maó ceràmic pres amb morter de ciment Portland. Els forjats de pis seran lloses de formigó armat alleugerides amb elements ceràmics. La totalitat de façanes seran de maó vist quedant els pisos marcats per una faixa de formigó als murs vaixells de càrrega; cada tres plantes es construirà un cèrcol de formigó armat que quedarà vist a façana. La coberta de l'edifici serà un terrat a la catalana enrajolada amb rajola mecànica. La totalitat dels habitatges seran enrajolats amb mosaic hidràulic 25x25cm. L'entrada i escala serà íntegrament de granit artificial polit. Els paraments verticals dels patis seran revestits amb estuc arrebossat. Els paraments horitzontals i verticals interiors seran enguixats i pintats al tremp. Els sanitaris i cuines portaran un sòcol de rajola blanca i la resta es pintarà a l'esmalt. Els aparells sanitaris seran de porcellana de primera qualitat. La fusteria serà de primera qualitat i es pintarà a l'esmalt l'interior i l'oli l'exterior.

  4. Bloc de Pisos Via Augusta - Muntaner

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Bloc de Pisos Via Augusta - Muntaner

    El punt de partida del programa era el projecte d'un grup d'habitatges d'una superfície de l'ordre dels 200 m2., en una zona cèntrica de Barcelona, ​​en un solar formant cantonada i pràcticament orientat al migdia. Segons l'esquema tradicional que correspon al tipus de vida de l'alta burgesia del país: zones de dia, nit i serveis amb la coneguda independència de circulacions. La façana va ser projectada amb dues idees fonamentals, és a dir: l'adequació formal exacta a una determinada tecnologia i l'intent de reduir i minimitzar l'escala excessiva del conjunt. Pel que fa a la primera idea, cal indicar que la façana forma una pantalla independent de tot l'edifici, amb estructura sustentant pròpia. Això es va fer perquè, atesa l'actual baixa qualitat de la mà d'obra a la construcció, va semblar interessant assajar aquesta independència, que permet dedicar a la feina més compromesa de la façana un sol equip especialitzat durant un temps mínim. Del sòl arrenquen una sèrie de pilars encarats amb el mòdul estructural de tot l'edifici. D'aquests pilars arrenca una lleugera estructura metàl·lica que sosté tota la façana. galeries. A aquestes reculades correspon, lògicament, un pilar en planta baixa, sobre el qual se situa una petita estructura en triangle que sosté aquestes reculades. De l'estructura metàl·lica de façana es pengen en sec les peces de pedra que constitueixen la barana i la tapa dels enrotllaments de les persianes que tanquen exteriorment totes les terrasses. Aquestes peces es posen al màxim, excepte als punts on passa l'estructura, on seria pràcticament impossible. Per tapar aquests punts, se superposen unes tapajuntes de pedra artificial blanca. La longitud d'aquests tapajuntes varien segons que tapin només fins al gruix del forjat o fins al gruix de la jàssera en voladís que sosté aquest forjat. A les dues baranes superiors, que no tenen cap protecció contra l'aigua de pluja, es posen altres tapajuntes a la unió de cada peça. Pel que fa a la segona idea, es va considerar que, per un mínim de continuïtat de l'ambient urbà, calia reduir amb detalls una altra escala, l'escala excessiva del bloc. En general, una part molt important de l'arquitectura moderna peca d'oferir al contacte i a la vista immediata de l'home un tipus de superfícies i textures pensades per a una visió no tan propera o segons un procés de disseny massa abstracte, massa compost sobre el dibuix del projecte. La preocupació contra aquest fet ha estat bàsica a l'obra que ens ocupa, encara que no estem gaire segurs dels resultats positius obtinguts, perquè potser encara l'escala general del bloc sembla dominar d'una manera excessiva.

  5. 34 Habitatges Camèlies 54-56

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    34 Habitatges Camèlies 54-56

    Aquest projecte té per objecte la construcció d'un immoble amb 33 habitatges al solar que "Habitatges Comtal, Cooperatiu d'Habitatges Protegits" posseeix als núms. 56-54 del carrer Camèlies de Barcelona. La construcció s'ajustarà a les indicacions següents i als plànols i detalls que constitueixen aquest expedient: Els fonaments seran de formigó ciclopi; els murs de maó ceràmic; els forjats de pis de formigó alleugerit amb elements ceràmics. Els paraments de tancament de la façana principal seran de maó amb cambra daire i els de la façana posterior de maó vist. La façana principal alternarà una estructura de formigó armat amb uns massissos revestits de rajola. L'escala serà de formigó armat i portarà un aplacat de marbre aglomerat en esglaons i replans i els paraments laterals es deixaran de maó vist. Els habitatges s'enrajolaran amb mosaic hidràulic de color llis de 30 x 30 cm. Els paraments interiors dels habitatges s'enguixaran a bona vista i pintaran al tremp. La fusteria serà de fusta de bona qualitat i els buits de les façanes es tancaran amb fusteria metàl·lica. Als buits de façana principal es disposaran persianes aclaparables; els altres domitoris portaran volets. A les cuines i banys es col·locarà un sòcol de rajola blanca 15 x 15 i la resta i la totalitat de les dependències es pintaran al tremp picat. Els materials de construcció a emprar seran els següents: ciment 135 Tm.; calç 27 Tm.; guix 92 Tm.; grava i sorra 600 m3.; maons 800 m3.; teules 125 m2.; fusta 30 m3.; ferro en estructura 16 Tm.; ferro en altres elements 2,7 Tm. i conductors elèctrics 54 kg.

  6. Edifici d'Habitatges en Cooperativa Lepant II

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Edifici d'Habitatges en Cooperativa Lepant II

    La idea fonamental del projecte és agrupar una sèrie de vivendes de petita superfície al voltant d'un ampli pati central, donant a aquest pati, no el caràcter d'un simple pou de ventilació, sinó un espai de convivència i circulació. La forma d'aquest pati és la que simplement resulta de col·locar els mateixos tipus d'habitatges en successió ordenada, seguint aproximadament les línies del solar. Aquest espai resultant s'ha tractat amb l'intent d'obtenir un cert ambient de plaça urbana. Així, els diferents compartiments s'han fraccionat i diferenciat, intentant una fluent continuïtat d'espais, de manera que mai no apareguin alhora els seus límits definitius, amb la qual cosa es té una mica la renovació de la continuïtat d'un carrer o d'una successió de petites places. Així mateix, al compartiment més ampli, s'ha situat una petita font, que formalment recorda alguns elements tradicionals dels nostres pobles i que centra una possible vida comunitària del conjunt. A banda d'aquestes consideracions d'ordre psicològic, aquest espai central serveix per al joc de nens, les reunions dels copropietaris agrupats en cooperativa, etc. La resta del projecte està gairebé supeditat totalment a aquesta idea fonamental. Dues consideracions més a tenir en compte són: La necessitat d'utilitzar un tipus d'habitatge que ja estava experimentat amb èxit en aquesta mateixa organització cooperativa i el desig d'utilitzar fins a les últimes conseqüències un sistema constructiu molt simple i econòmic (paret de maó vist i estructura inferior de formigó armat). Aplicant aquests tres criteris, la resta del projecte es va resoldre gairebé automàticament. La façana, sobretot, és un resultat gairebé no meditat. Segurament, fins i tot, excessivament no meditat, perquè potser té massa aridesa, i un punt d'insultant menyspreu a les possibles qualitats formals del carrer.

  7. Fàbrica PIHER Badalona (Fase 2)

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Fàbrica PIHER Badalona (Fase 2)

    Està situat paral·lelament a l'anterior, té igualment cinc naus, en aquest cas de 45 m de llargada i es desenvolupa a diferents nivells. Les dues naus situades al nord tenen dues plantes, les dues situades al sud, quatre i la central, una sola. Aquesta disposició permet l'obtenció d'una bona il·luminació natural, perquè cadascun dels cossos assoleix una profunditat màxima de 20 m, amb vidrieres a ambdues cares i la planta inferior es pot il·luminar. cenitalment pel centre. Amb aquesta disposició es pot prescindir del sistema de coberta utilitzat a l'edifici anterior on tota la llum de dia havia d'entrar-hi. El nou edifici ha estat construït amb tècniques anàlogues a l'anterior: estructura portant de formigó armat, estructura de coberta metàl·lica, murs de maó a cara vista i finestrals de formigó. des de les sales de treball. El sistema d'accessos verticals s'obté per una torre annexa al nou edifici, al tester 0 de la nau central, dins l'espai que aquest separa de l'anterior. elevador i , defasats en altura segons els trams d'escala, els serveis sanitaris. Aquesta torre constitueix un element singular en el conjunt i precisament per la singularitat que representa la responsabilitat de la direcció de l'empresa a el pla més alt d'aquesta torre s'ha disposat a l'espai de treball d'aquesta direcció en una posició dominant. que és l'atomitzador corresponent al procés de fabricació de les ceràmiques tècniques. L'ampliació d'aquest edifici, pensat inicialment per a una sola planta, ha exigit una solució d'escales perimetrals per obtenir els accessos a les plantes superiors. L'antiga coberta, de lleugeríssimes pendents, ha quedat inclosa a l'interior del nou volum, com ho acusen unes fissures horitzontals als paraments de façana. Aquests paraments s'han seguit tractant, com en el moment inicial, amb petites obertures prodigades al ritme que exigeix ​​la funció de l'espai interior. que són els accessos generals al conjunt industrial de PIHER.

  8. Grup d'Habitatges al Polígon Milans del Bosch

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Grup d'Habitatges al Polígon Milans del Bosch

    La distribució de blocs que es va donar com a definitiva en aquesta illa, després d'unes converses amb els arquitectes de l'obra, consistia en un element en direcció E6 de 10 plantes i 5 elements en direcció N-S de 5 plantes. Quan es procedia al replanteig definitiu de l'obra, es van plantejar més clars i definitius els dubtes sobre la validesa d'aquest tipus d'ordenació. Es va comprovar que el formalisme d'uns blocs paral·lels era en aquest cas incongruent i que s'hi ocupava inútilment tot el solar, sense possibilitat de crear un ambient realment urbà. D'acord amb els mateixos tècnics de la comissió, es va convenir una lleugera modificació del pla que, malgrat la poca importància, feia canviar totalment el concepte urbanístic del conjunt. Dos dels cinc blocs situats a la direcció E-O es van unir formant un de sol i es va col·locar en direcció N-S. Només amb això, es va eliminar la successió de xicotets espais rectangulars i es va formar una gran plaça central de 85x40m. que, com a element urbà fonamental, ha vitalitzat el conjunt. Aquesta plaça s'ha tractat, seguint aquest mateix criteri, amb elements i textures molt urbanes: Una font de formigó al centre, dues zones d'arbrat simètric (plàtans), uns espais pavimentats i una successió de bancs que determinin espais de repòs, tertúlies i jocs. Els blocs de cinc plantes disposen de diverses escales amb dos habitatges per replà. Són de maó i coberta de teula, amb cèrcols i canals de formigó. Cada bloc presenta en el tractament de façanes alguna alteració de ritmes o algun element accessori que el personalitza (baranes massisses, alternança de buits, etc.). El conjunt comprèn 230 habitatges. No hi ha cap servei ni comerç perquè no estaven previstos a l'ús d'aquesta parcel·la ja que, segons el pla general, es concentren en un proper nucli comercial que serveix tot el polígon. Cade habitatge té 75m2. En la distribució s'ha intentat concentrar molt les instal·lacions sense perdre la independència de circulacions entre els dormitoris i la neteja. El menjador i la cuina s'uneixen en un únic ambient, però es manté la cuina i aïllada visualment.

  9. Habitatges Freixa 46

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges Freixa 46

    L'edifici projectat es compon de soterranis amb un local comercial i serveis comuns, planta baixa amb un local comercial, un habitatge i entrada als habitatges, quatre pisos, àtic i sobreàtic amb dos habitatges per planta. La façana serà íntegrament de maó vist amb balcons i estructura revestits de granit artificial. Els murs seran de maó ceràmic en part substituïts per una estructura reticulada de formigó armat a la planta comercial. Els sostres seran ceràmics de tipus degudament aprovats per la Direcció General dArquitectura. La coberta serà terrat a la catalana sobre envans conillers. La distribució interior serà amb envans de panderet de maó buits. L'escala, farcits i entreda seran de granit artificial. Als habitatges, el paviment serà de mosaic hidràulic llis de 25 x 25cm. Els paraments interiors verticals i els sostres seran enguixats a bona vista i pintats al tremp en colors clars a triar per la Direcció facultativa. Els materials a emprar seran els següents: 126 Tm ciment; 31,50 Tm calç; 110 Tm. guix; 700 m3, grava i sorra; 952 m3, maons; 44 m3, fusta; 19 Tm, ferro en estructura; 3 Tm ferro en altres elements i 63 kg de conductors elèctrics.

  10. Habitatges Bori i Fontestà

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges Bori i Fontestà

    L'edifici projectat es compon de soterrani destinat a serveis comuns, planta baixa amb dos locals comercials, un habitatge i entrada comuna a habitatges i locals comercials, entresòl amb un local comercial, set pisos i àtic amb dos habitatges per planta, que resumeixen en total tres locals comercials i quinze habitatges. La façana serà una estructura de ferro laminat amb baranes i jardineres de fulget i persianes venecianes graduables i enrotllables per donar lloc a uns terrenys de qualitat, assolellats i arrecerades de les vistes properes. Els murs seran de maó ceràmic substituïts en part per una estructura de ferro laminat a la planta baixa ia la crugia de façana de tot l'edifici. Els sostres seran ceràmics de tipus degudament aprovats per la Direcció General dArquitectura. La coberta serà terrat a la catalana sobre envans conillers. La distribució interior serà amb envans de panderet de maó buit. L'escala, els replans i l'entrada seran de granit artificial. Als habitatges, el pAviment serà de mosaic hidràulic llis de 25x25cm. Els paraments interiors verticals i els sostres seran enguixats a bona vista i pintats al tremp en colors clars a triar per la Direcció facultativa.

  11. Mas Sorrà

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Mas Sorrà

  12. Institut Laboral de Móra d'Ebre

    MBM Arquitectes, Francesc Bassó i Birulés, Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim Gili i Moros, Josep Maria Martorell i Codina

    Institut Laboral de Móra d'Ebre

  13. Casa Max Cahner

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

    Casa Max Cahner

  14. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Edifici d'Habitatges en Cooperativa Lepant II

  15. Habitatges Meridiana

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges Meridiana

    L’edifici, orientat de nord a sud, recolza els habitatges a banda i banda i deixa quatre patis ben folgats per on respiren les estances interiors. Un sistema estructural de pantalles de formigó permet encaixar amb una gran netedat quatre habitatges per replà, i cada habitatge s’organitza en dues crugies: la més petita conté la cuina, el menjador i la sala d’estar, mentre que la més gran conté els dormitoris. Un sistema de variants per a les obertures permet esbiaixar les finestres cap al sud i modelar el gran pla de façana com un teixit variat i tridimensional, on la plaqueta ceràmica es combina amb el formigó dels cèrcols i dels díedres que sostenen les tribunes.

  16. Habitatges Secretari Coloma 79-87

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges Secretari Coloma 79-87

    En un solar a la cantonada d'una poma en sistema d'urbanització tancada contínua, s'ha intentat crear un cert espai interior enjardinat, que aglutini una petita unitat d'habitatge. Aquest jardí interior té un caràcter molt urbà i es comunica amb el carrer mitjançant un porxo on se situa el control general d'entrada, doncs l'accés a tots els habitatges es fa exclusivament des del jardí. En el conjunt hi ha diversos habitatges, que corresponen fonamentalment a dos tipus: el de tres dormitoris i el de quatre, amb algun corresponent a aquest darrer tipus. ampliada amb un altre dormitori, gràcies a les especials possibilitats de la seva situació. A tots els habitatges s'ha intentat crear al costat de la façana la típica "galeria coberta" tradicionalment utilitzada a Barcelona a les façanes dels patis interiors. al llarg de tota la façana, tancat per una màmpara lleugera i envidriada. Aquesta mampara s'ha fet amb una estructura de fusta, amb plafons de vidre i fibrociment. tancaments (persiana arrollable) estan situats a la façana interior. A l'exterior hi ha només uns tendals plegables corresponents a les finestres de les sales d'estar. Els avantatges d'aquesta galeria coberta són múltiples: creació d'un espai d'aïllament, obtenció d'uns racons habitables on es poden refugiar moltes activitats de la família que normalment no disposen d'un lloc especial (costura, estudi de nens, espai per guardar-hi certs elements domèstics, etc...), ampliació de la zona d'estar, creació d'un pas auxiliar entre dormitoris i estada de molta utilitat, etc.

  17. Casa i Piscina a Can Bordoi

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Casa i Piscina a Can Bordoi

    Aquesta gran masia tenia un programa inusual en què els propietaris l'exigien oberta als amics i a tothom i que aquest caràcter s'havia de traduir en termes arquitectònics. Els arquitectes van prendre tres decisions fonamentals "a priori" abans de l'anàlisi detallada del programa: 1) Emplaçar la casa de manera que s'incorpori i completi el conjunt d'edificis existents. 2) Dissenyar un edifici dins d'un edifici -l'interior amb un orgànic pla responent a les necessitats del programa detallat, l'exterior de planta rectangular formal que respon a l'escala del conjunt constructiu adjunt. L'espai intermedi integral entre l'envoltant interior i exterior serveix per a la protecció climàtica, ajuda al canvi d'escala entre els edificis nous i els antics, i és una resposta estètica psicològica als clients que volen tenir una casa "oberta" substituint el paret de barrera exterior habitual amb un espai protegit, tant a l'interior com a l'exterior. 3) Es va optar per una estructura d'estructura d'acer per donar una major llibertat a l'hora de planificar els elements de diferents mides requerits pel programa en nivells de sòl separats. El programa detallat preveia allotjament per a una família amb cinc fills (habitacions compactes i gran sala d'estar flexible) i habitacions per a les relacions i amics propers, juntament amb un petit pis per a un sacerdot visitant per atendre la comunitat religiosa que passa el rumor a un dels edificis existents. El programa incloïa un gran garatge per allotjar els diferents vehicles agrícolas. Finalment un refugi format per un ampli dormitori comunitari i serveis independents de la resta de la casa, per a grups visitants de joves.

  18. Tallers i Habitatges La Vanguardia

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Tallers i Habitatges La Vanguardia

  19. Alberg Canyamars Xanascat

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Alberg Canyamars Xanascat

    Aquest complexe d'edificis, seu de colonies de vacances amb capacitat per dos grups de 72 nens, esta situat a la finca "Mas Silvestre", propietat de la Caixa d'Estalvis de Sabadell. A solell en un turó de la serralada costanera catalana, amb una cota mitja de 320 m. sobre el nivell del mar, queda, en la seva major part, protegida dels vents del Montseny i té zones de bosc, cultius i vinyes abandonades. L'edifici n'ocupa la part alta, adaptant-se a la topografia del terreny. S'ha concebut en tres cossos diferenciats -dos de dormitoris i un de serveis comuns- unificats relacionats per uns porxos i disposats de manera que incorporessin un gran espai central exterior -el pati-, limitat al S. pels porxos i al N. pel bosc. La unificació dels diferents edificis es fa palesa amb la coberta de teula a dos vessants que es manté de forma orgànicament contínua i permet desenvolupar diferent número de pisos segons l 'alçada variable respecte al terreny. L'edifici s'ha projectat des de la voluntad de flexibilitzar la planta, pensant en la possibilitat de diferents tipus de funcionament. Al desconcentrar la planta s'ha volgut fondre l'edifici en el paisatge, adaptant-lo a la topografia i garantint, d'altra banda, el contacte permanent de tots els seus àmbits amb la natura. El pati esta envoltat d 'edificacions per totes les seves cares, menys per la N. que limita amb el bosc. Així, insensiblement, el bosc s'uneix i es fon amb les construccions. L'entrada a l'edifici es realitza pel S. Atravessant un porxo s'accedeix als dos cossos de dormitoris (sala d'instructors, dormitoris dels nens, sanitaris i un espai comú amb lavabos i penjadors per a la roba, que esdevé l'element aglutinant de cada cos), i a la zona de direcció (dormitori i estudi del director, sala i dormitoris per a convidats, amb la possibilitat de funcionament independent). Cada cos de l'edifici comunica amb l'espai a l'aire lliure a través d'un porxo per a l'esbarjo cobert i la realització de treballs manuals. En un angle de la planta, amb vistes al pati central, hi ha dos menjadors convertibles en sales de reunions i un tercer, petit, per a convidats. Constitueixen, amb totes les estades de servei, el tercer cos independent al qual s'hi accedeix a través del porxo general. En aquest cos ha semblat oportú situar una infermeria per garantir l'atenció als nens malalts en cas d'absencia de la resta de la colònia. El sistema constructiu és molt simple. amb murs de totxo, arrebossats i pintats interiorment i exteriorment, que segueixen una modulació estricte de 5 m. que intensifica l'aspecte unitari general del conjunt, per sobre de la mobilitat de la planta. L'accés a la finca es produeix pel camí ja existent que des de l'entrada l'atravessa totalment en direcció a Canyamars. En front de l'edifici i a l'altra banda del camí, muntanya avall, hi ha una zona esportiva amb piscina, camp de jocs, pista i vestuaris.

  20. Locals Industrials Pere IV

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Locals Industrials Pere IV

    L'edifici té un simple bloc longitudinal per instal·lar a les seves diverses plantes una sèrie de petites indústries lleugeres. El bloc és perpendicular al carrer (un carrer-corredor de tipus tradicional en un suburbi industrial de Barcelona), per la qual cosa la il·luminació i la ventilació naturals es realitza exclusivament pels seus extrems. Aquests extrems són totalment vidrats, protegits exteriorment per persianes graduables de fibrociment. Entre el vidre i les persianes hi ha un passadís exterior que serveix perquè es produeixi un eficaç aïllament contra el sol, per a la fàcil neteja dels vidres i per al maneig manual de les persianes. Es tracta d'una construcció molt econòmica tractada tota ella amb materials molt simples: estructura reticulada de formigó a les naus industrials i parets massisses així mateix de formigó al pou de circulacions comunes verticals. Aquest bloc és un primer element d'un conjunt més extens que ha de substituir unes velles i denses edificacions industrials que avui ocupen una extensió que gairebé arriba a 1Ha.

  21. Casa Plurifamiliar Espar-Ticó

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Casa Plurifamiliar Espar-Ticó

    El programa bàsic consistia a agrupar en un únic bloc residencial, un complex conjunt familiar, compost per vuit matrimonis, cadascun amb necessitats diverses, tant a la quantitat com en la qualitat d'espai. Un principi d'ordenació va ser la possibilitat de maclar tres tipus diversos: vivenda en una planta, vivenda en duplex i vivenda en àtic. La juxtaposició de tots ells -que admetia interferències i canvis de distribució- i la possibilitat de variar les obertures i terrassa de façana, dins d'uns certs límits conjuntius, van facilitar la creació de vuit habitatges completament diferents. El llenguatge utilitzat tant en el tractament dels espais comuns com de les façanes intenta una coherència radical d'elements. Hi ha una certíssima sèrie d'invariants que es repeteixen sistemàticament en cada accident diferent de la composició. Els únics materials utilitzats són el maó, el marbre blanc i la fusteria de fusta de guillotina, amb persianes de plàstic. Els elements formals de la façana han tingut una forta repercussió a l'arquitectura barcelonina dels darrers anys, i han estat freqüentment utilitzats dins de l'expressionisme de l'Escola de Barcelona.

  22. Edifici d'Habitatges Gama

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Edifici d'Habitatges Gama

  23. Habitatges Comte Borrell 87-89

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges Comte Borrell 87-89

    Edifici entre mitgeres emplaçat a l'Eixample de Barcelona. El caràcter i l'escala dels edificis de la zona –la majoria de principis de segle– van motivar el disseny de la façana per aconseguir la seva adequació a l'entorn urbà evitant concessions historicistes. Per a això es van utilitzar les "tribunes" vidriades tradicionals com peces sobreposades al pla de façana. L'eix fonamental al voltant del qual es resolen les diferents plantes és un complex de circulacions verticals format per dues escales situades simètricament als costats d'un pati central d'il·luminació i ventilació. A les plantes baixes s'incorpora una tercera escala d'accés exclusiva pes locals comercials, que ocupen una important superfície a causa de la influència comercial del proper mercat de Sant Antoni.

  24. Bloc d'Habitatges al Polígon Sant Martí

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Bloc d'Habitatges al Polígon Sant Martí

  25. Església Parroquial de Sant Sebastià

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Església Parroquial de Sant Sebastià

  26. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Habitatges de Renda Limitada i Locals Comercials Xaudiera

  27. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura
    Habitatges Comte Borrell 87-89

  28. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Casa Plurifamiliar Espar-Ticó

  29. Editorial Destino Badalona

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Editorial Destino Badalona

    El bloc de magatzem és de dues plantes, de 5m. d'alçada, amb pilars de retícula de 10 m. Està situada de manera que entre ell i la fàbrica confrontant hi ha un pati d'accés i càrrega. Els serveis són com els dits que penetren als magatzems des d'aquest pati. L'habitatge-porteria està situat al fons, en una zona enjardinada entre el magatzem i l'autopista, però relacionada amb els nuclis de servei a través d'una petita cantina, de la qual té cura el porter mateix. Les torres de servei també estan preparades per accedir al terrat, on està prevista la possible situació de les oficines, que constituiran un cos totalment autònom. S'utilitza la rajola per a aquests "dits" de serveis perquè es considera un material de més fàcil manipulació per als elements complexos, d'escala petita i perquè s'establia una relació de textura i color amb la fàbrica veïna. El maó en canvi no s'utilitza en el bloc de magatzems perquè es va considerar que no es podria obtenir d'igual color i qualitat quan hagués de procedir-se a ampliar-lo i pel fet de tractar-se d'una estructura de peus drets de formigó i no de parets de càrrega com els serveis. Al seu lloc s'utilitzen materials que permetin millor el control de certes condicions tècniques i amb un acabat unificable: blocs aïllants de formigó i planxa de ferro galvanitzada i pintada. Les futures oficines seran també de maó i seran com un edifici independent construït sobre l'actual terrat, tractat com un solar lliure sense cap interferència estructural. Així, la plàstica dels “dits” de servei se superposarà i rematarà la rígida estructura del bloc de magatzems.

  30. Restaurant la Mariona

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Restaurant la Mariona

  31. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Interiorisme
    Restaurant la Mariona

  32. Parròquia de Crist Redemptor

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Parròquia de Crist Redemptor

    La parròquia del Crist Redemptor és un edifici annex a un antic conjunt parroquial d´un barri popular de Barcelona. Es col·loca en un lateral de les dependències existents delimitant, per la part del darrere, un petit pati interior que permet l'entrada de llum a certs punts de la capella alhora que genera un espai de comunicació entre l'església antiga i la nova. En el seu encaix al solar, l'equip d'arquitectes va decidir endarrerir el volum construït uns metres respecte l'alineació del carrer per atorgar més espai al transeünt, mitjançant una plaça que remet a les places tradicionals dels pobles, on els feligresos es reunien en sortir de missa. Tot i que, actualment, aquest espai quedi tancat quan no se celebren actes a la capella, permet donar un “respir” als veïns, acostumats als sinuosos, petits i inclinats carrers del barri. Una plaça plana, enlairada uns metres del terra per separar-se de sorolls i camins quotidians, un lloc de reunió amb bancs i murs d'obra. La planta s'aixeca en una sola nau, de caràcter industrial, amb una estructura porticada en forma de cintres triangulades de fusta. Les façanes i murs són de maó tradicional color terra i els acabats en acer, així com els pilars que suporten una jàssera de formigó a un lateral de la capella, estan pintats de color vermellós. Aquestes tonalitats cercades aporten homogeneïtat visual a l'espai. La coberta és inclinada a dues aigües. L'acabat es duu a terme amb teula ceràmica, perquè es tracta d'un material de proximitat i acord als materials del conjunt de l'església. Excepcionalment, i per aportar llum zenital a l'espai interior, al centre de la coberta es col·loquen unes franges de teules transparents que permeten l'entrada de llum. Tot el conjunt es recolza sobre un tauler de fusta i s'aïlla amb una capa de fibra de vidre.

  33. Habitatges Muntanya

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges Muntanya

  34. Casa Heredero

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Casa Heredero

    Tredòs és una petita localitat propera a l’estació d’esquí de Vaquèira, a 1.200 metres d’altitud. La casa, emplaçada a mig pendent de la muntanya, respon a un programa de vacances per a una família nombrosa. El projecte disposa una sèrie de terrasses a mitja falda del pendent, que afavoreixen l’accés a peu i les activitats a l’aire lliure. L’habitatge pròpiament dit consta de quatre peces quadrades separades per una escletxa en creu, on es disposen unes escales de trams curts que connecten fluidament tots els àmbits de la casa. El nucli és format per quatre llars de foc a les plantes inferiors i quatre banys a la planta superior, i culmina en les quatre xemeneies de la coberta. Els vuit cossos prismàtics resultants queden clarament diferenciats en el volum exterior. La coberta a quatre aiguavessos i els paraments de color gris terrós permeten integrar la casa al paisatge sense necessitat de recórrer a la imitació de llenguatges vernaculars.

  35. Casa Galileu Rosés

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Casa Galileu Rosés

  36. Parròquia de la Sagrada Família

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Parròquia de la Sagrada Família

    El projecte desenvolupat és el del conjunt d'edificacions de la parròquia de la Sagrada Família d'Igualada, situat en un solar limitat pels carrers Avinguda de Barcelona, ​​carretera d'Igualada a Manresa i carrer de Pierola, i al Nord per un terreny destinat a zona lliure. El conjunt d'edificacions comprèn l'església parroquial, amb tots els seus serveis, una sala destinada a reunions d'estudi i catequesi i les oficines parroquials i la vivenda del rector. Aquests elements constitueixen pràcticament un sol edifici, que a excepció de la casa rectoral i de les oficines parroquials no està alineat al carrer. L'espai que queda entre edifici i alineacions se separa del carrer per un muret que el limita i permet incorporar-lo al conjunt interior amb caràcters diferents segons casos. L'edifici és una juxtaposició de volums de planta quadrada que, d'una banda, permeten la uniformitat de cobertes a quatre vessants alhora que la continuïtat d'elements semblants i una complexitat i possible fraccionament d'espais interiors adaptables a les diferents possibilitats de ús i de capacitat de ledifici. L'església dita es compon de vuit fonaments quadrats. Dos són porxos d'accés: un al costat de l'entrada principal a la plaça interior, amb accés des de la carretera d'Igualada a Manresa, i un altre al costat del carrer de Pierola. La nau principal es compon de tres volums diferents, els quals, juntament amb les diferències de nivell al paviment, defineixen uns espais que poden, alhora, donar una unitat total a l'assemblea cristiana o permetre la reunió de comunitats de diferent dimensió sense que es trobin perdudes o incòmodes en un espai poc definit. En un altre element se situa una capella de menors dimensions, per a usos diaris, confessions, reserva, etc. ; la sagristia i els serveis ocupen un altre element de planta quadrada, i finalment, un element de base reduïda però de volum molt estirat assenyala l'eix d'accés a l'altar major des de la sagritia, alhora que dóna lloc a una sortida complementària per al desallotjament de les naus. L'església s'uneix a la part d'edifici destinat a sales de reunió, a través d'un porxo que, juntament amb l'accés principal a l'església i dos més situats a l'alineació de la carretera, defineixen la plaça parroquial, amb una font a el centre, entrada principal al recinte. S'han previst dues sales de reunió de mida diferent, per a usos diferents i uns serveis elementals. Al seu voltant i separats del carrer per uns jardins alts apareixen espais arbrats per a reunions a l'aire lliure. La casa rectoral i les oficines parroquials, a les quals s'accedeix a través d'un dels porxos de la plaça, deixen entre ells i l'església un pas exigu que permet completar, al voltant de les naus, un trajecte processional a l'aire lliure, interior al recinte.

  37. Casa Muntanya

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Casa Muntanya

    L'ordenació arquitectònica de la mateixa ve determinada per la coberta: dos quadrats -suport de teulades a quatre vessants- alineats segons els seus diagonals de manera que se sobreposen pels dos vèrtexs contigus. Sota aquesta coberta es disposen les diferents dependències sense quedar un paral·lelisme rígid amb el perímetre. Aquesta independència de perímetres dóna lloc a zones cobertes exteriors, que en alguns casos són mutilades per evitar volades excessives. El garatge, de planta quadrada i també coberta a quatre vessants, està separat del conjunt de la casa però alineat pel diagonal amb l'eix que formen les diagonals dels dos quadrats bases de la casa.

  38. Casa de Pisos Buscarons

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Casa de Pisos Buscarons

  39. Escola Sant Jordi

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Escola Sant Jordi

    El projecte s'ha elaborat tenint en compte l'especial condició de tractar-se no d'un establiment únic, sinó del primer d'una sèrie en què a cada edifici només resultaran diferents els elements que estiguin condicionats per les característiques particulars del lloc on siguin construïts i per les necessitats bàsiques que es plantegin en cada cas. Tipificació i estandardització han estat criteris que han estat presents en la concepció del projecte: en la selecció de sistemes constructius i materials en funció del particular ús que es donarà l'establiment i en el dimensionament d'àmbits en relació amb la funció específica que s'hi desenvoluparà. Com a actitud pedagògica generadora s'ha intentat crear un àmbit educatiu que convidi l'alumne a expressar al màxim les capacitats potencials sense inhibicions. Un factor important ha estat l'escala de l'edifici adequada a les dimensions d'aquest petit usuari, elements de referència que penetren inconscientment a la seva ment i posen l'espai al seu abast: altures de sostres i baranes, dimensió d'escalons, mòduls d'obertures, etc. S'ha destruït la freda imatge dels tradicionals passadissos convertint l'espai destinat a circulacions en un àmbit vital, prolongació de l'aula al seu lloc exterior d'exposicions, realització de treballs en equips, etc. Aquest espai més flenible serà, a les diferents parts, el recinte comú de diverses aules. La idea de plurifuncionalitat també regeix a un espai més ampli: la sala d'ús comú les dimensions generoses del qual permeten fer aquestes activitats a grups més nombrosos oa l'escola sencera. En alguns casos l'ús molt definit del recinte en determina invariablement la dimensió i la forma. Tal succeeix amb l'aula la mida i les proporcions de les quals són resposta a la necessitat de permetre un ensenyament col·lectiu i una bona visibilitat des de qualsevol punt de la sala. S'ha ampliat la superfície d'espais lliures mitjançant la incorporació de la terrassa que es podrà destinar per fer classes de gimnàstica, jocs organitzats, etc. Les terrasses adjacents a les aules seran la prolongació d'aquestes a l'exterior per fer classes a l'aire lliure en contacte directe amb la natura. Al pati general s'ha indicat una zona d'ús exclusiu dels petits, aïllada d'on estaran els grans. L'esquema generador de la composició de l'edifici és el següent: Una zona exclusivament escolar (essencialment aules en planta 1a i escola bressol en planta baixa) i uns serveis que puguin oferir-se a la població (biblioteca i aula d'activitats especials i sala comuna). Dues bateries d'aules orientades al sud i oest, respectivament, amb nuclis sanitaris de guarda-robes i espai d'ús múltiple exterior per a cada dos donen la vertebració a l'edifici. Inicieu alhora, des de la planta alta, la definició d'una forma tancada, en què tots els àmbits es bolquen en centre comú, que es completa amb el grup biblioteca-aula d'activitats especials de la planta baixa. Aquest centre comú és la sala comuna que es comunica directament amb laccés públic des del carrer i amb el pati de jocs, accés normal dels nens, a través dun porxo. La sala comuna permet, mitjançant el doble volum, la integració espacial de tota l'escola, i per un dels costats dóna solució a l'autonomia i la independència que exigeix ​​l'escola bressol. El conjunt biblioteca-aula d'activitats especials, annexes a la sala comuna, s'obre pel costat oposat a una zona de jardí, aïllat del pati de jocs, com a element íntim d'activitats pedagògiques a l'aire lliure. El gimnàs també té una possibilitat d'empalmament amb l'exterior, però aquesta vegada amb possible integració al pati de joc. Finalment, altres elements fonamentals en la composició de lesquema són les escales que amb diferents característiques permeten la comunicació dispersat les plantes entre si i del pati amb les terrasses. Entre aquestes cal assenyalar l'escala exterior com a ràpida comunicació vertical exterior.

  40. Apartaments per als Mestres de l'Escola Sant Jordi (Fase 1)

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Apartaments per als Mestres de l'Escola Sant Jordi (Fase 1)

    Edifici de 12 habitatges (110 m2) per als mestres de l’escola "Sant Jordi", al poble de Pineda. S’entra a través d’un espai porticat que enllaça el carrer amb un pati semipúblic posterior. Des d’aquest espai es dona accés als dos habitatges situats a aquesta planta. A través d’una escala amb trams continus, que divideix l’edifici transversalment, es puja a la planta 2ª, on un carrer obert a la muntanya permet entrar als 5 habitatges en dúplex que ocupen aquesta planta i la inferior. Des d’aquest passadís obert, i mitjançant dos escales metàl·liques sobreposades a la façana com un objecte independent, s’entra als 5 habitatges en dúplex que ocupen les dos plantes superiors. Gracies a aquest esquema de circulacions s’ha arribat a l’eliminació de la caixa d’escala, d’excessiva adequació a una tipologia urbana en desacord amb el caràcter de la zona. Amb això es singularitza l’accés a cada habitatge, oferint un itinerari més ric i divers i més integrat a un paisatge rural encara no urbanitzat totalment i a un tipus de vida diferent de la plantejada en els nuclis urbans densos.

  41. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Casa de Pisos Buscarons

  42. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Casa Galileu Rosés

  43. Habitatges de Renda Limitada i Locals Comercials Xaudiera

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges de Renda Limitada i Locals Comercials Xaudiera

    Es tracta d'un intent d'integrar tant com sigui possible el carrer i els edificis, dins de l'estructura rígida de l'Eixample de Barcelona i, alhora, contribuir a donar camins de solució al problema dels xamfrans de les pomes barcelonines la forma de les quals a 45º ha arribat a crear complexes i difícils tipologies. La planta entresòl té un accés públic directe que la integra al´ambient del carrer, amb una zona de circulació i un petit espai d´estada al´aire lliure. Tot això està tractat amb evident timidesa perquè el plantejament econòmic general així ho exigia. D'altra banda, en comptes de fer un edifici amb façana plana lineal, s'han projectat dos blocs relativament aïllats però ben connectats amb les veïnes mitgeres. Pot ser un element de composició urbana espacial a una zona de molt poc atractiu visual.

  44. Ampliació del Despatx MBM

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Ampliació del Despatx MBM

  45. Edifici d'Habitatges Barberà del Vallès

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Edifici d'Habitatges Barberà del Vallès

  46. Fàbrica Molfort's

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Fàbrica Molfort's

  47. Fàbrica PIHER Badalona (Fase 3)

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Fàbrica PIHER Badalona (Fase 3)

    Tot el complexe industrial i els seus serveis s'inclouen dins de un únic contenidor de 31m x 51m x 17m, amb unes dimensions que venen determinades per l'ocupació permesa del solar i per consideracions d'adequació urbana més que per anàlisi funcionals. La complexa rel.lació entre les naus de fabricació i les oficines, amb serveis i accesos, es resol, per tant, dins d'aquest envolvent general, que es caracteritza per un revestimient unitàri de planxa de ferro, sólament interromput per les petites finestres rasgades que, més que uns elements d'iluminació i ventilació, són simples referències a l'exterior, de valor psicològic. El rígit volum paralelepipèdic s'altera sólament per l'escala contínua de la façada O i per el succesiu voladis de cada pis que actúa de protecció de les finestres. Dins d'aquest volum hi ha tres plantes de fabricació a les que s'accedeix per la mencionada escala, que és alhora un medi de comunicació visual unificador dels tres ambients.

  48. Fàbrica PIHER Granollers

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Fàbrica PIHER Granollers

    La nau de fabricació és un paral·lelepípede de 46m x 46m x 3m, suspès a 5m d'alçada, sobre una planta lliure, sense cap tancament fix. La idea fonamental és, per tant, la següent: un contenidor absolutament tancat amb estructura de peus drets de ferro en retícula de 9m x 9m, que, en estar elevat sobre el terra, determina, a sota seu, un altre espai contenidor molt més flexible per a accessos, serveis, magatzems dexpedició i oficines. L'espai superior, com hem dit, és tancat absolutament, sense ventilació ni il·luminació natural, només amb alguna zona de façana practicable per a l'accés de maquinària. Sobre la coberta plana -considerada també com un terra, és a dir un element continu de resistència uniforme- està situada la central d'acondicionament d'aire i altres implantacions tècniques. Els conductes entre aquestes implantacions i l'espai contenidor passen sempre per l'exterior prioritzant la coberta i els tancaments verticals i es reuneixen a una cambra inferior registrable que separa les dues plantes. El conjunt té, doncs, les característiques duna màquina gegantina. No és un edifici tradicional on s'ha superposat una plàstica més o menys falsament maquinista, sinó un conjunt de condicions artificials regulables i una sèrie d'elements bàsics d'un procés de producció, endollats amb generalitat pluriutilitzable a un espai uniforme, plurifuncional, sense especialitat determinant. De totes maneres -acceptant la referència superficial a la plàstica maquinista-, aquest caràcter ve subratllat pel tractament dels elements exteriors: paraments i tubs de planxa de ferro pintat de color de plata brillant. La relació funcional i plàstica entre els dos elements fonamentals de composició –oficines, amb serveis i accessos, i naus de fabricació– és aquí molt clara i molt senzilla. La planta inferior és lliure i els tancaments poden variar segons les necessitats mentre no excedeixin el rectangle de sostre constituït per la planta superior de fabricació. Les comunicacions necessàries entre determinats sectors de la planta baixa i l'alta (accessos de personal, trasllat de mercaderia, control de i des de les oficines, etc.) són extremadament fàcils i directes. La forma general de l'edifici ve determinada per les condicions urbanístiques del solar, pels usos i la forma de la zona lliure del mateix i per consideracions d'escala paisatgística, més que no pas per una anàlisi del procés de fabricació. (Hi ha projectada una segona fase la realització de la qual explicaria millor aquesta referència a l'entorn).

  49. Edifici d'Habitatges Àngel Sallent 112

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Edifici d'Habitatges Àngel Sallent 112

    Aquesta casa és un conjunt de 84 habitatges, de estàndard senzill ia l'abast d'economies febles. Els habitatges, sensiblement iguals tots, tenen una superfície al voltant de 70 m2. i es componen de tres dormitoris, un bany, una estança, una cuina amb petit racó menjador i una terrassa safareig estenedor. La casa està construïda en un solar ubicat a l'extrem O. de Terrassa. Ocupa la meitat d'una poma i queda limitat per l'avinguda Angel Sallent a l'O., on té una façana d'uns 80 m., el carrer Antonino Pío al S., els predis veïns a l'E. i el carrer Blasco de Garay al N. La seva qualificació urbanística preveia la construcció en poma tancada. Tot i això, des de la superfície del solar, 2.300 m2., i el fet d'ocupar la meitat d'una poma, es va sol·licitar a l'Ajuntament la construcció d'un sol edifici, independent. La solució, que no arriba a la totalitat de l'edificabilitat prevista, intenta resoldre, perdent el mínim de volum construïble, els problemes següents: relació correcta del nou edifici amb la resta de construccions de l'illa, unitat de l'edifici malgrat les diferents alçades reguladores atribuïdes als tres carrers a què dóna façana el solar, fusió de l'àtic dins del cos de l'edifici sense aparició de reculades, integració dels espais exteriors a l'edifici (carrers i interior de l'illa), integració de l'edifici en el context urbà. La forma del solar i la seva dimensió dominant al llarg de la façana a l'av. A. Sallent, via important i àmplia, va suggerir un edifici lineal. Així, unes columnes d'habitatges superposats es juxtaposen en crugies paral·leles des del carrer Blasco de Garay al carrer Antonino Pío. Els murs de càrrega separen els habitatges i en faciliten l'obertura a O (carrer) ia E (interior de l'illa). La linealitat de l'edifici era, així mateix, la millor solució en relació amb l'orientació. L'accés als diferents habitatges es fa a través d'unes galeries-corredor, situades a la façana interior, a les quals s'arriba per tres nuclis d'accessos verticals d'escala i ascensor, un a cada extrem, al costat dels carrers Antonino Pío i Blasco de Garay i el tercer cap al centre. Aquestes galeries-corredor donen una solució de doble façana interior que, alhora que creen un espai més ric i ambigu a la zona de contacte visual amb les altres construccions de la poma, possibiliten una zona de vida, expansió immediata dels habitatges i de relació entre veïns. L'edifici, a més, als extrems N i S, està separat de les construccions veïnes i així l'espai lliure interior comunica directament amb els carrers. És l´accés directe als nuclis d´escales i ascensors. Aquesta penetració del carrer cap a l'interior s'accentua d'una manera explícita pel lloc important que cap a l'edifici dóna pas, fins i tot per a vehicles, des de l'av. A. Sallent. En comptes d'estar l'edifici a l'alineació oficial de l'Av. A. Sallent, està endarrerit 3 m. per situar-lo al pla de l'àtic i absorbir-lo en la unitat lineal de tot el conjunt. Aquest desplaçament d'alineació insinua la creació d'un espai anterior a l'edifici, que es concreta i es formalitza mitjançant els endarreriments successius de crugies a la part de l'edifici propera al carrer Antonino Pío. Aquest moviment en planta està relacionat amb la successió d'alçades diverses, que s'inicia amb 5 plantes al costat del carrer Antonino Pío, per assolir el màxim de 9 plantes al centre de la façana ponent i disminuir fins a les 7, al costat del carrer Blasc de Garay. La coberta a doble vessant, amb carener o pendent únic, segons la direcció bàsica N/S, s'adapta sense solució de continuïtat al nombre de plantes de cada crugia i és un dels elements més significatius de l'edifici per la unitat que aconsegueix. A més, la seva sinuositat defineix un contorn sense rigidesa que estableix una comunicació espacial sense ruptures amb la resta d'edificacions de la zona, més baixes per les altures reguladores dels carrers contigus a l'av. A. Sallent i molt fragmentades pel tipus de parcel·lació- . La casa està construïda segons el sistema tradicional de murs de càrrega, tancaments de maó a cara vista i coberta de teula àrab. La façana a ponent, on s'obren totes les estances tenen protecció de persianes de corda, imprescindible pel sol ortogonal de l'estiu.

  50. Reforma i Ampliació de l'Edifici Comercial Serras

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Reforma i Ampliació de l'Edifici Comercial Serras

    En un solar de 5 m. de façana al carrer Anselm Clavé (antiga carretera de Barcelona a Vic) i 12,80 m. al carrer de l'Esperança (de 6 m d'amplada) hi havia una botiga de dues plantes dedicada a la venda de confeccions i peces de gènere de punts per a homes, dones, nens i nenes. És un dels llocs més cèntrics i comercials de Granollers, a escassos metres de la plaça de l'Ajuntament, la Porxada del qual barroca ha estat el nucli del mercat setmanal comarcal. Calia construir un nou edifici sense que es deixés de vendre i atendre el públic. Aquest fet explica la lentitud de les obres que van exigir estintolaments curosos, excavació d'una planta de soterranis, substitució dels sostres existents, tancaments de obertures... tot això interferint-se a l'ús del vell edifici i de les zones que parcialment anaven construint-se. L'edifici és un contenidor únic, cec, que només s'obre a l'exterior per la planta que està en contacte amb el terra a través dels aparadors. L'edifici havia de ser destinat, íntegrament, a la venda i calia trobar una solució de continuïtat interior sense perdre espais. L'exigüitat del solar no ho permetia. Cada planta està subdividida en dos nivells diferents: un d'uns 2/3 de la superfície, 80 cm. més baix que la resta, separats d'una graderia de la màxima amplitud. El segon nivell enllaça amb el nivell baix de la planta superior mitjançant un tram d'escala, gairebé sense barana, oberta als espais immediats inferiors. Aquesta successió d'espais petits i grans, a diferents nivells, units alternativament per graderies i trams lineals d'escala permet una continua de zones, només possible en un esquema d'envolupant única. A més, la comunicació vertical amb intenció de servei està assegurada per un ascensor contigu als trams lineals d'escala obert sempre a la subzona alta. La pell exterior de l'edifici és una envoltant de planxa metàl·lica acanalada, en gris molt fosc, amb uns signes lluminosos que de nit publiquen la presència del comerç i una escala de cargol exterior per a possibles emergències. Aquesta escala singularitza l'edifici alhora que dóna una referència a la seva autèntica escala interior. La coberta, un sostre pla, estableix la comunicació entre l'interior de l'edifici i l'escala d'emergències i inclou els climatitzadors del sistema de calefacció, refrigeració i ventilació de l'edifici.

  51. Fàbrica Giró

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Fàbrica Giró

  52. Institut Abat Oliba

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Institut Abat Oliba

    La idea de l'edifici consisteix essencialment en un element central, la sala comuna, al voltant de la qual funcionen les diverses activitats de l'escola. A diferència de les escoles Garbí i Sant Jordi de Pineda, aquesta sala s'ha escalonat fins a comunicar les dues primeres plantes, millorant la visibilitat des de les galeries i la seva incorporació a la sala, alhora que se'n beneficia la circulació general. Les aules estan agrupades per parells amb zones intermèdies de servei.

  53. Escola Garbí

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Escola Garbí

    Construcció d'una escola de nova planta, construïda en tres fases, per Parvulari Primària, Secundària i Batxillerat per a un total de 1300 alumnes aproximadament. La construcció de la primera fase es va desenvolupar d'acord amb l'equip de pedagogs, amb la idea que l'arquitectura havia de col·laborar al procés educacional, creant a l'alumne la plena consciència de pertànyer responsablement a una comunitat. Totes les dependències es van agrupar al voltant d'una plaça central coberta d'ús múltiple, encara que fonamentalment utilitzada com a menjador,. L'organització tenia una certa analogia urbana: la plaça central comunitària que aglutinava al seu voltant els diversos àmbits més privatitzats. Al poc temps es va decidir transformar i ampliar l'edifici en tres fases successives, en les quals es va intentar no modificar el concepte inicial. L'espai comú, amb la seva analogia urbana, es va mantenir, però la imatge de plaça es va transformar en la d'una successió de carrers i placetes interiors i exteriors. La tècnica d'ampliació va ser simplement additiva, gràcies al fet que l'edifici no tenia cap rigidesa compositiva i podia créixer segons una morfologia gairebé imprevista, en certa manera relacionada amb les formes populars. Aquest aspecte ve subratllat pels materials i sistemes de construcció usats: parets de maó, aplacats de ceràmica tradicional, formigó i fusta natural.

  54. Habitatges Crescent de Viladecans (Fase 1)

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges Crescent de Viladecans (Fase 1)

    El tema fonamental era inserir un conjunt d'habitatges al mateix centre de la trama urbana d'un poble (entre l'Ajuntament i la Parròquia), però precisament en un carrer físicament força depauperat per haver estat bloquejat per la presència d'una antiga fàbrica. Amb aquestes premisses es va plantejar la necessitat de vitalitzar el caràcter del carrer, alineant-hi els edificis, però, alhora, crear uns porxos i uns espais interiors enjardinats i per a vianants que afegissin un interès al paisatge urbà. Es tracta d'un grup d'habitatges econòmics i el sistema constructiu emprat, doncs, s'ajusta a les exigències de baix cost. La rajola és l'element fonamental. Les façanes s'estructuren en una successió de pilars en ritme regular, dels quals uns són estructurals i altres no, els quals, per acusar-ne el paper real, no arriben al sostre. Aquests últims serveixen simplement per tapar la visió dels estenedors des de l'exterior. La curvatura de les façanes ve així acusada per la successió de pilars, la diferent altura dels quals afegeix un cert aire de ruïna romàntica enmig d'una composició geomètrica classicitzant. El conjunt del projecte inclou un bloc d'habitatges, perpendicular a aquest edifici, i situat al carrer Jaume Abril, que encara no ha estat construït.

  55. Segona Reforma de la Botiga Gubern

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines

    Segona Reforma de la Botiga Gubern

  56. Conjunt Residencial Bonanova

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Conjunt Residencial Bonanova

    El solar està situat a una zona residencial d'alt nivell econòmic. Les ordenances urbanfstiques fixen un tipus d'edificació aïllada d'elevada densitat que configura gairebé sense excepció la persistència de blocs longitudinals perpendiculars al carrer, sense permetre que els espais sobrants adquireixin cap expressió ni tinguin cap ús adequat. solar va permetre organitzar dos edificis en L que marquessin una successió despais lliures utilitzables. Per això, es va haver de lluitar fins a superar les dificultats d'una interpretació excessivament literal de les ordenances municipals, tot i que es reduïa considerablement el volum edificable. Segurament aquesta disposició urbanística sigui l'assoliment més característic del conjunt. la plenta dels habitatges respon a un esquema que els mateixos arquitectes han utilitzat alguna altra vegada. Hi ha dos tipus de nuclis de distribució fixos i pràcticament inalterables que són el de dos dormitoris amb bany intermedi (disposats de manera que amb el simple enderrocament d'un envà el conjunt de converteix en una petita suite d'un sol dormitori) i el de la cuina amb dormitori de servei. Aquests nuclis (2 del primer tipus i 1 del segon) es col·loquen a la planta d'acord amb l'especial disposició de l'edifici i la resta es tracta com un espai continu (on es poden desenvolupar els diversos programes del rebedor, estar i menjador o qualsevol altre que adopti la imaginació de l'usuari) sense forma gaire específica. Així, doncs, la part de vida col·lectiva de l'habitatge és com un espai sobrant, una sala de passos perduts, un passadís amb protuberàncies de diversa funcionalitat.

  57. Grup d'Apartaments al Golf de Pals

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Grup d'Apartaments al Golf de Pals

    Es tracta d’un bloc allargat situat en una pineda i orientat de muntanya a mar. És format per dues crugies separades per un corredor d’accés. Els apartaments s’organitzen en tres tipus. Els més petits queden al nivell més alt, la qual cosa afavoreix l’escalonament i les vistes. Els de la planta baixa connecten directament amb l’exterior. La rigidesa de la planta contrasta amb la varietat de la secció, que busca una bona integració amb l’entorn i emfasitza la individualitat i el caràcter propi de cada apartament. Les façanes són arrebossades de color rosat, combinat amb algunes parts blanques, i les arestes queden remarcades per rivets de peces ceràmiques.

  58. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Conjunt Residencial Bonanova

  59. Habitatges Vallseca

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges Vallseca

  60. Edifici Comercial Ilurogar

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Edifici Comercial Ilurogar

    Es tracta d'un edifici comercial dedicat a la venda de mobiliari, objectes de regal i articles d'esport nàutic. El volum és determinat exclusivament per les màximes possibilitats d'edificació de la zona i les alineacions dels carrers existents. L'entorn urbà no té cap característica especial, tret del fet que la façana principal és immediata a l'autopista de la costa Barcelona-Mataró. Aquest volum sense funcionalitat de detall específica s'intenta assimilar a una simple superfície contínua sense les ruptures que representa el pas d'una planta a una altra. Per això, se subdivideix en quatre sectors que van ascendint en cargol, amb mínimes diferències de nivell. D'aquesta manera, el visitant va circulant per tot el conjunt sense canviar de planta i segons una fluència contínua. Al centre, hi ha una circulació ràpida vertical, la forma de la qual geomètrica serveix també per generar l'esquema general dels sectors ascendents en creu esvàstica. Exteriorment l'edifici té l'aspecte d'un objecte únic amb autonomia plàstica. L'absència d'obertures concentra l'atenció sobre la planta baixa, íntegrament de vidre, que adquireix el valor d'aparador. La subdivisió de la vidriera no venia exigida per cap raó funcional: s'ha fet amb tota arbitrarietat, seguint el ritme del cant dels violoncels de l'allegretto de la Setena Simfonia da Beethoven. Un gran anunci lluminós manté l'atenció i accentua el caràcter de símbol des de la carretera i l'entorn més llunyà. A la rigorosa geometria del volum se li han superposat les instal·lacions d'aire condicionat la presència de les quals s'emfatitza a la planta coberta, que es pot convertir temporalment en exposició a l'aire lliure.

  61. Habitatge Unifamiliar Martí Salavedra

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatge Unifamiliar Martí Salavedra

  62. Escola Thau

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Escola Thau

    L’edifici consta de dos cossos ben separats, situats a dues cotes diferents d’un terreny en pendent. El cos inferior acull l’ensenyament infantil i primari i té tres plantes, de manera que les aules del parvulari es troben a la planta baixa i tenen sortida directa al pati d’esbarjo. El cos superior, elevat dues plantes respecte del de sota, acull l’ensenyament secundari. Les aules ocupen les façanes ben assolellades (sud-est i sudoest), mentre que a les façanes a nord-est i nord-oest s’hi emplacen les escales d’accés i connexió de totes les plantes, en uns volums vidriats i diferenciats del cos principal de l’edifici. El conjunt queda articulat per mitjà d’unes grades que serveixen a les activitats a l’aire lliure de tota l’escola. El plantejament general es guia per l’economia i la racionalitat de la solució estructural i per una atenció molt acurada envers les condicions de l’ensenyament i les interrelacions entre les diferents parts del programa.

  63. Edifici d'Habitatges Rocafort 246

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Edifici d'Habitatges Rocafort 246

  64. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Edifici d'Habitatges Rocafort 246

  65. Clínica Augusta

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Clínica Augusta

    L'edifici que ressenyem es va projectar l'any 1968 com una primera etapa d'un edifici que havia de doblar pràcticament l'actualment construït, per enderrocament de la vella clínica en servei. Un canvi posterior de propòsit de l'entitat, i com a solució conjuntural, va obligar a estudiar l'annexió parcial d'una nova crugia d'edifici que servís d'unió entre la vella construcció en servei i la nova projectada. El cos que s'hi afegia havia de dotar d'escala d'accés al vell edifici (que s'havia quedat sense) i habilitar un muntacamillas que permetés comunicar els nivells del vell edifici (no coincidents amb el nou) amb la nova planta de quiròfans que havia d'atendre les necessitats dels dos edificis. Es tracta d'una construcció entre mitgeres amb façana al carrer Madrazo en una de les pomes tancades subproducte de l'eixample Cerdà, la que delimiten els c. Madrazo, Saragossa, Sant Eusebi i l'Avda. del Príncep d'Astúries, La solució arquitectònica es redueix a una doble comesa. 1. Donar unitat, coherència i fluïdesa de funcionament a la superposició de tres usos diferents: l'aparcament de l'edifici que ocupa els tres soterranis, un dispensari per als associats a nivell de carrer i la clínica de traumatologia a les sis plantes restants i 2. Dotar la clínica d'una façana urbana al carrer de Madrazo entre edificis destinats a habitatges. L'elecció d'una estructura convencional de peus drets i jàsseres de ferro laminat ha permès deixar les plantes pràcticament lliures. Només apareix com a element fix el nucli de comunicacions verticals inicials: dues muntacamillas, una escala de servei, un ascensor de servei i un parell de muntacàrregues. Aquest conjunt per la seva situació i capacitat havia estat pensat des de l'inici per servir la totalitat de l'edifici, quan es doblegués la primera etapa per enderrocament de la vella clínica en servei del carrer Saragossa. Posteriorment van quedar incorporats com a elements fixos l'escala projectada per al vell edifici i el muntacamillas de connexió entre aquell i els nous quiròfans. La planta baixa de l'edifici està ocupada pel dispensari i els accessos independents a cadascuna de les zones de diferent ús. accés directe i independent a l'aparcament; l'accés al dispensari, l'accés a la clínica i encara un accés a l'escala del vell edifici situada a la crugia parcial afegida al projecte inicial. El primer soterrani permet, a més, l'entrada d'ambulàncies directament a peu de muntacamillas i així es poden evitar estacionaments incòmodes i desagradables al carrer davant de l'edifici. La planta de dispensaris s'organitza a partir d'un esquema de circumval·lació al qual queden inserides dues zones d'espera. La totalitat de les sales de cura són a linterior del circuit amb portes independents i oposades dentrada i sortida. La secció de radiologia adjacent al circuit també permet un ordenament clar i independent d'entrades i sortides. Aquesta disposició en planta dels diversos elements dels dispensaris -recepció, sales de cura, passos de circumval·lació, zones d'espera, secció de radiologia, control de sortida- aconsegueix una total autonomia de les entrades i sortides de les visites als diferents dispensaris i un perfecte control de totes les accions. Per a casos de necessitat, un dispensari d'urgència comunica directament amb la zona d'entrada i de recepció. En el conjunt de plantes que constitueixen la clínica s'intercala entre la primera, destinada a quiròfans i cures intensives, i la resta una entreplanta de 1,75 d'alçada Iibre que permet la ubicació dels equips de condicionament i serveis especials de la planta inferior, la zona asèptica, independentment de la resta del sistema. La planta de quiròfans i cures intensives té un petit espai públic a la sortida dels muntacamillas i la resta és totalment de treball clínic. Aquest espai públic comunica amb una estada en façana per als familiars dels accidentats que estiguin a les cures intensives. Aquests ocupen la zona més propera a la façana al carrer. Tenen quatre cabines indilliduals i els serveis d'atenció i control permanent corresponents. Les cabines estan separades de la façana per un passadís des d'on els familiars poden veure i comunicar telefònicament amb el malalt. La zona de quiròfans és a la part interior de l'edifici i ocupa tota la profunditat del solar. Un ampli pas perpendicular a la façana alinea de banda dos quiròfans simètrics separats pels lavabos de cirurgians i la zona d'instrumental i autoclau ia l'altre les sales de preparació i anestèsia de malalts prèvia a l'entrada a quiròfans i una sala especial per a tractament de guixos. Des del fons, un lloc de control domina absolutament tots els moviments de la zona. En comunicació amb l'escala de serveis i al fons, darrere dels quiròfans, hi ha els vestidors del personal especialitzat de la zona i una sala de relax. Les circulacions que permet la distribució de la planta fan possible un perfecte control del grau d'asèpsia que cada element de la planta requereix. Sobre l'entreplanta d'instal·lacions se superposen les plantes destinades a habitacions. El seu esquema és en espina: les habitacions d'un llit amb façana al carrer Madraza i les de dos llits amb façana al pati interior d'illa s'alineen a banda i banda d'un distribuïdor longitudinal, que connecta especialment a través d'uns buits amb els immediats inferior i superior. Cada habitació té una antecambra amb armaris robers i entrada als serveis sanitaris propis. A totes les habitacions està prevista la utilització d'un sofà-llit per a un acompanyant en cas que es requereixi. El nucli de muntacamilles i ascensor de servei, escala, unitat d'infermeria, office de planta i altres serveis generals s'ubiquen a la xarnera que uneix el nou edifici amb l'espai de la vella clínica, encara en servei, i que pot ocupar a la seva dia la segona etapa de ledifici. Un lloc de infermera de planta situat entre el vestíbul comú d'habitacions i el nucli de serveis controla tots els moviments de la mateixa. La darrera planta, com a àtic, està destinada als serveis generals de la clínica. Al costat de la façana anterior la cuina i un menjador per a personal clínic o visitants. Al costat de la posterior els serveis de lavabo, planxat i control de roba. El cos d'edifici afegit posteriorment a la fase inicial i que ubica fonamentalment l'escala de la clínica antiga del carrer de Saragossa i el muntacamillas per a accés a la nova planta de quiròfans, té alguns espais sobrants que s'han utilitzat com a serveis annexos: direcció mèdica, adreça d'infermeres, metges de guàrdia... Com es diu a l'inici d'aquesta breu descripció l'estructura en planta lliure permet utilitzar els paraments de façana únicament com a tancament sense missió estructural alguna i les obertures s'han disposat sense cap condicionament estructural. La composició de les façanes és la síntesi d'unes exigències internes d'ús de l'edifici i de les semàntiques que la presència del mateix immers en el teixit urbà semblava que requerien. El llenç massís del carrer Madrazo amb buits rectangulars disposats com es veu a la documentació gràfica, s'interromp a la planta a nivell de carrer per donar lloc a un porxo amb fons de mur de pavès que s'articula sinuosament en planta per situar el més clarament possible els accessos a les zones de diferent ús de ledifici. L'entrada a l'escala de l'edifici vell enclavada a la composició de l'edifici nou hi introdueix evidentment un element de contradicció i ambigüitat.

  66. Habitatge Plurifamiliar Rambla 48

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatge Plurifamiliar Rambla 48

  67. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Escola Thau

  68. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Clínica Augusta

  69. Habitatges Costa 59

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges Costa 59

  70. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Habitatges Astúries 37

  71. Habitatges Astúries 37

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges Astúries 37

  72. Casa Almirall

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Casa Almirall

    Casa unifamiliar de vacances (190 m²) situada en una finca rural. El criteri fonamental va ser organitzar l'edifici com un paral·lelepípede simple perquè amb la seva geometria contundent es constituís en un objecte clarament autònom respecte al paisatge, com els tradicionals magatzems agrícoles i perquè amb la seva relativa neutralitat morfològica acceptés diferents tractaments de tipus superficial. Aquesta forma comportava un desenvolupament en alçada amb una superposició de plantes de dimensió reduïda amb escassa fluència espacial. Aquesta fluència va ser recuperada a l'organitzar l'interior segons un esquema helicoidal: la subdivisió de la planta general al voltant d'un nucli central en quatre sectors que pugen en caragol fa que desaparegui la subdivisió en plantes i el conjunt formi una unitat espacial. L'esquema compositiu té una validesa tipològica utilitzable com a marc bàsic en què es poden aplicar vestits i composicions epidèrmiques diferents, d'acord amb l'entorn, les peculiaritats funcionals, etc.

  73. Edificis d'Habitatges Caponata

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Edificis d'Habitatges Caponata

    Grup de 34 habitatges (112 m2), organitzats en tres edificis independents que delimiten entre ells una plaça i un passatge amb coberta de vidre. El barri on està situat té carrers molt estrets que no aconsegueixen definir espais utilitzables. La col·locació d’aquests espais a l’interior del propi solar és una certa participació a la qualitat urbana de l’entorn. Els habitatges són tots ells de dues plantes, retranquejats cadascun en dos plans a diferent alçada, amb la qual cosa la circulació vertical es fa en trams d'escala de molt poca longitud, creant una certa continuïtat gairebé horitzontal. Els accessos es redueixen així a dos únics plànols: la planta baixa a nivell de plaça i passatge i la segona amb un passadís continu integrat als mateixos edificis.

  74. Sabateria Canal

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Sabateria Canal

  75. Edifici d'Habitatges Jericó 27

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Edifici d'Habitatges Jericó 27

  76. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Edifici d'Habitatges Jericó 27

  77. Habitatges La Salut

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges La Salut

    És el primer projecte de l’estudi MBM que abasta una illa de cases sencera, amb un programa d’habitatges socials i un règim de gestió en cooperativa. L’illa presenta una forma irregular a causa de la traça tangencial de la riera de la Salut. El projecte manté rigorosament l’alineació exterior dels quatre carrers i crea una plaça interior a la qual només s’accedeix per dues cantonades oposades. Els blocs es configuren en una doble crugia amb un pati interior que inclou els nuclis de comunicació verticals, als quals s’arriba des de la plaça, a través d’uns porxos. La configuració del conjunt emfasitza el caràcter semipúblic del sistema d’espais de l’interior de l’illa, que són tractats com una xarxa de recorreguts irregulars i situats a diferents nivells. Els habitatges dels blocs interiors, com també els comerços de la planta baixa, donen la façana a aquest sistema interior d’espais, dotat d’un gran caràcter urbà gràcies al tractament dels volums i de les façanes.

  78. Illa de Cases Martí l'Humà

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Illa de Cases Martí l'Humà

    El projecte parteix de la voluntat d’aconseguir una relació més estreta entre l’habitatge i l’espai públic en un context urbà. L’illa de cases forma part d’un vell cinturó industrial que a poc a poc s’ha anat incorporant al teixit residencial de la ciutat, la qual cosa ha obligat a importants processos de renovació dels edificis. En aquest cas, la part de l’illa que es pot renovar forma una L que abasta gairebé el total de la seva superfície. El projecte estableix dos blocs d’habitatges separats per un carrer interior que funciona com a espai semipúblic, vinculat alhora als habitatges i a la xarxa viària general de la ciutat. El bloc exterior, que dóna façana als dos carrers més importants, inclou quatre nivells d’habitatges en vuit plantes, mentre que el bloc interior inclou dos nivells d’habitatges en quatre plantes. El conjunt forma així un arc ben orientat al sud, i és possible d’il·luminar i ventilar bé tots els habitatges sense necessitat de patis. Al bloc més alt, les plantes baixes es reserven als comerços, mentre que les del bloc més baix incorporen alguns jardins privats. Als habitatges de la planta primera s’hi accedeix directament des del carrer, mentre que l’accés als habitatges superiors té lloc per mitjà de corredors oberts orientats al nord, per sobre dels dos carrers principals.

  79. Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15

  80. Escola Costa i Llobera

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Escola Costa i Llobera

    Escola per 900-1050 alumnes distribuïts en 16 unitats d'EGB, 6 unitats de BUP, 1 COU i 6 unitats de pre-escolar. Aqueta escola es desenvolupa en tres edificis independents entorn d'una plaça comú. La forta pendent del terreny fa que sota aquesta plaça aparegui un nivell destinat a usos comuns variables, en el front del qual es situa el parvulari. Per evitar que aquest nivell esdevingués un soterrani, s'hi ha introduït penetracions de llum, la principal a través d'una escalinata en diagonal que relaciona planta comú central i plaça descoberta. Cada edifici té una escala lineal doblada per una altra exterior. Les aules, que ocupen la resta de la planta, són obertes i es privatitzen girant les parets diagonalment i interposant-hi una mampara de suro i la zona de penjadors per a la roba. A la planta baixa de l'edifici de BUP hi ha la biblioteca i les zones comuns, que disposen d'entrada independent des del carrer perquè puguin ser utilitzades pels veïns del barri.

  81. Habitatges Eduardo Conde 50

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges Eduardo Conde 50

    Conjunt de 50 habitatges (100 - 150 m2), organitzats en dos edificis, articulats pel cos d'escala i ascensors, que s'obren a un jardí interior compartit a l'hora per un altre edifici del carrer Vives i Tutó. Un dels dos edificis s'organitza al llarg d'un passatge vidriat amb doble galeria d’accés als habitatges. L'altre, amb façana al carrer Eduard Conde, és una successió lineal d'apartaments que en contacte amb la mitjanera S, es desdobla en dos per mantenir la continuïtat amb l'edifici veí. L’accés es fa a través d'unes galeries obertes al jardí. Els habitatges són de dos plantes, subdividides cada una en dos plans a diferent nivell, amb el que la circulació vertical es fa en trams d'escala de molt poca longitud, creant una certa continuïtat quasi horitzontal. Els habitatges mes alts augmenten amb una tercera planta, subdividida en una habitació coberta i una terrassa a l'aire lliure.

  82. Francfort Serinyà

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines

    Francfort Serinyà

    Es tractava de resoldre el programa d'un "francfort" en un local comercial tipus d'un edifici convencional. Un local comercial – tipus: una planta inhòspita, profunda i estreta (3,90 m.) inadequadament alta (3,90 m.), il·luminada exclusivament a través de tota la façana. Resoldre el programa d'un “francfort”: inserir al local bàsicament el conglomerat de maquinàries en la millor disposició de relacions que el bon funcionament aconsella. La idea central del projecte ha estat dissenyar un objecte globalitzador del pes específic del programa funcional, dotar-lo d'autonomia formal i dipositar-lo al local, tractant epidérnicament els elements restants com un fons. La façana intenta protegir l'interior del fort sol a què es troba exposat, per mitjà d'un "brise soleil" enllistonat que manté el plànol de façana, dins de la pràctica i el repertori de tecnologies utilitzades històrica i amb freqüència, aculturalrnent pels industrials del país.

  83. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Edificis d'Habitatges Caponata

  84. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura
    Habitatges La Salut

  85. Reforma de la Planta 5 i Incorporació del Club Social i Sala d'Activitats

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Reforma de la Planta 5 i Incorporació del Club Social i Sala d'Activitats

  86. Escola Sant Jordi

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Escola Sant Jordi

  87. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Escola Costa i Llobera

  88. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Habitatges Eduardo Conde 50

  89. Casa Serras

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Casa Serras

    La casa és ubicada en un solar amb força pendent, que va de carrer a carrer. El programa, molt ampli, abasta 620 metres quadrats i inclou un petit museu de cotxes antics. La solució planteja dos cossos separats, formats per una estructura metàl·lica que sosté les diferents lloses i crea un gàlib que conté tant els espais interiors com els exteriors. El nivell dels dormitoris i el museu adopta la forma d’un basament. A la planta superior, per on s’hi accedeix, tots dos cossos s’uneixen per formar el gran espai de l’estar. El projecte investiga un ordre formal que integra la imatge cúbica de la casa, la lògica de les circulacions, la independència dels tancaments de la sala d’estar respecte a l’estructura i una adaptació ben ajustada al pendent del solar. Des de l’entrada, la casa pot ser llegida com una escalinata de diversos trams que, després d’accedir ordenadament a cada part del programa, va parar a la part inferior, on hi ha la piscina.

  90. Condicionament Interior per la Biblioteca Modest Salse i Camarasa

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Condicionament Interior per la Biblioteca Modest Salse i Camarasa

  91. Intervenció sobre la Sortida del Cambril de la Verge de Montserrat

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Intervenció sobre la Sortida del Cambril de la Verge de Montserrat

  92. Escola Catalunya

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Escola Catalunya

  93. Condicionament Interior de l'Antiga Biblioteca Pere de Montcada

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Condicionament Interior de l'Antiga Biblioteca Pere de Montcada

  94. Condicionament Interior de la Biblioteca Joan Rigau i Sala

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Condicionament Interior de la Biblioteca Joan Rigau i Sala

  95. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Escola Catalunya

  96. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Rehabilitació de la Masia i Construcció de la Biblioteca Can Sumarro

  97. Rehabilitació del Palau Pascual i Pons

    Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Miquel Espinet i Mestre, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Antoni Ubach i Nuet

    Rehabilitació del Palau Pascual i Pons

    Entre els anys 1890 i 1891, l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia va construir per al Sr. Sebastià Pascual i per al seu cunyat D. Alexandre Pons dos palaus contigus als solars núm. 2 i 4 del Passeig de Gràcia. L’evident contacte entre ambdós propietaris va permetre a Sagnier construir els dos edificis amb evidents unions organitzatives però sobretot estilístiques. Durant el transcurs dels anys fins a l'inici del projecte van ser moltes i de diferent transcendència les obres que es van fer deixant sobre l’edifici innumerables cicatrius. Tot i el lamentable estat de l’edifici, l’Ajuntament de Barcelona el té inscrit en el seu catàleg d’edificis a conservar pel seu valor testimonial del modernisme català. Estant així les coses, es van decidir a redactar el projecte d’ampliació, restauració i transformació. Els principals trets d’aquesta intervenció tan àmplia i complexa van ser, en primer lloc, unificar els dos antics palaus en un sol edifici, l’accés al qual és des del Passeig de Gràcia. L’abast d’aquesta unificació passa per remodelar els accessos verticals, ascensors i escala, al voltant d’un pati de llum que és un dels punts de més alt interès del projecte. En segon lloc, emprendre les obres per rejovenir el sistema constructiu de l’edifici. En tercer lloc, s’amplia la cinquena planta sobre l’antiga coberta aprofitant l’obertura sota la barbacana. La introducció de la galeria en el rencontre entre la façana i la coberta tendeix a millorar l’esveltesa de l’edifici. Els criteris de restauració de la façana són varis: reintegrar el pinacle de base ortogonal, reparar tots els elements deteriorats, reposar algunes finestres gòtiques que estaven mutilades i integrar a l’esquema configuratiu les façanes construïdes sobre les antigues andanes del carrer Casp i la Ronda Universitat com de les obertures de la planta baixa un cop consolidat el caràcter comercial d’aquestes. Hem volgut mantenir la dualitat entre l’edifici antic i modern amb la coexistència del vestíbul original en planta baixa, executat en pedra de Montjuic i estucs, amb el pati vertical construït amb formigó blanc entès com una versió de pedra tecnològica, i restaurar amb una actitud recuperadora les poques peces de la planta primera que han aconseguit sobreviure fins els nostres dies. La lluminària de l’antic vestíbul ha estat dissenyada per Miguel Milá.

  98. Rehabilitació de la Masia i Construcció de la Biblioteca Can Sumarro

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines

    Rehabilitació de la Masia i Construcció de la Biblioteca Can Sumarro

    Can Sumarro és una masia situada en el cor vell de L'Hospitalet de Llobregat, en una àrea ocupada encara avui per altres masies recuperades per a Ús cívic i per alguns carrers de velles casetes de planta i pis alineades en filera. l'eix urbà de l'àrea és el correr Xipreret. Can Sumarro, el cos mes antic de la qual és del S. XVI, és I'única masia que conserva uno part important del seu entorn de camps i horts, encara lliure. En aquesta masia donada en el seu dia a la ciutat pel seu últim ocupant, el metge Dr. Prats, cedida per l'Ajuntament, la Generalitat ha instal·lat una biblioteca de la seva xarxa amb capacitat per a 180 lectors i 36.450 volums. El conjunt de la masia constava de dos cossos d'edificació independents relacionats per un pati tancat. L'edifici principal de dues plantes constava a la vegada de dos cossos: el nucli central del S. XVI orientat, com a totes les masies, al S., obert a un pati que donava accés a la casa, recollit, solejat i Iimitat per un mur cobert de verd i flors, i un altre nucli lateral allargat, de construcció posterior destinat possiblement a magatzematge en la seva planta baixa. El cos secundari, una sola nau com de doble alçada, amb estructura de dos arcs timpà, havia estat sens dubte el paller i graner de la casa. La intervenció ha consistit en: - Conservar, del nucli més antic de la casa, tal com estaven les dues sales centrals de les dues plantes, l'escala i les habitacions de l'angle S.O. per memòria del que havia estat l'edifici. - Convertir el pati que relacionava els dos cossos de l'edifici en l'area d'accés a la biblioteca, (canviant així radicalment el tradicional accés a la masia per la seva façana S.) i en el cor del conjunt. Per això s'han afegit a cada un dels edificis una nova crugia -paral·leles entre sí i idèntiques en estructura i configuració- en forma de porxo obert al S. la que correspon a l'antic paller i en forma de galeria envidriada l'anexa a l'ala lateral de l'edifici principal. - El paller, restaurada la seva coberta de llata per canal, i obert en la mateixa un lluernari tamisat i lineal en la carenera, s'ha convertit en biblioteca infantil. La seva capacitat s1ha augmentat amb dos balcons per a prestatgeries i lectura, alineats al llarg de les seves dues façanes longitudinals. - La masia s1ha destinat a biblioteca d 1adults. La crugia afegida en el pati alberga una rampa de dos trams que permet repetir en la planta alta una organització d'espais superposada i idèntica a la de la planta baixa. Les dues plantes del cos lateral, buidades dels elements obsolets i irracionals de la vello estructura que el fragmentaven innecessàriament, s'ha convertit en dues sales de lectura diàfanes. Amb les petites i velles finestres la de la planta alta; oberta radicalment al pati anex, l'inferior, mitjançant un apuntalament al llarg de quasi tota la seva longitud (18 m.). Així el pati replè de verd s'incorpora visualment a l'espai interior. La crugia situada al N., en les dues plantes s'ha dedicat a sales de lectura especialitzada. - Els interiors s'han tractat amb el màxim repecte als elements recuperables i els destinats pròpiament a biblioteca s'han organitzat segons els esquemes adoptats per a les biblioteques de la xarxa i equipat amb els mobles, paviments i lluminàries especialment dissenyats per a elles.

  99. Reforma de la Sala d'Espectacles de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Reforma de la Sala d'Espectacles de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts

  100. La Tenda Animació

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines

    La Tenda Animació

  101. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Interiorisme
    La Tenda Animació

  102. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració
    Rehabilitació del Palau Pascual i Pons

  103. Projecte i Direcció de la Biblioteca Vicente Aleixandre

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Projecte i Direcció de la Biblioteca Vicente Aleixandre

  104. Escola Mestres Montaña

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Escola Mestres Montaña

  105. Parc de la Creueta del Coll

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Parc de la Creueta del Coll

    L'àrea objecte d'aquest projecte estava pràcticament buida sense cap significació especial i sense cap ordre urbà. Correspon a un turó que havia estat parcialment ocupat per l'explotació industrial d'una pedrera. Aquest espai buit i abandonat semblava molt adequat per projectar-hi un parc públic al servei del veí barri de la Teixonera. Per a això calia precisar zones específiques d'ús col·lectiu i traçar bones línies de comunicació entre el barri i el parc. La transformació del gran forat que la pedrera va deixar, es fa a partir de dues idees: adaptar les pendents del nord del terreny, amb una especial però lleu repoblació forestal, entre camins sinuosos que van marcant espais habilitats per a l'ús veïnal, i subratllar teatralment la part central, que és la més profunda i la que manté més records topogràfics del planter. Aquest sector s'integra al paisatge urbà amb un llac a dos nivells que, a banda d'oferir diverses oportunitats lúdiques i esportives, és un escenari molt adequat perquè una gran escultura de Chillida marqui el centre compositiu, reflectint-se retòricament a l'aigua. El parc té dues línies d'accés, des del nord i des del sud. Un itinerari que permet contemplar la complexa geografia de l'entorn i comunicar directament l'espai públic amb les dues unitats veïnals més properes, de manera que s'asseguren les activitats que el propi disseny del parc predisposa.

  106. Ampliació i Incorporació d'una Sala Polivalent i Vestíbuls a l'Edifici d'Oficines Nestlé

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Ampliació i Incorporació d'una Sala Polivalent i Vestíbuls a l'Edifici d'Oficines Nestlé

    El nou edifici d'oficines de Nestlé a Esplugues, Barcelona, ​​és en realitat una ampliació d'un complex d'edificis força nou construït als anys setanta. Els paràmetres del disseny es van determinar després d'un període de llargues discussions que van implicar consideracions d'espai, imatge i manteniment plantejades pel client i les restriccions volumètriques imposades per les lleis urbanístiques locals influïdes per les carreteres circumdants i l'autopista propera. Aquestes, juntament amb les condicions visuals i solars del solar, van determinar l'emplaçament definitiu del nou edifici i la seva forma. Els edificis existents constaven d'un bloc d'oficines rectangular de vuit plantes situat sobre un N.E.-S.W. eix paral·lel a la carretera principal i un pavelló de dues plantes al nord-oest que conté laboratoris a la planta baixa i menjador a dalt amb vistes a un increïble jardí ben cuidat, gairebé suís en la seva perfecció. Tres soterranis sota l'edifici d'oficines albergaven una zona d'aparcament per als empleats, que en ser insuficient es complementava amb una gran superfície d'aparcament a l'oest del solar. Una petita escola bressol va completar el complex d'edificis situat al nord-est del solar molt allunyat dels edificis principals. Una de les principals preocupacions del client va ser que el nou edifici proporcionés condicions de treball gairebé idèntiques als empleats que les que ofereix l'oficina existent per evitar situacions conflictives i permetre la lliure circulació de personal i mobiliari d'oficina entre els dos edificis. Això va definir un mòdul bàsic d'1,20 m. per a divisions internes desplaçades en relació a la xarxa estructural per evitar conflictes amb les columnes. La superfície total d'aquest edifici sobre rasant és de poc més de 7.000 m2. Una primera proposta dels clients d'unir el nou edifici a l'existent formant un bloc en forma de L va tenir el mèrit de facilitar la comunicació entre les dues zones. Tanmateix, els arquitectes van assenyalar que això donaria ombra als jardins, bloquejaria la vista des dels menjadors de la finca boscosa cap al sud i donaria un caràcter radicalment diferent al nou espai d'oficines mirant al nord o al sud en lloc de l'est o l'est. Oest. Les raons van convèncer fàcilment el client d'acceptar un edifici separat en un N.E.-S.W. eix a l'Oest del solar al costat de l'autovia (actuant com a barrera acústica al trànsit) per connectar amb un passadís a l'entrada existent a ras de terra. Aquesta nova ubicació dels edificis va permetre construir sis soterranis sota el jardí, cinc d'aparcament amb 380 cotxes per als dos blocs d'oficines, i un, el primer soterrani, per a 900 m2. sala de conferències pública i un complex de cuina i menjador experimental i docent. La forma del nou edifici d'oficines de nou plantes es va determinar situant-lo el més lluny possible de l'edifici existent per garantir la màxima quantitat de llum solar matinal i major amplada de la pista del jardí. Això fa que l'edifici hagi d'adaptar la seva forma rectangular bàsica a les línies de façana legals orientades a les inclinacions dels carrers laterals i de l'autovia. Això dóna a l'edifici una forma reconeixible que correspon al seu lloc. Aquesta forma està encara més mutilada amb dues grans "excavacions" de tres pisos. Un a terra a l'angle sud per "rebre" el pas cobert entre els dos edificis d'oficines i significar l'entrada. L'altre es troba a la part superior de l'edifici a l'angle nord per formar un balcó gegant (a escala amb l'autopista), amb vistes al llarg de l'avinguda Diagonal que forma l'entrada principal a Barcelona per sota. Aquestes dues "excavacions" emfatitzen la sensació de lloc i donen un caràcter personal al que d'altra manera podria ser un altre edifici d'oficines de mur cortina de vidre. Les primeres propostes per a la façana d'aquest edifici contenien una pell exterior de persianes controlades separades del vidre amb una passarel·la metàl·lica a graella de manteniment, que permetria que l'aire calent fluís cap amunt i allunyés del vidre. No obstant això, aquesta proposta es va abandonar a favor del mur cortina normal, ja que el client volia evitar possibles problemes de manteniment i el posterior deteriorament de la imatge de l'empresa. El cost addicional de l'aire condicionat produït per una paret de vidre al clima de Barcelona no va ser considerat significatiu pels enginyers. Tenint en compte aquesta base, s'ha dut a terme el disseny del mur cortina de vidre límits tecnològics i estètics extrems: la forma prismàtica es destaca per la reducció absoluta dels montants de suport a una junta plana de neoprè; es va trobar que l'efecte mirall del vidre tintat amb doble vidre estava menys deformat amb l'ús d'un vidre manufacturat italià importat; l'efecte "piscina" dels vidres tintats a les oficines interiors es va reduir mitjançant l'ús de vidre transparent corresponent a la profunditat del fals sostre, permetent així a l'usuari l'oportunitat de veure el color natural real de la llum del dia; vidre transparent També s'utilitzava davant de la llosa del terra, on evidentment no era necessari els vidres tintats, i els suports d'acer del mur cortina estan al descobert i pintats de groc per afegir un cert efecte decoratiu funcional a la façana; El vidre de color gris s'utilitza per enfrontar els gruixos de les parets finals, la base i el sostre per expressar la seva funció diferent. El pas cobert entre els dos edificis d'oficines és mig túnel i mig pont quan passa pel jardí últim quan sobrevola la rampa del garatge i sobre la pista del jardí enfonsada que permet un accés directe al centre de conferències. És d'acer, vidre transparent, maons de vidre i rajoles blanques per permetre que s'incorpori completament al jardí el fatiga de l'efecte túnel el terra s'eleva cap al centre creant una alçada variable. Això també va permetre espai per a l'estructura i l'aire condicionat. Des d'aquest passadís de vidre, una branca triangular permet que una escala d'acer i vidre baixi amb llum natural al centre de conferències que hi ha sota el jardí. Els murs de contenció estan revestits amb bandes de gres rústic i polit. Aquest material es va escollir per emfatitzar la connotació clàssica de la base de l'edifici. La resta de parets estan cobertes de fòrmica blanca que conté el vestíbul principal, vidre negre a les sales de projecció posterior i cabines de translació, i cortines vermelles per obrir el vestíbul als vestíbuls que l'envolten. Aquests vestíbuls s'il·luminen des del jardí enfonsat, de l'aparcament i d'un pou de llum de maó de vidre que arriba a totes les plantes d'aparcament de sota. Els pisos del vestíbul i els vestíbuls circumdants s'unifiquen com un espai flexible amb una catifa de palla, mentre que les zones d'accés tenen un terrat verd intens, talla en rajoles de 10x10. Aquesta reducció de la mida normal de la rajola de terrazo dóna un paviment més uniforme. La sala de conferències s'ha girat en un eix del 45% per permetre una millor proporció entre la zona de la taula de conferències i el públic i per desdibuixar els límits de la sala per permetre un ús més flexible per a recepcions i diferents mides de públic. El pati del jardí s'ha mantingut el més senzill possible tenint en compte que es veu principalment des de les oficines de dalt. Tanmateix, s'ha introduït un itinerari que permet fer una passejada pel jardí per permetre una passejada a l'hora de dinar. S'ha afegit aigua a la zona ombrejada per reflectir la llum del cel i facilitar la connexió visual amb les plantes inferiors de l'edifici existent. En resum, la principal preocupació dels arquitectes era evitar l'anònim "bloc d'oficines de mur cortina internacional" i crear una sensació de lloc. relacionat tant amb els edificis existents i el seu entorn immediat com amb la seva posició de comandament a l'entrada de Barcelona.

  107. Illa de Cases Can Borrell

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Illa de Cases Can Borrell

    Es tracta d’un conjunt de 200 habitatges socials en una illa de cases del nou eixample de Mollet, format per una trama de 100 x 100 metres, amb les quatre façanes orientades als quatre punts cardinals. La solució dóna una resposta diferent a cadascuna de les quatre cares, en funció de l’orientació i del caràcter urbà de cada carrer. Els blocs al sud i a l’oest estan formats per dues alçàries d’habitatges en dúplex; als de baix s’hi accedeix des de l’interior de l’illa i als de dalt per mitjà d’un corredor elevat que s’escapa de l’escaire de la cantonada. A la banda est es dobla el bloc, amb accessos verticals des del passatge interior i habitatges d’un sol nivell que donen a banda i banda. El bloc nord també té habitatges d’un sol nivell, i s’hi accedeix des del pati interior. El conjunt emfasitza les façanes sud i oest de l’illa, les úniques que tenen comerços, i reitera la voluntat de donar un caràcter públic al pati a través dels accessos des de l’interior.

  108. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat
    Illa de Cases Can Borrell

  109. Projecte de 200 Habitatges Socials La Maquinista

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Projecte de 200 Habitatges Socials La Maquinista

  110. Institut Manuel Vázquez Montalbán

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Institut Manuel Vázquez Montalbán

  111. Exposició "Barcelona, Cent Anys de Fires 1888-1988"

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Exposició "Barcelona, Cent Anys de Fires 1888-1988"

    Barcelona, 100 anys de Fires és una exposició històrica-retrospectiva que recull l'esperit firal de Barcelona al llarg de 100 anys d'Exposicions Universals i Fires. La trama argumental s'ha materialitzat a través de tres grans blocs amb llenguatges autònoms que comparteixen els 3.000 m2. del Palau Rius i Taulet del recinte firal: L'espai central està dominat i seccionat longitudinalment per un "travelling" format per una reproducció tridimensional de l'Arc de Triomf de l'Exposició del 1988, un baldaquí lluminós format pels raigs i el perfil del Palau Nacional de l'Exposició del 29 i un mur perforat per un "vidi-wall" que reprodueix amb la última tecnologia audiovisual l'actualitat del 1988. Aquest conjunt és la façana interior de l'exposició la formalització espaial i semàntica del corpus argumental. El segon bloc està format per una iuxtaposició rígida de murs que ressegueixen el sòcol perimetral del Palau i suporten el discurs cronològic dels documents gràfics per explicar l'evolució empresarial i estètica firaire. Es l'exposició pròpiament històrica-cronològica. L'últim bloc està format per una selecció significativa d'objectes i productes agrupats temàticament, que s'interfereixen anàrquicament amb la rígida lectura cronològica perimetral, distendint el simbolisme emblemàtic de l'espai central. És la mostra de mostres. Aquesta exposició ha comportat un període d'estudi d'un any, un buidat documental de 2.000 objectes, productes, fotos, etc., dels quals han estat seleccionats 900. Es va inaugurar el dia 30 de maig de 1988 i es va cloure el dia 5 de juny de 1988. L'han visitada 270.000 persones.

  112. EU Mies Award

    Seleccionat
    Parc de la Creueta del Coll

  113. Pla d'Ordenació Sector Migdia

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

    Pla d'Ordenació Sector Migdia

    Sobre les 13 hectàrees que prèviament havien ocupat les casernes (1943-93), opaques als plans que —de manera intensiva i canviant (1955, 1971 i 1980)— havien densificat la trama gasiva de l’eixample, s’obrí la primera oportunitat contemporània de concebre ex novo tot un gran fragment de la nova ciutat. El procés comportà negociacions intenses amb l’Administració militar, en les quals també es veieren implicades peces de la ciutat antiga, i de seguida fou situat per l’alcaldia sota la batuta d’un «indiscutible» Bohigas, a fi de superar-hi les limitacions que el planejament havia demostrat i per tal d’entendre aquella oportunitat des d’una lògica de projecte. L’ordenament executat conservà algunes peces militars (finalment abatudes), establí una envoltant definida a les cares nord i est, ubicà aparcaments soterrats i un ampli parc públic i treballà les relacions amb latrama urbana per dilatar-la i donar-hi continuïtats matisades, sense perdre, però, una certa autonomia del conjunt per si mateix. S’hi havien d’encabir 60.000 m2 de sostre, sobretot residencial. Per sort, la gestió peça per peça fracassà i calgué la formació d’una empresa ad hoc, que executaria tot el procés. El projecte defineix una «U» de sis nivells, amb ordenances tan precises com un metaprojecte, que encara amb una gran concavitat al nord la relació amb l’eix principal i penetra al parc amb dues torres de 16 nivells, presidint-lo i inserint-se en una làmina d’aigua que el centra. El parc s’hi desenvolupa amb recursos tradicionals d’arbrat, jardineria i tanques al carrer i desplega un gran espai central polaritzat per l’estany, una illa i una gran pèrgola que donen la rèplica, com a buit, al ple marcat pels edificis. Malgrat els matisos ben contemporanis del llenguatge i alguns jocs volumètrics, com les torres dissociades, l’actitud general importa d’un neoclassicisme centreeuropeu la matriu d’una bellesa basada en l’ordre, l’homogeneïtat i la repetició.

  114. Gala de Presentació de Canal+ al Palau Sant Jordi

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines

    Gala de Presentació de Canal+ al Palau Sant Jordi

    Per formalitzar l'atmosfera col.loquial de la invitació, s'ha construït un diàleg de tensió espaial entre una ocupació molt definida de la pista amb una catifa de catifes i una barreja de tres nivells d'il·luminació recalçats en l'equilibri entre la intensitat-temperatura-color de la llum i el seu reflex en els plans horitzontals blancs de les catifes i les taules. La combinació entre la llum indirecte de la cúpula del Palau, matitzada pel sistema de regulació, la focal, filtrada i dirigida exclusivament als buffets i els grups d'espelmes, ens ha permès resoldre el compromís per compatibilitzar un espai per al recolliment ambiental de la tertúlia i un espai de grans dimensions, obert i dens, de proporcions monumentals, funcionalment, per cobrir un gran pavelló esportiu, però també per admirar i descobrir. El rectangle de la gran catifa dibuixa l'ocupació espaia! del Palau, situa l'espai col·loquial, ajuda a equilibrar la densitat arquitectònica de l'entorn visual i emmarca l'ambientació dels espais més recollits en que està subdividida, però sobretot acosta les proporcions de cada zona-grup-taula a una escala progressivament més comfortable i domèstica, sense rebaixar les admirables referències arquitectòniques de la cúpula que cobreix l'espai del Palau. D'altra banda, la simplicitat i contundència del signe + del Canal Plus, conjuntament amb el "patchwork" geomètric de les cartes d'ajust de T.V. ens ha permès construir un argument compositiu obert per emmarcar el programa funcional i jugar amb un repertori formal des de l'abstracció simbòlica, la reinterpretació geomètrica o l'ironia, i a la vegada identificar la imatge cromàtica i formal del canal, prescindint del tòpic usual del logotip. Els ingredients ambientals que completen els aspectes més domèstics de la presentació són els motius florals, coronant les espelmes, els rituals de les hostesses i cambrers d'etiqueta i l'acompanyament del quintet de música, combinat amb les imatges dels "videowall" que discretament marquen el "timing" de la presentació-invitació d'intercanvis de Canal+ a Barcelona.

  115. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Gran Premi d'Interiorisme
    Gala de Presentació de Canal+ al Palau Sant Jordi

  116. Port Olímpic

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

    Port Olímpic

    Es tracta d'un port que ha de complir tres objectius: ser una bona base esportiva i de lleure marítim, acollir les complexes exigències de les competicions marítimes i, sobre tot, ser un bon escenari d'un nou centre d'activitat ciutadana, un focus actiu que reculli alguns dels aspectes vitalitzadors del nou barri de la Nova Icària. La làmina d'aigua del port es divideix en dos dàrsenes: la interior de 255 m.x193 m. i la exterior de 360 m. x 75 m. amb una capacitat total de 670 amarres. Entre les dos dàrsenes, el moll de serveis de 52 m. d'amplada, inclou un aparcament (180 places), una zona de reparació d'embarcacions i els serveis de recepció, control i subministrament de combustible. Al voltant d'aquestes dos dàrsenes s'organitza un gran espai perimetral que ha de servir per a les necessitats del port, però que ha de ser també un nou centre d'activitats urbanes. Aquest espai perimetral es subdivideix en dos nivells: els molls, entre les cotes 1,70 m. i 22,50 m. i el passeig elevat a la cota 7 m., aproximadament.

  117. Escola del Veïnat

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

    Escola del Veïnat

    L’escola adopta una crugia circular d’una sola planta que gira al voltant d’un petit pati d’esbarjo, que serveix el parvulari. Cada aula té comunicació amb aquest pati, d’una banda, i amb el recinte arbrat de l’exterior, de l’altra. Les aules es cobreixen amb dos vessants que permeten incorporar una tarja elevada de ventilació creuada. La crugia circular es trenca en dues parts ben diferenciades, la de l’escola de primària i la del parvulari. Les escletxes que queden entre totes dues parts canalitzen l’accés des del carrer i el pas a la pista esportiva, situada en un recinte annex. Dos elements sobresurten en alçària: la torre circular de la biblioteca, situada al costat de l’entrada, i el cos de la sala polivalent, amb una coberta prismàtica més alta que la resta, de planxa ondulada pintada de color fosc, com la resta de cobertes. L’estructura combina pilastres de maó amb bigues i suports de formigó, i a cada lloc s’adapta a les peculiaritats del programa, i no a l’inrevés.

  118. Escola Municipal de Vela

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Escola Municipal de Vela

    Les principals dependències de l'Escola Municipal de Vela estan col·locades sota el passeig elevat del Nord Est, amb la intenció de no ocupar ni entorpir la globalitat del gran espai unitari dels molls. El magatzem es concentra en un edifici que actua com terminal del passeig elevat del Nord Est i com a frontissa d'unió amb el conjunt lineal del trencaones. És un edifici amb dos cossos, amb façanes de color blanc i brillant, rematades amb un conjunt de 24 piràmides que resolen alhora els problemes d’il·luminació i de ventilació permanent i els de protecció contra l'aigua. El conjunt de piràmides delimita una plaça relativament privatitzada per els exercicis preparatoris de la pràctica de la navegació des de la que es pot sortir en rampa directament al mar sense tenir que creuar el port fins a la bocana. L’edifici de l'Escola Municipal de Vela és com un símbol distintiu, apreciable a gran distància, com una explicació intel·ligible i inclús retòrica de les estructures formals del port.

  119. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Espais Urbans
    Port Olímpic

  120. Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

    Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Planificació urbana d'una àrea de 79 Ha. per a la Vila Olímpica de Barcelona 1992 amb 2.500 vivendes. Transformació del front marítim incloent-hi 107.200 m2 de parcs i 130.000 m² per a les instal·lacions del Port Olímpic (739 amarres). El treball de MBM en aquest projecte va ser principalment el disseny urbà de tot el sector, la autoria d'alguns edificis de vivendes, el Parc del Litoral i el Port Olímpic, que inclou l'edifici de recepció del Port (Capitania del Port) i l'Escola Municipal de Vela. MBM també es va encarregar de la supervisió dels 32 projectes dels edificis de vivendes dels altres arquitectes i de la coordinació de tots els treballs d'arquitectura, paisatgisme i enginyeria, incloent-hi les vies ràpides, el traçat ferroviari, el metro i les infraestructures.

  121. Parc del Litoral

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Parc del Litoral

    Franja verda contínua de gairebé 2 km de longitud que separa les dues direccions d’accés i de sortida de la ciutat i que inclou, amb solucions diferents, el Cinturó del Litoral com a via ràpida segregada. Està dividit en tres parcs: el Parc de les Cascades per sobre la boca del túnel del Cinturó del Litoral amb escultures de Auke de Vries i Antoni Llena, el Parc del Port, que connecta directament amb el Port Olímpic i queda protegit del soroll de la circulació per dues barreres perimetrals de massa verda compacta d’arbres i un passeig porxat, i el Parc d'Icària, el centre d'atenció del qual és un llac que té la forma de la illa grega d'Icària, i que està situat al mateix nivell baix de la Ronda, que en aquest tram emergeix de sota terra i cinc ponts de fusta que travessen la ronda lligant la ciutat amb el parc i el mar.

  122. Habitatges Can Folch

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Habitatges Can Folch

    És l'àrea compresa entre el carrer Wellington, l'avinguda del Litoral i el passeig de Carles I, on havia existit l'antiga fàbrica Folch, de la qual es conserva una magnífica xemeneia de maó. L'element bàsic d'aquest conjunt és el gran edifici corb de 235 m. de longitud, amb façana còncava al parc de Carles I. Passa en forma de pont sobre el carrer Francesc d'Aranda i a manera de pòrtic sobre la vorera del propi passeig per tenir una façana més llarga que continuï amb poca interrupció la corba del "Clos del Mig" , amb la qual cosa s'aconsegueix una composició clara i contundent de la vora oest de la Vila Olímpica. Un edifici perpendicular a l'avinguda del Litoral sobre un pòrtic fortament ritmat -- amb ritmes perpendiculars a la façana, tipologia relativament insòlita però amb precedents tan diversos com els porxos de les Drassanes gòtiques de Barcelona, ​​els de Pouillon a la reconstrucció del Vieux Port de Marsella o, salvant les distàncies, els pilotis de les Unitées de Le Corbusier -- i una pèrgola amb façana a aquesta avinguda delimiten una plaça comercial deprimida, a la cota on s'aixeca l'antiga xemeneia. El parc i els carrers queden perimetralment ben definits, malgrat diverses penetracions visuals, i l'interior es recupera per a un espai públic recollit, però no aïllat dels grans eixos viaris.

  123. Palau Nou de La Rambla

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Carles Buxadé i Ribot, Jordi Frontons, David Mackay, Joan Margarit i Consarnau, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

    Palau Nou de La Rambla

    Edifici de nova planta de 7.043 m2 i 54 m. de façana a la Rambla, una de les artèries més importants i actives, ubicada en el cor de la Ciutat Vella de Barcelona. En el planteig urbanístic s'ha tingut en compte la relació de l'edifici amb l'entorn arquitectònic i el disseny d'unes façanes que s'integrin correctament en el conjunt, però que determinin un nou nivell de qualitat. L'edifici esta destinat a usos terciaris: locals comercials, oficines i aparcament per a 800 cotxes, un dels primers exemples de pàrquing robotitzat d'aquest tamany en tot el món.

  124. Cerimònia del Premis Laus 92

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines, Albert Puigdomènech i Alonso

    Cerimònia del Premis Laus 92

  125. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Espais Efímers - Muntatges Ambientals Corresponents a Accions de Curta Durada
    Cerimònia del Premis Laus 92

  126. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents
    Palau Nou de La Rambla

  127. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents
    Noves Façanes per a El Corte Inglés

  128. Noves Façanes per a El Corte Inglés

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, José Antonio Martínez Lapeña, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso, Elías Torres Tur

    Noves Façanes per a El Corte Inglés

    Els grans magatzems creixen i la ciutat sol·licita una nova façana. Vam passar diversos mesos intentant trobar una façana palatina civil, amb torre o campanar, com les dels altres edificis de la Plaça Catalunya; incorporant records d'edificis de Nova York (Wollworth, Rockefeller Center)..., de la Rinascente de Roma, o d'algun de F. Gehry a Boston, o uns altres més tranquils… La façana construïda és de granit de color beix salmó, com les lletres amb el logo en la coronació de la cantonada. El sòcol que cobreix la planta baixa i l'aler continu que el protegeix són de llautó. En la mateixa cantonada l'aler s'aixeca com l'ala d'un barret. La cantonada sud de l'ampliació és projecte de l'estudi d'arquitectura MBM, amb anells horitzontals en les tres últimes plantes. I en canvi, en un parell d'hores de treball va aparèixer amb facilitat la façana de l'interior de l’illa. És la façana que recobreix les escales d'evacuació i els conductes d'instal·lacions i està revestida de planxes d'alumini encunyades com la persiana del radiador de l'automòbil Seat 600. Una cosa similar es dona a les façanes dels patis de l'eixample barcelonina: elementals i útils, tan poc necessitades de representació i ostentació com els passa a les façanes dels carrers. Les planxes i el granit de les façanes dels carrers tenen la mateixa mesura per a encaixar unes amb unes altres quan es troben.

  129. Projecte Urbà de l'Illa d'en Robador

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Projecte Urbà de l'Illa d'en Robador

    Aquest edifici està dins del Projecte urbà de l’illa del carrer d’en Robador. Té façanes als carrers de Sant Rafael, Sadurní, Sant Josep Oriol, a la Rambla del Raval i a una plaça. L’edifici té diferents alçàries: l’ala paral·lela a la Rambla té planta baixa i cinc, l’ala perpendicular té planta baixa i cinc, i el cos comú, planta baixa i sis.Hi ha dues plantes d’aparcament al soterrani. A la planta baixa hi ha un pas de vianants entre la nova plaça i el c. Sadurní que permet la comunicació des de la Rambla.Hi ha dos nuclis d’accessos: un a la façana del c. Sant Rafael i l’altre al pas de vianants. (Memòria sobre un dels edificis centrals del projecte).

  130. Escola d’Educació Infantil i Primària Vila Olímpica

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Escola d’Educació Infantil i Primària Vila Olímpica

    Construcció d’un edifici de nova planta per a ubicar-hi un Centre d’Educació Infantil i Primària de 2 línies per a 450 alumnes amb una superfície total construïda de 3.600 m2. La proposta inicial de la orientació que creem que ha de tenir el projecte del Centre d’Educació Infantil i Primària "Vila Olímpica", ha tingut en compte la voluntat de aconseguir un bon projecte, de qualitat arquitectònica per que pugui col·laborar a la bona qualitat de l’ensenyament a partir d’uns criteris constructius rigorosos que permetin la construcció del centre i el seu manteniment posterior amb uns costos continguts, dins de les previsions raonables. El projecte es basa en els següents punts: • Implantar l'edificació aproximadament sobre els nivells actuals del terreny per tal d'evitar costos de moviments de terres i perquè el desnivell existent entre les plataformes del solar i les rasants de l'avinguda Salvador Espriu i del carrer Jaume Vicens i Vives permeten optimitzar la protecció dels vents de mar i del soroll del trànsit de les vies ràpides de la Ronda del Litoral. • Proposar un edifici de dues plantes, per tal d'alliberar terrenys per als patis de joc i camp d'esport i alhora estalviar costos de construcció reduint les superfícies de fonaments i de coberta. • Organitzar l'edifici en una planta en forma de L, oberta en diagonal cap a migdia i, per tant, d'esquena al carrer Carmen Amaya. Així s'aconsegueix protegir l'escola del brogit del trànsit d'aquest carrer, molt agreujat pel pas de camions i pel seu soroll d'arrencada a causa dels dos semàfors situats en una pujada forta, al costat del Centre Abraham. • Situar el camp d'esports al Nord, fora de l'àmbit de les aules per evitar les distraccions a les hores de classe i possibilitar-ne un ús independent, si calgués. • Optar per incorporar l'Escola Bressol a la resta de tot el centre d'educació, situant-lo a la planta baixa d'un dels seus cossos i compartint l'edifici. La finalitat és doble: aconseguir un centre integrat, que és pedagògicament interessant i reduir els costos de construcció. • Orientar bé totes les aules. No hi ha cap aula gran que miri cap al Nord ni cap a Ponent. Totes tenen accés directe al jardí i als patis de joc; els pàrvuls i l'Escola Bressol perquè són a la planta baixa, i les aules de primària a través d'un carrer interior i escales comunes. • Situar l'entrada del Centre al carrer Carmen Amaya perquè facilita l'accés a peu pla del Parvulari i de l'Escola Bressol. Prop de l'entrada, a la planta baixa hi ha l'administració. • Col·locar les aules especialitzades de Primària (música i audiovisuals, plàstica i informàtica) a la planta pis en un lloc ben relacionat amb la resta de les aules. • Organitzar l'extrem de l'ala Nord-Est de l'edifici, que és una cua de la L, amb el menjador i la cuina arran de terra i el gimnàs, a sobre. Així el gimnàs està al mateix nivell que les aules de Primària. Un sistema de rampes connecta el gimnàs i el camp d'esports. El menjador pot ser usat per a altres activitats si convé i pot, també, extendre’s, en cas de necessitat, cap el vestíbul d'entrada. • Col·locar el porxo per a activitats de lleure a l'ombra i a recer de la pluja al costat del camp d'esports, sense interferir en les activitats docents de les aules. • Donada la proximitat de l'edifici al mar i a les platges, proposem un edifici en el que, tot i estar composat per volums a diferents alçades, hi predomini l'horitzontalitat. Per tant, les cobertes de l'edifici, tot i ser planes són prou inclinades (5%) per assolir la millor estanqueïtat a la pluja i una bona vista de l'edifici a vol d'ocell. • Els murs de tancament de l'edifici estaran aïllats per la part exterior i acabats amb estuc. Les parts inferiors d'aquests murs seran de totxo vidrat, i la part superior es rematarà amb un ràfec per a la seva protecció i conservació. • Utilitzar en els interiors de l'edifici materials resistents a l'erosió que se sol produir en una escola infantil, acústicament adequats, de bon envelliment i de fàcil manteniment, encara que no siguin els més barats possibles. Creiem en la bondat i l'eficàcia econòmica d'un manteniment fàcil.

  131. Campus de la Ciutadella de la UPF

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Campus de la Ciutadella de la UPF

    Rehabilitació d’una antiga caserna militar per a ubicar-hi un edifici universitari amb capacitat per a 3000 alumnes i 200 professors, Aquest és un dels edificis del campus de la Ciutadella del conjunt de la Universitat Pompeu Fabra implantada en diversos edificis escampats a Ciutat Vella. L’edifici perimetral originari, es destina a aules serveis i deganat. Els dos cossos nous d’aules i departaments, ubicats al gran pati central, s’han tractat amb llenguatges actuals. L’aulari és un edifici paral·lelepipèdic d’estructura de formigó i façana de mur cortina molt llis i tens − sense elements metàl·lics a la vista − donant al pati. L’edifici de departaments, en contrast, és un prisma flotant amb acabat de façana de taulons de fusta, deixats de serra, i finestram lineal continu horitzontal interromput, cada dos departaments, per un plec sortint d’alumini blanc. El gran pati central esta cobert per una teulada en dents de serra, amb vidre al nord i constituirà l’espai privilegiat de vida col·lectiva dels estudiants.

  132. Premio Década

    Guardonat / Premiat
    Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

  133. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
    Campus de la Ciutadella de la UPF

  134. El Corte Inglés (Francesc Macià)

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    El Corte Inglés (Francesc Macià)

  135. Parc del Migdia

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

    Parc del Migdia

  136. Habitatges Parc del Migdia

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

    Habitatges Parc del Migdia

  137. Comissaria Central dels Mossos d'Esquadra

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Comissaria Central dels Mossos d'Esquadra

    Es tracta de l’edifici que ha d’allotjar una Comissaria de Policia (Mossos d’Esquadra) i les oficines del Servei Català de Trànsit. Està ubicat a la plaça d'Espanya, en el punt de creuament de la Gran Via i del Paral·lel, dues vies importants de l’Eixample. La proposta es basa en dos cossos autònoms, alineats cada un d’ells a les dues avingudes perimetrals i un espai central que actua de gran vestíbul de recepció. Les façanes s’estructuren amb un sistema modular que permet modificar-se segons la variació de necessitats internes. Sobre aquesta modulació s’estenen unes faixes contínues de plaques fotovoltaiques. L’emplaçament és molt significatiu i serà motiu d’una reconsideració urbanística de tota la plaça d’Espanya.

  138. Edifici d'Oficines per a la UGT

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Edifici d'Oficines per a la UGT

    Projecte d’un edifici d’oficines amb planta en L i diferents alçades, de 9.238 m2 ubicat dins un solar que forma part del conjunt del “Projecte Urbà de l’illa del carrer d’en Robador i el seu entorn” promogut per Foment Ciutat Vella. Te façanes als carrers de Sant Rafael, Sadurní, Sant Josep Oriol, la Rambla del Raval i a una nova plaça situada entre l’edifici i l’hotel. Al soterrani hi ha 2 plantes d’aparcament, que ocupen el perímetre de l’edifici d’oficines, així com el de la nova plaça i l’hotel. L’edifici ha estat projectat per poder tenir diverses formes d’us, des de l’ocupació per part d’una sola institució a una subdivisió més fragmentada de l’espai. La planta baixa es discontínua amb un forat que fa de pas de vianants entre la nova plaça i el carrer Sadurní, que permet la comunicació directa des de la Rambla del Raval a l’illa d’habitatges i els comerços de la planta baixa així com al nou edifici de la Filmoteca de Catalunya a la Plaça Salvador Seguí.

  139. Ampliació de l'Escola Costa i Llobera

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Ampliació de l'Escola Costa i Llobera

    Abans de l’ampliació, l’escola era un conjunt de tres edificis de planta rectangular situats a l’entorn d’un espai comú, un gran terrat a l’aire lliure que mira cap a Barcelona, que funciona com a centre de l’escola i espai d’esbarjo. L’ampliació consisteix en un quart edifici de volum similar als existents, projectat utilitzant els mateixos criteris compositius i constructius dels edificis actuals, amb la finalitat d’obtenir un conjunt amb coherència volumètrica i topogràfica que acollirà en el seu conjunt un total de 910 alumnes dels 3 als 17 anys (de parvulari a 2on de batxillerat). El nou edifici es distribueix en planta baixa, dues plantes pis i soterrani – sala polivalent i gimnàs –, que coincideixen amb els nivells dels forjats actuals. A nivell de planta baixa es construeix un pont que connecta, perforant el nou edifici, el pati actual amb el de l’ampliació, i forma un gran espai lliure al voltant dels edificis. Aquesta planta queda dividida pel pas de connexió. La planta primera i la segona es connecten per una banda amb l’edifici existent més pròxim mitjançant uns ponts vidrats i per l’altra amb el jardí exterior a través d’unes escales i un pont metàl·lics. La planta baixa i les dues plantes pis es comuniquen a través d’una escala vidrada similar a les dels altres edificis de l’escola. A la planta soterrani, al mateix nivell que l’entrada principal de l’escola actual, hi ha l’espai polivalent/gimnàs, amb els vestidors corresponents, que es desenvolupa parcialment sota el pati de joc.

  140. Auditori i Sala Gaudí a La Casa Milà

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Auditori i Sala Gaudí a La Casa Milà

    L’adequació dels soterranis de La Pedrera per a Auditori i Sala Gaudí, intenta ser molt neutra i respectuosa amb el que queda de l’obra original. No es tracta d’una restauració que intenti tornar-ho tot a l’origen. Es tracta de no afegir, de ser neutre i discret i d’evitar imitacions gaudinianes. Calia assumir els reforços estructurals necessaris, el pas de les instal·lacions i complir les actuals normatives. Auditori Caixa Catalunya: 185 butaques, llotges laterals per 78 seients extensible al pati exterior de 110 m², dos cabines de traducció simultània, una sala de control, tres pantalles per sessions cinematogràfiques i audiovisuals, i un escenari amb una tarima tècnica per conferències, col·loquis, espectacles teatrals o musicals de petit format. Sala Gaudí: 92 seients, una sala de control interconnectada amb les cabines de traducció i control de l’Auditori, una pantalla i un espai per espectacles i actes polivalents sense un escenari fix. Espais generals: Una rampa/vestíbul d’entrada, un cancell, dos guarda-robes, vuit lavabos, un lavabo per minusvàlids, dues zones de camerinos amb lavabos, dutxes i vestuaris, una cuina-office i una sala d’invitats.

  141. Estació de Metro L3: Liceu

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Estació de Metro L3: Liceu

    El projecte té com a objectiu dissenyar una estació molt lluminosa i neta pensant que és un espai col·lectiu amb una altíssima densitat de circulació diària. Les parets i sostres de les andanes estan revestits d’uns plafons de vidre il·luminats que porten impreses les fulles de plataner que cobreixen La Rambla. S’ha volgut traduir al carrer subterrani les virtuts espaials i ambientals de l’entorn urbà.

  142. La Casa dels Xuklis

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    La Casa dels Xuklis

    Aquest edifici està concebut per a acollir les famílies amb nens malalts de càncer de fora de la ciutat que segueixen un tractament a Barcelona. La Casa dels Xuklis és un projecte pioner a Europa liderat per la Fundació de Nenes i Nens amb Càncer i nascut de la iniciativa de l’AFANOC. Va un pas més enllà dels centres Maggie's d'Escòcia ja que afegeix a la planta baixa una residència amb pati. La construcció de la residència es basa en la tipologia del pati – la casa grega, l’atri romà, el pati islàmic, el claustre cristià – que dona resposta a diferents costums culturals i socials. Hem identificat els quatre pavellons amb les quatre estacions de l’any i les quatre orientacions del dia. La residència proporciona allotjament a 25 famílies en «habitatges individuals» de 30 m2, situats al voltant del pati. Cada llar té una coberta inclinada articulada per garantir una ventilació creuada que elimina els perills de l'aire condicionat per a aquests malalts. També compta amb un Centre de Dia independent que permet a les famílies no residents gaudir d'un espai més domèstic on relaxar-se i comunicar-se amb les altres famílies, malalts i cuidadors professionals del centre i on reben assistència i suport mèdic especialitzat. L’edifici, de 1.989 m2, està situat en un terreny cedit per la Diputació de Barcelona i està envoltat de jardins.

  143. La Torre Blanca

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    La Torre Blanca

    Es tracta d’un edifici de 19 plantes i dos soterranis amb diferents tipologies d'habitatges: pisos senzills o dúplex i d'un, dos, tres i quatre dormitoris. Els habitatges estan agrupats al voltant d'un carrer vertical i s'articulen mitjançant tres "places urbanes" situades una a nivell de carrer, una altra al centre de la torre i al llarg de quatre plantes, i la tercera a la part alta de l'edifici amb un "skyline” esglaonat a la part superior, sense instal•lacions mecàniques perquè estan situades a cada planta per donar servei als habitatges respectius. L'edifici es tracta com una figura geomètrica pura: el prisma, amb excepcions puntuals on es produeixen buits que corresponen a espais d'ús comunitari: vestíbuls, habitatges dúplex, terrassa comunitària, piscina i solàrium perquè tinguin il•luminació natural. La façana es compon d'una sèrie d'elements horitzontals repetitius que només s'interrompen en les interseccions amb els buits i els elements de les escales generals de l'edifici.

  144. Edifici d'Oficines RBA

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Edifici d'Oficines RBA

    L’edifici d’oficines de 19.000 m2, 17 plantes i 4 soterranis es troba al nou districte del 22@ del barri del Poblenou. Té un pas de vianants que travessa l’edifici en les tres primeres plantes, dues entrades en plata baixa i dos nuclis d’accessos verticals. A les plantes intermèdies, hi ha els espais més públics, amb un auditori i terrassa per a les activitats socials de l’editorial i els despatxos de direcció i la biblioteca se situen a les plantes superiors. L’edifici exhibeix dues corrents gramaticals, una relacionada amb la forma i l’escala de l’edifici, i l’altra amb el detall de les seves façanes camaleòniques. La primera, té a veure amb la forma irregular del volum de l’edifici que estava predeterminada per l’ordenació urbanística del solar. En base a això, ens vam adonar que projectant una simple composició rectangular a la façana principal orientada a l’oest a l’estil del pintor Piet Mondrian el rectangle de les plantes superiors, podia flotar sobre la base. La terrassa que quedava entre els dos rectangles, es podria convertir en un espai idoni per a les activitats socials de l’empresa a l’aire lliure. El rectangle inferior, en canvi, podia detallar-se a una escala més humana en contrast amb l’escala metropolitana del rectangle superior. La segona, planteja les diverses solucions que es podien adoptar en quant a l’orientació de les façanes. L’estreta façana orientada al nord, que dona a l’avinguda Diagonal, no requeria cap element de protecció i podia ser totalment de vidre. En canvi, la llarga façana orientada a l’oest, tenia que protegir-se del calor i la intensa llum del sol de la tarda. Per això, es van col·locar uns brise-soleil a cada planta, i unes mampares de vidre serigrafiades, que protegeixen el vidre lleugerament entintat de les finestres horitzontals, que introdueixen una relació més humana amb el carrer. A l’estreta façana sud, unes terrasses horitzontals eviten la penetració vertical del sol de migdia. La façana est, resguardada per l’edifici d’oficines situat a deu metres de distancia, no necessitava protecció solar. Un altre factor que es va tenir en compte, va ser la referencia al passat industrial del barri, expressada mitjançant el senzill marc estructural amb perfils blancs d’alumini i panells lleugers de ceràmica de color, en al·lusió a les escasses fàbriques de maó encara existents.

  145. Disseny Hub Barcelona

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Disseny Hub Barcelona

    L’edifici es composa de dues parts: una subterrània (aprofitant el canvi de nivell provocat per la urbanització de la plaça de les Glòries) i una altra que emergeix sobre el nivell +14,50 m. Aquesta última és un paral·lelepípede tallat en biaixos amb la mateixa amplada que el carrer Àvila, de manera que fa de final i d’indicador de les relacions Eixample-plaça sense tancar les vistes del gran parc central. La coberta del subterrani té el tractament i l’ús d’espai públic, relacionat, per tant, amb el futur projecte de la plaça de les Glòries. La catifa verda és un dels components primordials i s'ha fet amb elements naturals que garanteixen la sostenibilitat i el fàcil manteniment. El grafisme lluminós i la pèrgola complementen la plaça urbana situada a l'altra banda de l'edifici, al costat de l'Avinguda Meridiana. El bar restaurant s’exterioritza al nivell +6,98 m. i ofereix un atractiu a l’espai públic. El llac és un subratllat compositiu que relaciona els diversos nivells. L’Institut Català d’Energia (ICAEN), un cop processat l’edifici, ha emès el certificat de qualificació energètica amb una classificació A.

  146. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat. Categoria: Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Privada
    La Torre Blanca

Arxiu (70)

  • Perspectiva de l'Exterior del Conjunt Residencial Bonanova

    Dibuix

    Perspectiva de l'Exterior del Conjunt Residencial Bonanova

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspctiva de l'exterior dels Habitatges Crescent de Viladecans

    Dibuix

    Perspctiva de l'exterior dels Habitatges Crescent de Viladecans

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva General de l'Escola Thau

    Dibuix

    Perspectiva General de l'Escola Thau

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Exposició "Barcelona, Cent Anys de Fires 1888-1988"

    Dibuix

    Exposició "Barcelona, Cent Anys de Fires 1888-1988"

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'Exterior de l'Edifici d'Habitatges Rocafort 246

    Dibuix

    Perspectiva de l'Exterior de l'Edifici d'Habitatges Rocafort 246

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial de l'Edifici d'Habitatges Rocafort 246

    Dibuix

    Perspectiva Parcial de l'Edifici d'Habitatges Rocafort 246

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Exterior del Bloc d'habitatges al Polígon Sant Martí

    Dibuix

    Perspectiva Exterior del Bloc d'habitatges al Polígon Sant Martí

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva parcial Exterior d'Edificis d'Habitatges Caponata

    Dibuix

    Perspectiva parcial Exterior d'Edificis d'Habitatges Caponata

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Croquis de Fàbrica PIHER Granollers

    Croquis

    Croquis de Fàbrica PIHER Granollers

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Habitatge Plurifamiliar Rambla 48

    Dibuix

    Habitatge Plurifamiliar Rambla 48

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Detall Exterior de l'Habitatge Plurifamiliar Rambla 48

    Dibuix

    Detall Exterior de l'Habitatge Plurifamiliar Rambla 48

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Còpia d'Alçat Acolorida dels Habitatges Can Folch.

    Dibuix

    Còpia d'Alçat Acolorida dels Habitatges Can Folch.

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Còpia Acolorida d'Alçat de la xemeneia del recinte dels Habitatges Can Folch.

    Dibuix

    Còpia Acolorida d'Alçat de la xemeneia del recinte dels Habitatges Can Folch.

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial d'interior dels Habitatges Eduardo Conde 50

    Dibuix

    Perspectiva Parcial d'interior dels Habitatges Eduardo Conde 50

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial dels Habitatges Eduardo Conde 50

    Dibuix

    Perspectiva Parcial dels Habitatges Eduardo Conde 50

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial dels Habitatges Eduardo Conde 50

    Dibuix

    Perspectiva Parcial dels Habitatges Eduardo Conde 50

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial dels Habitatges Eduardo Conde 50

    Dibuix

    Perspectiva Parcial dels Habitatges Eduardo Conde 50

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Prespectiva Parcial dels Habitatges Eduardo Conde 50

    Dibuix

    Prespectiva Parcial dels Habitatges Eduardo Conde 50

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15

    Dibuix

    Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15

    Dibuix

    Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15

    Dibuix

    Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Façana Parcial Acolorida de Noves Façanes per a El Corte Inglés

    Dibuix

    Façana Parcial Acolorida de Noves Façanes per a El Corte Inglés

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació Sector Migdia

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació Sector Migdia

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació Sector Migdia

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació Sector Migdia

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació Sector Migdia

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació Sector Migdia

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de Planta, Façana, Persectives i Detalls dels Habitatges Costa 59

    Dibuix

    Esbossos de Planta, Façana, Persectives i Detalls dels Habitatges Costa 59

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva General dels Habitatges Costa 59 des del Carrer de la Costa.

    Dibuix

    Perspectiva General dels Habitatges Costa 59 des del Carrer de la Costa.

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Croquis de Façanes, Secció, Planta i Perspectiva de la Casa Serras

    Dibuix

    Croquis de Façanes, Secció, Planta i Perspectiva de la Casa Serras

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Croquis d'Emplaçament de la Caseta del Gos de la Casa Serras

    Croquis

    Croquis d'Emplaçament de la Caseta del Gos de la Casa Serras

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Croquis de Detalls de la Casa Serras

    Dibuix

    Croquis de Detalls de la Casa Serras

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de Perspectiva i Detalls dels Habitatges Costa 59

    Dibuix

    Esbossos de Perspectiva i Detalls dels Habitatges Costa 59

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de l'accés a l'Escola Municipal de Vela.

    Dibuix

    Alçat de l'accés a l'Escola Municipal de Vela.

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la pèrgola d'accés als magatzems de l'Escola Municipal de Vela.

    Dibuix

    Esbós de la pèrgola d'accés als magatzems de l'Escola Municipal de Vela.

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectives de l'Escola Municipal de Vela

    Dibuix

    Perspectives de l'Escola Municipal de Vela

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la Coberta de l'Escola Municipal de Vela

    Dibuix

    Esbós de la Coberta de l'Escola Municipal de Vela

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva parcial del Parc del Litoral

    Dibuix

    Perspectiva parcial del Parc del Litoral

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    Croquis

    Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    Croquis

    Perspectiva Parcial del Parc del Litoral

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Exteriori de l'Escola Municipal de Vela

    Dibuix

    Perspectiva Exteriori de l'Escola Municipal de Vela

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del conjunts del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic.

    Dibuix

    Perspectiva del conjunts del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic.

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Croquis General del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Croquis

    Croquis General del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Paracial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Paracial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectica Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectica Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Croquis de Planta Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Croquis

    Croquis de Planta Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva Parcial del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

    © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (175)

Rutes i Apunts (20)

Autors (6)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!