La casa se situa a una altitud de 1.400 metres, als afores de la petita localitat de Ventolà, en un terreny amb un fort pendent i amb vistes panoràmiques a 180 graus. Dos cossos principals, separats entre ells per un cos més petit que conté l’entrada, se situen a sobre d’una plataforma rebaixada. S’accedeix al nivell de la casa a través d’una escala exterior que articula tots dos cossos. El cos de llevant, de planta quadrada, allotja la zona diürna en un espai interior unitari, on la cuina no hi queda diferenciada. El cos de ponent, que allotja els dormitoris, s’avança respecte al primer i es recolza directament damunt la plataforma. Les cobertes, a un aiguavés, acaben d’emfasitzar la independència de cada cos i, juntament amb les obertures i els revestiments, reforcen la tensió entre tots dos volums. Sostres utilitza procediments propis de l’arquitectura moderna per recrear amb la màxima intensitat la vida domèstica a l’alta muntanya.

Sostres aplica en aquest cas una combinació de procediments que tendeixen a crear una gran complexitat tant a l’espai interior com a la configuració dels volums. Utilitza dues geometries a 45 graus per crear un espai amb un fort caràcter unitari, on cadascuna de les funcions domèstiques està ben ubicada al seu lloc. Una sola coberta a dos aiguavessos se superposa de manera independent al sistema murari, i el seu límit queda retallat per la intersecció amb els tancaments perimetrals. A l’interior, la seva superposició amb els diversos àmbits dóna lloc a nombrosos cels rasos, disposats segons la particularitat de cada estança. La llar de foc té alhora un caràcter distributiu i estructural. Sostres crea interferències entre lògiques molt diverses per jugar amb la complexitat i amb les coincidències aleatòries, en un dispositiu geomètric que es basa en una interpretació molt directa del programa, però sense cap mena de prejudici formal.