Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Josep Maria Sostres i Maluquer

  • Josep Maria Sostres i Maluquer

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1946, cofundador i membre del “Grup R”. Vinculat durant tota la seva vida professional a l’ETSAB. Va ser director de la Reial Càtedra Gaudí. Arquitecte especialitzat en la construcció d’habitatges unifamiliars, tals com les realitzades a Bellver de Cerdanya, La Seu d’Urgell, o la Casa Agustí (1954) a Sitges, així com l’edifici per al diari “El Noticiero Universal” (1966)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Cases del Camí de Talló

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Cases del Camí de Talló

    De la sèrie de cases que Sostres va construir al Camí de Talló, totes elles per a un mateix client, aquesta és l’única que pren com a referent les experiències del moviment modern i el seu interès per l’obra d’Aalto. La casa, en trobar-se al darrer solar, és l’única que s’obre a les vistes cap al sud, i aprofita un petit desnivell del terreny per configurar-se en dos cossos articulats entre ells. La sala d’estar es troba en un cos independent, esbiaixat, orientat al sud i a tocar del propi camí, si bé li dóna l’esquena. El cos més gran, situat a la part baixa, inclou la resta de les estances, recupera la traça ortogonal del solar i s’organitza per plantes intermèdies. Els materials dels revestiments exteriors responen a aquesta voluntat articuladora. Sostres combina en aquesta casa algunes experiències de l’arquitectura orgànica amb la manera de fer de l’arquitectura vernacular, una combinació que mantindrà en la seva obra posterior.
  2. Hotel Maria Victòria

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Hotel Maria Victòria

    La forma del solar, situat al nucli antic de la ciutat, determina el traçat de les crugies, i les tres façanes responen de manera autònoma als seus usos diversos i a la relació amb el carrer. L’estructura murària de les plantes de les habitacions queda descarregada a la planta del vestíbul sobre un sistema de pilars de secció circular. Sostres articula la totalitat d’aquest espai amb una gran ductilitat; aprofita les vistes al sud sobre la Cerdanya; defineix petits àmbits amb els cels rasos, amb els colors i amb lleus desnivells del terra, i aprofita el pati de llums de les plantes superiors per projectar una tènue llum zenital sobre el passadís d’entrada i el taulell.
  3. Casa Cusí

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Casa Cusí

    La configuració de la casa ve determinada per una voluntat deliberada de donar una resposta senzilla a un programa modest. La planta s’organitza en dos cossos desplaçats de dimensions idèntiques, que defineixen de la mateixa manera la planta baixa i la planta superior. Aquest desplaçament permet qualificar la imatge de la casa a la part que dóna al carrer. Al petit porxo d’entrada i al volum de l’escala, pintat d’un color fosc, s’hi dibuixen unes siluetes de fusta que defineixen aquesta façana com una composició destinada a diferenciar cadascuna de les dues fàbriques. Tant el vestíbul d’entrada com el passadís de la planta superior ocupen simultàniament tots dos cossos i generen una circulació transversal que és independent de la construcció de les dues crugies. Sostres pren com a referència els petits habitatges en sèrie de Jacobsen i la seva manera d’enriquir l’arquitectura de les cases amb programes molt senzills.
  4. Apartaments a Torredembarra

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Apartaments a Torredembarra

    El conjunt el formen quatre elements idèntics, repetits de manera decalada. Aquesta solució permet una millor adaptació a la irregularitat de la parcel·la i, d’altra banda, obre més possibilitats a la concepció de cada habitatge. Cada motel adopta una forma de T i s’adossa contra la unitat veïna per mitjà d’una superfície mínima. L’accés té lloc pel punt d’unió dels dos braços de la T, on hi ha l’escala que du al pis superior, la qual cosa racionalitza les circulacions. El cos que allotja els dos dormitoris dels fills, col·locat transversalment, cobreix un porxo dotat d’una certa privacitat, que acull les activitats a l’aire lliure. El braç orientat a mar conté, a la planta primera, un estudi penjat sobre la sala d’estar. Després de l’experiència de la casa Agustí, Sostres es preocupa en aquest projecte de l’economia en l’estructura i els materials, de l’ordre en la geometria, de la llegibilitat dels volums i els tancaments, amb vista a un programa d’habitatge seriat.
  5. Casa Agustí

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Casa Agustí

  6. Casa Moratiel

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Casa Moratiel

    És la millor interpretació crítica que Sostres va fer dels mestres del moviment modern que tant el varen influir. El programa es desenvolupa en una sola planta, una mica aixecada respecte del terreny, i amb les diferents estances ben situades respecte a l’àbac solar. La combinació de diferents tipus d’elements portants i paraments, provinent de l’interès per Terragni i altres racionalistes italians, tendeix a desmaterialitzar la casa i a incorporar-hi les transparències com a experiència més intensa de l’espai. Des del carrer, la bicromia dels dos plans, el tall de l’entrada i la visió dels dos badalots de la coberta, l’estudi i l’escala, reflecteixen una revisió de la vella icona de la vil·la Savoie: una casa gairebé quadrada, amb la coberta transitable, orientada als quatre vents, i un petit pati interior que completa l’organització de tot l’espai i contribueix a crear una atmosfera domèstica més rica que no pas la dels vells interiors de l’estil internacional.
  7. Casa Iranzo

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Casa Iranzo

    El programa, molt ampli i generós, és interpretat en aquest cas a partir d’una voluntat de correspondència molt estricta entre cadascuna de les parts de la casa i la seva pròpia solució estructural i volumètrica, de manera que es força l’articulació entre els diferents cossos. El resultat és una combinació de volums i obertures que formen una sèrie de ritmes tensos on cap element es repeteix. Sostres revitalitza diverses pautes compositives provinents del moviment modern: la ubicació de la totalitat del programa a la planta primera fa referència a Le Corbusier, mentre que l’estricta equiparació ús-forma-estructura prové dels principis més rígids de la Bauhaus. Malgrat tot, el resultat no és un mer exercici d’historicisme: en interpretar idees i procediments, i no formes estereotipades, Sostres aconsegueix regenerar la vitalitat de la casa com a sistema complex d’estances, on el volum volat de la sala d’estar acaba jugant un paper predominant.
  8. Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

    El programa d’ampliació de la seu d’El Noticiero Universal havia de remuntar en primera instància un cos més baix, situat al mateix solar que l’edifici actual. En la solució final de la part ampliada, que ocupa tot un cos edificat entre mitgeres amb la seva pròpia façana, Sostres pren com a referència les primeres cases construïdes a l’Eixample, amb les façanes molt planes i un ordre d’obertures que formen continuïtats horitzontals. La façana d’El Noticiero Universal és un pla totalment llis en què l’ordre vertical de les obertures segueix les alineacions de l’edifici veí per la part nord, que també forma part de les dependències del diari. En aquesta façana, Sostres combina les solucions del purisme amb una reflexió molt rigorosa sobre els trets més essencials de l’arquitectura de l’Eixample, tot remetent-se als seus orígens i vinculant l’esperit urbanístic de Cerdà a les noves llibertats d’ordenació que oferia l’arquitectura moderna.
  9. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

    Josep Maria Sostres i Maluquer

  10. Casa Campanyà

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Casa Campanyà

    La casa se situa a una altitud de 1.400 metres, als afores de la petita localitat de Ventolà, en un terreny amb un fort pendent i amb vistes panoràmiques a 180 graus. Dos cossos principals, separats entre ells per un cos més petit que conté l’entrada, se situen a sobre d’una plataforma rebaixada. S’accedeix al nivell de la casa a través d’una escala exterior que articula tots dos cossos. El cos de llevant, de planta quadrada, allotja la zona diürna en un espai interior unitari, on la cuina no hi queda diferenciada. El cos de ponent, que allotja els dormitoris, s’avança respecte al primer i es recolza directament damunt la plataforma. Les cobertes, a un aiguavés, acaben d’emfasitzar la independència de cada cos i, juntament amb les obertures i els revestiments, reforcen la tensió entre tots dos volums. Sostres utilitza procediments propis de l’arquitectura moderna per recrear amb la màxima intensitat la vida domèstica a l’alta muntanya.
  11. Casa Xampeny

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Casa Xampeny

    Sostres aplica en aquest cas una combinació de procediments que tendeixen a crear una gran complexitat tant a l’espai interior com a la configuració dels volums. Utilitza dues geometries a 45 graus per crear un espai amb un fort caràcter unitari, on cadascuna de les funcions domèstiques està ben ubicada al seu lloc. Una sola coberta a dos aiguavessos se superposa de manera independent al sistema murari, i el seu límit queda retallat per la intersecció amb els tancaments perimetrals. A l’interior, la seva superposició amb els diversos àmbits dóna lloc a nombrosos cels rasos, disposats segons la particularitat de cada estança. La llar de foc té alhora un caràcter distributiu i estructural. Sostres crea interferències entre lògiques molt diverses per jugar amb la complexitat i amb les coincidències aleatòries, en un dispositiu geomètric que es basa en una interpretació molt directa del programa, però sense cap mena de prejudici formal.

Arxiu

  • Perspectiva de la Casa Moratiel.

    Dibuix

    Perspectiva de la Casa Moratiel.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'exterior de la Casa Iranzo.

    Dibuix

    Esbós de l'exterior de la Casa Iranzo.

    Fons Josep Maria Sostres i Maluquer / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de l'exterior de la Casa Iranzo.

    Dibuix

    Esbossos de l'exterior de la Casa Iranzo.

    Fons Josep Maria Sostres i Maluquer / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'exterior dels Apartaments a Torredembarra.

    Dibuix

    Esbós de l'exterior dels Apartaments a Torredembarra.

    Fons Josep Maria Sostres i Maluquer / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments a Torredembarra.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments a Torredembarra.

    Fons Josep Maria Sostres i Maluquer / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de l'exterior de la Casa Iranzo.

    Dibuix

    Esbossos de l'exterior de la Casa Iranzo.

    Fons Josep Maria Sostres i Maluquer / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments a Torredembarra.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments a Torredembarra.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana de la Casa Iranzo.

    Dibuix

    Alçat de la façana de la Casa Iranzo.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana lateral de la Casa Iranzo.

    Dibuix

    Alçat de la façana lateral de la Casa Iranzo.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la piscina de la Casa Moratiel

    Dibuix

    Perspectiva de la piscina de la Casa Moratiel

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia

Societats