El projecte se centra en la transformació d'un aparcament oblidat i desolat als afores de Castell d'Aro, originalment pensat com un parc d'accés a través de l'antiga Via Verda, però que amb el temps s’ha convertit en un camp d'asfalt, magatzem de tot tipus de vehicles i sense connexió significativa amb l'entorn urbà. Enmig d'aquest paisatge erm, una solitària barbacoa municipal d'ús públic i lliure, oculta darrere d'un tancat de fusta, ha aconseguit convertir-se en un reducte de vida social activa durant els caps de setmana i dies festius, atraient tant a veïns com a ciclistes. Aquesta activitat, encara que modesta, revela el potencial transformador del menjar com a element socialitzador. Per què no potenciar allò que ja funciona en aquest lloc com a activador del canvi? Així entenem la barbacoa existent com l'eix central del projecte per transformar aquest no-lloc en un nou espai obert a realitats humanes i no humanes, generador de nous vincles i identitat a través del menjar col·lectiu en un àmbit renaturalitzat. On abans només hi havia asfalt, ara apareixen arbres i plantes aromàtiques mediterrànies. La barbacoa existent, lluny de ser demolida, es converteix en un element central de la intervenció. La seva estructura es revesteix amb rajola blava tradicional de la Bisbal, evocant els tons i matisos del Mediterrani. Una elegant pèrgola protegeix qui cuina amb ombra, i una xemeneia amb referències a Hansel i Gretel eleva el fum més enllà de la copa dels arbres, anunciant que ja és hora de menjar!  Per afavorir la socialització i el menjar col·lectiu, hem dissenyat una gran taula zigzaguejant i inclusiva per a 50 comensals, la forma de la qual, inspirada en un centpeus, s'entrellaça suaument amb els troncs dels arbres. Aquesta disposició convida els veïns a compartir moments de convivència i a enfortir els llaços d'amistat en un ambient relaxat i acollidor a l'ombra dels arbres. El projecte no només busca la revitalització social i la renaturalització de l'espai, sinó que també té una clara dimensió paisatgística. S'ha projectat una plantació de vegetació autòctona, incloent plantes crasses que requereixen poca irrigació, ideals per als períodes de sequera. A això s'hi sumen espècies aromàtiques que no només embelleixen l'entorn, sinó que també serveixen per condimentar els menjars comunitaris, i plantes florals per afavorir la pol·linització. No es busca únicament potenciar la flora, sinó també la fauna local: es potenciarà la nidificació als nous arbres i s'atrauran espècies d'ocells característiques de la zona mitjançant la inserció de nius en antics pals de llum, transformant així una estructura abans destinada a il·luminar en una arquitectura per a la fauna. El disseny paisatgístic s'organitza amb formes trencades que evoquen el geomorfisme, reforçat per la inserció de roques de diversos formats que aporten robustesa i tridimensionalitat a la geometria de l'espai. Les textures i colors de la plaça trenquen amb la duresa de l'antic aparcament asfaltat, generant un antagonisme visual que ressalta el canvi. Els colors alegres i lluminosos de la barbacoa, que evoquen el cel clar i el paisatge marítim proper, es combinen amb els tons terrosos de les roques i la terra, i els verds i grocs dels pins i la resta de vegetació. A més, la intervenció té una escala urbana que connecta el camp amb el centre de Platja d'Aro. La barbacoa comunal es troba en un lloc estratègic, punt d'entrada a la localitat des de la Via Verda, un recorregut que creua camps i connecta pobles, facilitant el desplaçament a peu o en bicicleta pel Baix Empordà. Amb aquesta intervenció, el projecte no es limita a l'escala local, sinó que busca resignificar i donar un nou esperit de benvinguda als qui arriben, convertint el que abans era un no-lloc en un espai de socialització, natura i arquitectura que celebri la trobada i la vida en comunitat. A "La barbacoa comunal" el menjar actua com a fil conductor de noves històries i el jardí es converteix en l'escenari per a la celebració d'un nou sentiment de comunitat.