Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

In Pictures

  • Antoni Puig Gairalt

Memory

Títol d'arquitecte: 29/07/1918 Estudià música al Conservatori del Liceu i pintura a l’escola d’art de Francesc d’A. Galí. Encara estudiant projectà un gran auditori de concerts d’estil classicista. Després d’unes reformes de cases que féu a Cerdanyola (1919-20) inicià una carrera que el situà entre els primers arquitectes catalans de la seva generació. Plenament imbuït de la mentalitat estètica del Noucentisme, intentà retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada i construí el Casal del Molí Vell a Gelida (1920-21) i la Casa Guarro a Sarrià (1921-23). Aviat sumà a aquests pressupòsits certes influències d’Arts Déco: cases al Carrer Ample número 46 (1923-24) i a la Via Laietana número 6 (1926-28), a Barcelona, i casa Oliver, a Sabadell (1925-26). Entre el 1928 i el 1930 construí la fàbrica Myrurgia de Barcelona, on hom ha detectat influències del formalisme de Perret. El projecte d’aquesta obra fou exposat, per especial invitació dels altres expositors, a la mostra d’arquitectura que a l’abril del 1929 organitzaren els futurs membres del GATCPAC a les Galeries Dalmau de Barcelona. Tanmateix ell només s’incorporà al nou grup com a soci numerari i seguí paral·lelament una tònica similar però menys rígida: casa Cervelló a Begues, projecte d’aeroport per a Barcelona (1932), xalet a Castelldefels (1932). Fou també l’autor, amb Josep Clarà, del monument d’Espanya a l’Uruguai (Montevideo, 1932) i de les cases de Pau Casals a Sant Salvador (Baix Penedès) i d’Eugeni Xammar a l’Ametlla del Vallès. Fou un enamorat del gòtic català i, contrari a les tesis de Le Corbusier —"la maison est une machine à habiter"—, preconitzà un funcionalisme que contraposava la improvisació de l’emoció a la rigidesa geomètrica. El 1928 i el 1933 fou objecte de ressonants homenatges. Fou president del primer Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932) i del Saló de Montjuïc (1934). Com a pianista interpretà, sol o amb Pau Casals, amb Mercè Plantada o —a quatre mans— amb Wanda Landowska, obres de Schumann, Mozart, César Frank i sobretot J. S. Bach. Fou fundador i vicepresident de l’Associació de Musica da Camera de Barcelona (1929). Germà del també arquitecte, Ramon Puig i Gairalt.

Source: Arxiu Històric del COAC

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Edifici d'Habitatges CESE

    Antoni Puig Gairalt

    Edifici d'Habitatges CESE

    Edifici entre mitgeres que ocupa la cantonada entre la Via Laietana i el carrer Joan Massana. Les dues façanes s'articulen mitjançant la torre poligonal situada al xamfrà. El bloc del carrer Joan Massana consta de planta baixa, entresòl i cinc plantes, mentre que la torre i el bloc de la Via Laietana tenen un pis més. La façana de la Via Laietana és molt estreta. A la planta baixa hi ha una gran obertura rectangular, que es correspon amb un local comercial, i el parament és llis. A l'entresòl hi ha tres finestres separades per pilars que donen l'aparença d'una gran finestra correguda; totes tres es recolzen sobre un ampit motllurat i la resta del parament és llis. Als quatre primers pisos s'obren portes separades per pilars que donen a balcons amb la base de pedra i la barana de ferro; aquí el parament dibuixa unes línies horitzontals i el quart nivell està rematat per una cornisa llisa. Al cinquè pis s'obren dues finestres i el parament és llis, però la part superior està acabada com si fos un gran capitell d'una pilastra. L'últim nivell queda mig ocult per la volada de la decoració del pis inferior; té una gran finestra horitzontal i el mur està rematat per una cornisa motllurada. La façana del carrer Joan Massana és molt més llarga i està dividida en tres parts. Les dues laterals són similars a la façana de la Via Laietana i a la central s'obren petits balcons seguint tres eixos longitudinals i el parament és llis. La gran cornisa amb forma de capitell recorre els tres trams i d'aquesta manera unifica la façana. La torre de la cantonada té forma de mig hexàgon. La planta baixa i l'entresòl tenen característiques similars a les altres, però a la part central hi ha un gran relleu, obra de Joan Rebull, titulat Banyistes, amb motius al·legòrics de la marina. A la primera planta hi ha una tribuna poligonal a cada cara de la torre i als pisos superior hi ha un petit balcó per planta excepte en el superior on hi ha una finestra amb l'ampit motllurat. La torre està coronada amb la mateixa cornisa amb forma de capitell de les façanes laterals. Aquest edifici pertany a una època en què Antoni Puig i Gairalt s'anava allunyant del Noucentisme per adoptar fórmules de l'Art Déco internacional i que a poc a poc el van apropar al racionalisme En el projecte original aquesta casa anava pintada de color verd poma, però l'Ajuntament s'hi va oposar per considerar-ho massa agosarat. Llavors es va pintar de color blau i groc, colors que la restauració feta el 2016 va recuperar.
  2. Casal del Molí Vell

    Antoni Puig Gairalt

    Edifici aïllat, situat dintre del complex industrial de la fàbrica de paper Guarro. Té planta rectangular i consta de planta baixa, un pis i golfes, sota coberta de quatre vessants, de teula àrab. L'accés al primer pis es fa per escala exterior de dos trams rectes amb replà d'un quart de volta. En un dels laterals hi ha un porxo (actualment tancat), coronat a l'alçada del primer pis per una terrassa amb balustres. L'obra, que recull elements constructius traicionals de les masies, s'inscriu dintre del llenguatge noucentista. El Casal del Molí Vell va ser construït entre 1920-1921 per l'arquitecte Anotoni Puig i Gairalt, a fi d'instal·lar-hi el menjador del personal de la fàbrica Guarro a la planta baixa i l'escola i biblioteca al primer pis. Actualment el menjador és utilitzat com a seu de les oficines de l'empresa i la biblioteca com a museu.
  3. Casa Lluís Guarro

    Antoni Puig Gairalt

  4. Fàbrica Cosme Toda

    Antoni Puig Gairalt

  5. Fàbrica Albert Germans

    Antoni Puig Gairalt

  6. Myrurgia Factory

    Antoni Puig Gairalt

    Myrurgia Factory

    L'edifici es localitza en una illa de cases de la dreta de l'Eixample de Barcelona, emmarcada pels carrers de Provença, Sicília, Mallorca i Nàpols. Construït en una parcel·la poligonal, presenta tres façanes obertes als carrers Nàpols (número 238) i Mallorca (número 351). Aquestes vies creen l'angle de l'immoble, amb la frontissa més rellevant que, projectat en xamfrà, acull l'accés principal a l'edifici. Aquesta nau industrial amb oficines és un dels millors exemples de la producció arquitectònica catalana dels anys 20 i 30 del segle XX, no vinculada a l'ortodòxia del GATCPAC. Es caracteritza per la seva estètica funcionalista de formes simètriques i marcada horitzontalitat, especialment representativa en el cas de les finestres. L'edifici està concebut a partir d'una estructura de pilars i jàsseres metàl·liques que permeten crear una planta lliure on predomina l'espai i la diafanitat i a què contribueixen els celoberts i les lluernes de les cobertes. Consta de dos nivells d'alçat, on destaca especialment la marcada horitzontalitat de les façanes, accentuada pel cos de finestres corregudes desenvolupades als dos pisos de l'edifici. Les finestres responen a un model d'obertures metàl·liques fabricades en sèrie que s'uneixen entre si a través de perfils en forma de "T" i a l'estructura de l'edifici amb altres en forma de "L". Aquest sistema dóna origen als grans panys murals que donen unitat al conjunt i permeten disposar d'una il·luminació uniforme a l'interior. Aquestes finestres es configuren com un element corregut que giren en el xamfrà, tot quedant interrompudes en aquest frontis, on es localitza la gran portalada d'entrada a l'edifici. El xamfrà es configura com un element de rellevància estructural dins del conjunt, no solament pel tractament diferenciat de les obertures, sinó per la major alçada que presenta. Així, la planta baixa es reserva per l'entrada, amb una triple porta que dóna accés a un vestíbul a doble alçada, el qual rep també llum de les finestres disposades al primer pis d'aquest frontis en xamfrà. A sobre d'aquest cos de finestres es desenvolupa l'últim pis, on s'obre un finestral allargat que va de banda a banda del mur. Actualment, l'edifici es troba força modificat. Cap a la banda del carrer Nàpols, s'hi ha construït recentment (2010) un hotel - "Illa Myrurgia"- que ocupa part de la parcel·la original de l'antiga fàbrica. La banda del xamfrà també ha estat objecte de reformes, i avui dia acull les oficines de l'empresa Puig, propietària de la finca des de l'any 2000. La planta baixa d'aquesta zona es presenta avui dia com un espai molt diàfan al qual s'accedeix a través d'un espai de recepció localitzat al darrere del vestíbul principal. Aquest àmbit, a manera de caixa de vidre, disposa de dos nivells on es distribueixen les taules de treball del personal de Puig i que es comuniquen per una escala de nova fàbrica. Tal com ja s'avançava, un dels espais més rellevants del conjunt -i aparentment l'únic conservat del projecte original- és el vestíbul. L'accés a aquest espai es realitza a través d'una porta de tres obertures que es remata amb tres plafons de bronze amb relleus on es representen escenes de temàtica clàssica i a sota dels quals es conserva el rètol "Fábrica Myrurgia". Hem de destacar també la tanca de ferro de la porta que, amb línies geomètriques molt puristes, contribueix a crear una senzilla decoració, inexistent a la resta de la façana. Un cop traspassada la porta s'accedeix al vestíbul, que es configura com un espai autònom, de doble alçada, d'acurat disseny art déco i voluntat monumental. Aquesta monumentalitat es fa visible a través de l'escala de doble tram i de marbre que condueix a les oficines del primer pis. Actualment, dues catenàries tanquen l'accés a l'escala. Destaca l'ús de materials nobles i de gran qualitat com el marbre, que es combina amb les baranes de llautó i la fusta dels arrambadors localitzats a sengles costats de l'escala. Aquests elements, disposats en angle, presenten una porta i un banc -també de fusta- adossat a l'estructura, els quals es rematen a la part superior amb una finestreta i un plafó on es pot llegir en lletres estil Déco "Myrurgia Perfumes". La fàbrica es va construir entre 1927 i 1930 amb un projecte d'Antoni Puig i Gairalt; aquesta obra anticipa el llenguatge modern i racionalista a través de l'organització dels espais, el tractament de la llum, la retolació i el mobiliari. L'escultor Esteve Monegal Prat va ser qui va encarregar el projecte, i fou el mateix que fundà l'empresa Myrurgia al 1916, destinada a la producció de perfums i productes cosmètics. Destaca especialment l'escultura d'estil art déco realitzada per Monegal, president i fundador de la firma Myrurgia, que originalment presidia el vestíbul. L'any 1929, l'edifici va rebre el Premi d'Arquitectura del Concurs d'Edificis Industrials i Comercials per estar equipat amb unes de les instal·lacions més modernes. L'any 2000, l'empresa fou adquirida pel Grup Puig, que des de llavors té instal·lades en l'edifici les seves oficines. L'any 1996, els veïns i les entitats del barri es van mobilitzar en contra del projecte de construir una benzinera i un poliesportiu privat d'elit als terrenys de l'antiga fàbrica de Myrurgia. L'any 2010, l'illa on es localitza la finca es va veure immersa en una polèmica per la construcció de l'edifici que ocupa una part de la parcel·la original de la fàbrica. En aquestes dates, a la cantonada del carrer Nàpols i Provença, es construí un edifici que en origen estava destinat a residència d'esportistes i que finalment es va convertir en un hotel de quatre estrelles ("Illa Myrurgia") i un gimnàs.
  7. Habitatge al Carrer Pujós 35

    Antoni Puig Gairalt, Ramon Puig Gairalt

  8. Remodelling of Casals Villa

    Antoni Puig Gairalt

Bibliography